Quines pel·lícules s’han endut més premis Gaudí?

És temps de catifa vermella i estatuetes, i el proper diumenge l’Acadèmia del Cinema Català lliurarà els Premis Gaudí, que se celebren des del 2009. És el moment de veure desfilar actors, directors, productors i tots els professionals que fan possible el setè art a Catalunya, en un any especialment prolífic. En la setzena edició, les preferides són Creatura, dirigida per Elena Martín, amb 15 nominacions; Saben aquell, de David Trueba, amb 13 nominacions; 20.000 especies de abejas, d’Estibaliz Urresola...

És temps de catifa vermella i estatuetes, i el proper diumenge l’Acadèmia del Cinema Català lliurarà els Premis Gaudí, que se celebren des del 2009. És el moment de veure desfilar actors, directors, productors i tots els professionals que fan possible el setè art a Catalunya, en un any especialment prolífic. En la setzena edició, les preferides són Creatura, dirigida per Elena Martín, amb 15 nominacions; Saben aquell, de David Trueba, amb 13 nominacions; 20.000 especies de abejas, d’Estibaliz Urresola Solagure, amb 9; i Un amor, d’Isabel Coixet, amb 8. A més, com a pel·lícula internacional destaca La sociedad de la nieve, de Juan Antonio Bayona, candidata també a endur-se un Oscar a millor pel·lícula estrangera i a la millor perruqueria i maquillatge. Per anar escalfant els projectors, fem un repàs als films que han acaparat més mirades en una gala que comença a tenir una bona història al darrere.

Pa negre, 13 premis

El que va passar el 2011 amb Pa negre, d’Agustí Villaronga, que va morir fa un any, no s’ha tornat a repetir. Partia amb 15 nominacions, les mateixes que aquest any té Creatura, i en va aconseguir 13. Es va endur les categories principals: millor pel·lícula en llengua catalana, millor direcció i millor guió. A més, tres dels seus protagonistes van pujar a l’escenari, Nora Navas pel premi a millor actriu i Marina Comas i Roger Casamajor per millors actors secundaris en categoria femenina i masculina. L’equip d’aquesta adaptació de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ambientada en la postguerra, també es va alçar amb els guardons de millor producció, millor direcció artística, música original, fotografia, vestuari, so i maquillatge i perruqueria. Però els seus èxits no es van acabar aquí. Va guanyar 9 Goya, va ser el primer film en català que va fer la cursa als Oscar com a pel·lícula espanyola i Villaronga va rebre el Premi Nacional de Cinema poc després.

Incerta Glòria, 8 premis

Altra vegada Agustí Villaronga amb l’adaptació d’un llibre clàssic de la literatura catalana, Incerta Glòria, de Joan Sales, va ser qui més vegades va convèncer el jurat dels Premis Gaudí, que li van atorgar vuit guardons, la meitat de les 16 nominacions amb les que va sortir a jugar. Encara que en la desena edició la guanyadora de les categories principals va ser Estiu 1993, l’opera prima de Carla Simón, que va aconseguir fins a cinc guardons, Incerta Glòria va acaparar més estatuetes en total. Millor protagonista femenina per a Núria Prims, millor actor secundari per a Oriol Pla, millor fotografia per a Josep M. Civit, millor vestuari per a Mercè Paloma, millor so, millors efectes visuals i millor maquillatge i perruqueria.

Un monstre em ve a veure, 8 premis

Un monstre em ve a veure (A monster calls), de Juan Antonio Bayona, optava a onze estatuetes en la novena edició dels premis del cinema català, l’any 2017, i en va obtenir 8. Aleshores, la millor pel·lícula en llengua catalana va ser La propera pell, dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo, que també van ser reconeguts pel millor guió, que firmaven els dos amb Fran Araújo. A més de considerar-se la millor pel·lícula en llengua no catalana, el film de Bayona va guanyar les categories de millor direcció, producció, direcció artística, muntatge, fotografia, so i efectes visuals. Aquest drama fantàstic, inspirat en el llibre de Patrick Ness, és la tercera història que el director català va portar al cinema, després de L’orfenat (2007) i Lo imposible (2012).

El Niño, 7 premis

El 2015 la pel·lícula més premiada va ser El Niño, amb set estatuetes, menys de la meitat a les quals optava, 15. Però aquell any la vencedora es va considerar 10.000 Km, dirigida per Carlos Marquès-Marcet i escrita a quatre mans amb Clara Roquet, que es va endur els Gaudí en categories com millor pel·lícula, director i guió. En canvi, el film de Daniel Monzón va triomfar com a millor producció, actors secundaris amb Bárbara Lennie i Eduard Fernández, millor muntatge, música original, fotografia i so. El niño també es va endur quatre Goya, als quals va arribar amb 16 nominacions. Rastres de sàndal, de Maria Ripoll, va ser escollida com la millor pel·lícula catalana, però no va anar més enllà. Aquell any, la gran perdedora va ser Stella cadente, de Lluís Miñarro, perquè optava a 13 estatuetes i només en va guanyar dos.

Los últimos días, 7 premis

Els germans Àlex Pastor i David Pastor van guanyar set premis Gaudí el 2014 amb Los últimos días, que va ser considerada la millor pel·lícula en llengua no catalana i també va vèncer amb la producció, la direcció artística, la fotografia, el so, els efectes especials, la perruqueria i el maquillatge. Partia com a preferida amb onze nominacions la Barcelona apocalíptica que van crear els germans Pastor, després que una estranya epidèmia envaís la ciutat. En aquella edició, La plaga, de Neus Ballús, un relat de la vida a la perifèria, va obtenir amb quatre guardons, i també va ser una de les més destacades.

Altres pel·lícules molt reconegudes i recordades

Encara que no va rebre molts premis, una de les pel·lícules més recordades dels Gaudí és El cant dels ocells, d’Albert Serra, per diferents motius. Va ser la història que va guanyar el Gaudí a la millor pel·lícula en català, la millor direcció i la millor fotografia en la primera celebració de la gala. Uns premis convocats per l’Acadèmia del Cinema Català que van servir per posar de llarg la indústria audiovisual catalana i descobrir un jove director -aleshores tenia 34 anys- que feia unes pel·lícules molt poc comercials com la premiada Honor de cavalleria (2006), que havia tingut una bona acollida a la Quinzena de realitzadors de Cannes.

N’hi ha d’altres que també han rebut molts premis, i fins i tot s’han convertit en les protagonistes de la gala per acaparar les estatuetes en categories principals, com va ser el cas de Tres dies amb la família, de Mar Coll, que va obtenir sis premis el 2010; Truman, de Cesc Gay, amb sis guardons el 2016; Las niñas, de Pilar Palomero, també amb sis estatuetes el 2021, o Sis dies corrents, de Neus Ballús, que va aconseguir cinc premis el 2022.

Segurament, una de les pel·lícules que més brillarà en la història del cinema català és Alcarràs (2023), de Carla Simón, que va aconseguir cinc premis Gaudí, inclós el reconeixement especial del públic. Però el seu principal mèrit va ser el premi anterior, una fita inèdita, guanyar l’Os d’Or a la 72a edició del Festival de Berlín, considerat el reconeixement més gran de la història del cinema català.