Els ‘superbacteris’ es multipliquen als hospitals catalans en 10 anys

Les resistències antibiòtiques s'han convertit en un problema global de primer ordre, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La presència dels anomenats 'superbacteris' —microorganismes que es fan resistents als tractaments antibiòtics que hi ha per combatre'ls— ha augmentat i els hospitals catalans també han detectat aquest increment. Així, per exemple, l'11,5% dels bacteris Escherichia coli (E. coli) detectats en els pacients atesos a la Vall d'Hebron el 2017, presentaven resistències. El 2007, la presència d'aquests bacteris resistents al mateix hospital era del 7,5%.

No hi...

Les resistències antibiòtiques s'han convertit en un problema global de primer ordre, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La presència dels anomenats 'superbacteris' —microorganismes que es fan resistents als tractaments antibiòtics que hi ha per combatre'ls— ha augmentat i els hospitals catalans també han detectat aquest increment. Així, per exemple, l'11,5% dels bacteris Escherichia coli (E. coli) detectats en els pacients atesos a la Vall d'Hebron el 2017, presentaven resistències. El 2007, la presència d'aquests bacteris resistents al mateix hospital era del 7,5%.

No hi ha un registre de mortalitat o de persones infectades pels bacteris resistents perquè, entre altres coses, els microorganismes poden provocar una infecció en l'hoste o simplement colonitzar-lo (l'individu és portador, però el bacteri no li provoca dany ni símptomes que permetin sospitar d'aquesta situació). "És un problema heterogeni. El que coneixem molt bé és, d'un determinat bacteri, quin és el percentatge de resistència que hi ha en aquest moment i com va evolucionant en el temps", explica el doctor Benito Almirante, cap del servei de Malalties Infecciones de la Vall d'Hebron. L'OMS estima que unes 700.000 persones moren cada any pels bacteris resistents.

Els experts recorden que les resistències són inherents a l'ús d'antibiòtics perquè els bacteris són éssers vius que s'adapten per sobreviure. "Els mecanismes de resistència són dinàmics i apareixen noves formes que permeten als bacteris defensar-se millor", explica la doctora Nieves Larrosa, responsable de la Unitat d'Antibiogrames del servei de Microbiologia de la Vall d'Hebron. Així, explica l'experta, en els anys 80, "el problema era el SARM, el Staphylococcus aureus resistent a meticilina [un antibiòtic], perquè circulaven soques que tenien més risc de transmetre's". En els anys 90, no obstant això, es van obrir pas els enterobacteris resistents a les cefalosporines de tercera generació, un altre grup d'antibiòtics que es feia servir als hospitals per tractar infeccions. "L'últim ha estat la resistència als carbapenèmics, que eren els antibiòtics més potents que tenim per tractar infeccions, i a la colistina, que es considerava un fàrmac de rescat per tractar infeccions per bacteris multirresistents", afegeix.

Alarma global

Diversos factors han precipitat ara l'alarma global: el mal ús i abús dels antibiòtics, l'augment de la freqüència de resistències i la dificultat de tractament. "Els pacients que tenen aquesta problemàtica són desenes de milers i se'ls afegeix que en els últims 20 anys les farmacèutiques no són capaces o no els interessa produir nous compostos, així que les alternatives terapèutiques són limitades. En pacients molt vulnerables els pot causar la mort o ser-ne una contribució directa", apunta Almirante.

Els hospitals tenen ara en el punt de mira al voltant d'una desena de bacteris les resistències dels quals es mantenen a l'alça. El VINCAT, un programa del Departament de Salut de vigilància d'infeccions nosocomials, monitoritza els microorganismes més rellevants des del punt de vista clínic: el SARM, la Clostridium difficile i els enterobacteris resistents. "El SARM està estable, entorn del 24%, perquè porta vigilat molt temps i és sobre el qual s'han aplicat més mesures correctores", apunta Enric Limón, coordinador del VINCAT. La Clostridium difficile, que no és resistent però provoca diarrees greus com a efecte secundari de l'antibiòtic, és "més problemàtica als països del nord", diu Limón, perquè tenen soques més virulentes. "Aquí es monitoritza des del 2011 i trobem que estava infradiagnosticada. Entre el 2011 i el 2017 van començar a sortir molts casos nous i ara s'ha estabilitzat fins al voltant de tres casos sobre 10.000 estades hospitalàries", apunta. El 2008, 19 hospitals van detectar 38 casos; el 2017, 54 centres van localitzar-ne 1.333.

Enterobacteris sota lupa

L'altre front sota lupa són els enterobacteris resistents. "No els teníem monitoritzats. És la preocupació més gran que tenim", admet Limón. Segons Almirante, els enterobacteris resistents a cefalosporinas (un dels tractaments de primera elecció) van passar de ser "irrellevants", entre l'1% i el 2% dels enterobacteris totals detectats l'any 2000, a arribar al 15% o el 20% actualment. "Creix la freqüència d'enterobacteris resistents. La resistència en E. coli és més estable però ha augmentat en 15 anys des del 5% fins al 10% que hi ha ara a Catalunya", apunta Larrosa. Les soques molt resistents de Pseudomona aeruginosa, sobretot en l'àmbit hospitalari, també estan sota el focus dels professionals.

Limón crida a "no generar alarma però tampoc abaixar la guàrdia". "La virulència d'aquests microorganismes és molt alta i també la capacitat de transmissió", avisa. "És molt important que els hospitals fem un bon ús dels antibiòtics, tant del tipus com de la indicació, i retirar-los quan no està indicat", alerta Almirante.