Trobades fosses amb més de 230 cadàvers de la Guerra Civil a Lleida
Les restes pertanyen a soldats i refugiats republicans
La Generalitat va informar ahir d'almenys deu noves fosses comunes que tindrien restes de morts durant la Guerra Civil i que podrien contenir les restes de com a mínim 237 persones. Tots els llocs estan situats a la província de Lleida i la seva identificació ha estat possible gràcies al treball del Centre d'Estudis Lacetans.
Aquests enterraments ja s'han incorporat al web del mapa de fosses i repressió de la Guerra Civil a Catalunya. Als deu llocs confirmats se n'hi sumen 15 més que molt probablement també acollirien restes de soldats republic...
La Generalitat va informar ahir d'almenys deu noves fosses comunes que tindrien restes de morts durant la Guerra Civil i que podrien contenir les restes de com a mínim 237 persones. Tots els llocs estan situats a la província de Lleida i la seva identificació ha estat possible gràcies al treball del Centre d'Estudis Lacetans.
Aquests enterraments ja s'han incorporat al web del mapa de fosses i repressió de la Guerra Civil a Catalunya. Als deu llocs confirmats se n'hi sumen 15 més que molt probablement també acollirien restes de soldats republicans i refugiats que fugien del conflicte. El mapa inclou així un total de 370 llocs geolocalizats, segons una nota del Departament de Governació.
Les fosses estan situades majoritàriament en diversos municipis de la comarca del Solsonès i a Bassella (Alt Urgell) i Torà (Segarra). Les dades per identificar els llocs procedeix de l'estudi Localització de fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra al Solsonès, un projecte subvencionat l'any 2011 pel Ministeri de la Presidència.
Refugiats morts
Una d'aquestes noves incorporacions a la llista és, per exemple, la fossa trobada al cementiri de Sant Llorenç de Morunys. Els investigadors creuen que aquí hi ha les restes de sis nens i dos adults que en la primavera del 1937 van a morir a causa del xarampió. Es tracta de membres de famílies republicanes provinents de zones que havien estat ocupades pels nacionals.
El Centre d'Estudis Lacetans ha documentat que aquestes famílies s'havien allotjat en algun edifici del Raval de la Mercè, en condicions poc higièniques. Les defuncions, assegura la pàgina web, consten al registre civil però no als llibres del cementiri o a les làpides.
En altres casos no és tan clar el nombre de desapareguts. Diversos testimonis recollits pels investigadors asseguren que al cementiri de Sant Joan de Puig-redon, a Torà (Segarra), reposarien les restes de soldats atesos en un hospital de camp.