‘La pensió d’alemanys’ , de Montserrat Corretger: Un món que s’esgota

Deia Martí de Riquer que envejava qui no havia llegit El Quixot: podria llegir-lo per primer cop. La primera lectura és una experiència molt gratificant, sobretot quan es troba amb una novel·la com La pensió d’alemanys, de Montserrat Corretger. El primer que sorprèn és que no sembla una opera prima. Al revés. És el resultat d’un llarg projecte d’investigació. Tot i que l’obra té lloc als anys vint i trenta, l’eco dels anteriors —les protestes i vagues a Barcelona, el moviment sindicalista o la Primera Guer...

Deia Martí de Riquer que envejava qui no havia llegit El Quixot: podria llegir-lo per primer cop. La primera lectura és una experiència molt gratificant, sobretot quan es troba amb una novel·la com La pensió d’alemanys, de Montserrat Corretger. El primer que sorprèn és que no sembla una opera prima. Al revés. És el resultat d’un llarg projecte d’investigació. Tot i que l’obra té lloc als anys vint i trenta, l’eco dels anteriors —les protestes i vagues a Barcelona, el moviment sindicalista o la Primera Guerra Mundial— se sent amb força, posant de relleu la mirada àmplia que projecta l’autora a l’hora de pensar l’arrencada del segle XX. De fet, la novel·la té com a escenari Reus, però travessa fronteres. De l’Alemanya enfonsada en una crisi econòmica al Madrid on el cop de Primo de Rivera es comença a entreveure; de la Itàlia feixista a l’Alemanya nazi; de les esperances de la Segona República a la Guerra Civil.

El punt de partida és la presència de traductors alemanys i suïssos, quasi tots contractats per empreses de fruits secs, a Reus, dinamitzada culturalment per la seva presència. Es relacionen amb la societat més acomodada i més activa de la ciutat. La pensió del cuiner Otto és el lloc de reunió. Al voltant de les taules, on també seuen reusencs rics, escoltem les seves converses, quasi totes amb rerefons polític. Preocupacions ciutadanes; debats sobre la situació dels treballadors; defensa de la necessitat d’un projecte nacional; desafecció pels partits polítics o reflexions sobre l’esperit dels pobles, el sentiment patriòtic i el desenvolupament dels països que, diu un dels personatges, no es pot produir “només a partir de l’economia, sinó que el que els fa créixer és el potencial civilista, ciutadà, com vulgueu dir-li, de l’espiritualitat”. Si bé es tracta d’una novel·la coral, al centre hi ha el suís Ernst, gran lector. De seguida considerà Reus casa seva, i amb l’alemany Horn, que participà en la Primera Guerra Mundial i, decebut amb el punch de Hitler, somia amb una nova Alemanya, per la qual tornarà al front el 1939.

El seu caràcter coral, sense renunciar a personatges forts; el seu substrat assagístic; la capacitat de l’autora de filtrar els debats de l’època a les converses i tribulacions dels personatges i la figura de la pensió com a lloc de retrobament i també com a escenari del pas del temps evoquen La muntanya màgica. Ernest és una espècie de Hans Castorp. Mann va narrar la decadència de la societat burgesa; Corretger ens relata les conseqüències del lent final del seu món. També podem llegir la novel·la en paral·lel a El llibreter Mendel, de Stefan Zweig. El cafè d’on finalment Mendel és expulsat pot ser evocat per la pensió d’Otto. Allà el pas del temps s’inscriu en els seus murs i es reflecteix en les converses i vides dels seus visitants. La pensió d’alemanys és una gran novel·la europea sobre un món que s’acaba. O, com diria Zweig, sobre el món d’ahir, però també sobre el nostre.