Polítics presos, al carrer

Cada dia sembla més evident. Mentre hi hagi polítics electes a la presó preventiva serà ardu, si no impossible, que la política catalana —i, per tant, l’espanyola— torni a la plena normalitat.

Hi ha, doncs, raons polítiques poderoses per reclamar que els d’Estremera tornin a casa. A més, és clar, de les estrictament jurídiques sustentades per una part substancial de la doctrina, la que emfatitza l’argumentari del caràcter excepcionalíssim de les mesures cautelars de privació de llibertat...

Cada dia sembla més evident. Mentre hi hagi polítics electes a la presó preventiva serà ardu, si no impossible, que la política catalana —i, per tant, l’espanyola— torni a la plena normalitat.

Hi ha, doncs, raons polítiques poderoses per reclamar que els d’Estremera tornin a casa. A més, és clar, de les estrictament jurídiques sustentades per una part substancial de la doctrina, la que emfatitza l’argumentari del caràcter excepcionalíssim de les mesures cautelars de privació de llibertat.

Si tot això és així, convé debatre el com, el qui i el quan. Perquè reclamar sense més “a l’Estat” l’alliberament dels presumptes “presos polítics” té mal suport democràtic.

Cap Govern d’aquesta classe ha (encara que de vegades ho pretengui) d’interferir en la independència dels jutges. Ni aquests poden col·locar les conveniències polítiques per sobre de la llei, ni tan sols de la seva interpretació de la llei, sigui precisa o errònia.

De manera que no és l’Estat ni la judicatura als quals ha de vehicular-se aquesta assenyada reclamació col·lectiva (una altra cosa són els recursos individuals dels directament afectats).

Qui manté a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis? Aparentment, el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Ho fa amb un argument, el risc que repeteixin el seu presumpte delicte.

La seva suposada conducta il·lícita no consisteix, contra el que diuen molts indepes, a sustentar “idees polítiques” secessionistes. Aquesta lectura de les interlocutòries és esbiaixada.

El que volen evitar les mesures del jutge és la “gestió política” d’“implementar la república que van declarar”, “seguint una estratègia contrària a la norma penal”. És a dir, el jutge no busca contrarestar la il·lusió de la independència, sinó l’actuació concreta de continuar procurant-la per vies il·legals.

Hi ha una manera òbvia de mantenir les idees indepes i respectar alhora l’Estat de dret i la independència judicial. Aconseguir que el fugit Carles Puigdemont i la CUP aturin les seves proclames anticonstitucionals i el seu (vigent) pla de “fer República” il·legalment, perquè és la seva persistència el que permet sostenir la persistència del risc que els encausats hi persisteixin. Puigdemont: allibera ara mateix l’Oriol, el Joaquim i els Jordis!