Toni Sala: “No ens defineixen ni els diners ni la bellesa, sinó criteris morals”

La visita de Toni Sala per conversar sobre Escenaris (L’Altra) es va convertir dijous passat en una sessió de metaliteratura, una bona manera de cloure l’any al Club del Quadern, que es reprendrà a prinicipis d’any. Més enllà de l’argument del llibre amb què tanca l’anomenada Trilogia del Mal, que “és més de la mort que del mal”, va puntualitzar, la xerrada va anar desfilant l’engranatge de la literatura des del punt de vista de l’escriptor però també del lector; i del sistema editorial, sense escatimar les crítiques. Fins i tot Sant Jordi va rebre un cop de peu, sense arribar a tombar-lo, però sí posant en dubte si el seu èxit és tan encomiable.

De camí cap a l’Estudi Toresky de Ràdio Barcelona, l’espai on se celebra mensualment el club, Toni Sala es va topar amb un d’aquests voluntaris que atura els vianants per explicar-los (o recordar-los, més aviat) el patiment de milions d’infants amb l’objectiu que es facin socis d’una ONG. Aquest fet quotidià li va servir d’exemple per a la seva tesi que “la literatura no resol problemes, però ajuda les persones a preparar-s’hi”.

Amb 18 títols de narrativa i 12 llibres d’assaig publicats, alguna cosa en deu saber, i una de les seves màximes va ressonar a la sala amb l’assentiment de tots els presents: “No ens defineixen ni els diners ni la bellesa, sinó criteris morals”. Va defensar que llegir serveix per preparar-se per a les decisions, perquè la vida constantment posa proves, de tota mena. “Aquesta és la literatura que m’agrada, la que em confronta amb la vida”, va reconèixer. Definida com “una navegació interior”, la seva no és fàcil ni amable, sinó que és plena de personatges i situacions que deixen sense alè. No concep la professió d’altra manera, sent la pulsió d’escriure i de llegir per encarar-se als dies. De fet, considera que, precisament perquè la vida és problemàtica, cal llegir.

La literatura no resol problemes, però ajuda a preparar-s’hi

Partidari d’un estil clar i precís, sense retòrica, va explicar que el seu mètode és deslliurar-se de tot allò que constreny, com el control racional del relat i les paraules. Probablement per això, la història corre com l’aigua del riu quan s’obren les comportes, i acaba portant un personatge a nedar en una piscina plena de sang. “En el fons aquí hi ha una immersió que demana un cert atreviment, ser poc conscient de la cosa”.

Contràriament als escriptors que defensen la ficció a ultrança, que tot és inventat i res va amb ells, Toni Sala va aclarir que els seus textos són ben propis. “Tots els que parlen en aquest llibre no deixen de ser una variant de la mateixa veu, que en el fons és la meva veu”, va afirmar. El Procés, la situació de la llengua, la maternitat i altres qüestions actuals acompanyen aquests escenaris que culminen la trilogia iniciada amb Els nois el 2014 i seguida per Persecució el 2019. L’autor tanca una etapa i no amaga la voluntat que li surtin textos més alegres, però ho dubta per la seva tendència a mirar aquella part del món que no és fàcil ni agradable. “És el que hi ha”, va assumir amb resignació.

Parlant de literatura va sortir Mercè Rodoreda, i no va dubtar a elogiar-la, tal com fa l’exposició del CCCB Rodoreda, un bosc, a la qual es va referir. L’autora de La mort i la primavera va tenir dos grans lectors, Josep Carner i Armand Obiols, i ell fa cas dels comentaris que li feia aquest segon, quan tot sovint li retreia que els textos eren “massa literaris” i li demanava que traiés coses. “És allò que deia Josep Pla de la persiana és verda”, va afegir-hi en relació amb la redacció natural que defensava l’empordanès.

Sobre el sistema literari també van sortir coses. La principal, que queda poca crítica als mitjans, on segons l’autor abunden els elogis, una apreciació que va tenir el suport dels assistents. L’etapa en què les crítiques l’afectaven ja la té superada, va comentar, però també va afegir que només té en compte l’opinió de tres lectors de confiança abans de donar una obra per enllestida. “Ja he entès que l’escriptor va davant i el crític darrere”, va afegir. I va recordar que fins i tot Josep Pla, quan formava part del jurat del premi Sant Jordi, va rebutjar La plaça del Diamant perquè l’obra, presentada amb el títol de Colometa, tenia nom de sardana.

M’agrada la literatura que em confronta amb la vida

Sobre els premis veu dos circuits: el literari i el comercial. Van rebre fort els més populars: “El Planeta és una paròdia dels premis literaris, és un xou, i el Sant Jordi igual”. Fins i tot va posar en dubte el valor de la festa de Sant Jordi. “Potser no és tan maca, i el que passa és que els anglesos i els francesos no necessiten aquesta comèdia perquè ja compren llibres tot l’any”, va opinar, sembrant el dubte sobre el seu resultat. De fet, va reblar l’aposta amb una teoria que diu que quan més llibres es venen menys es llegeixen. “Tot és comerç”, va etzibar com a conclusió.

El Club del Quadern continuarà el 2026. La primera sessió de l’any serà dijous 15 de gener, com sempre a les 19 h, amb Mercè Ibarz per comentar Una noia a la ciutat (Anagrama), que barreja la memòria íntima amb la de la Barcelona dels anys setanta. Dijous 5 de febrer, Núria Cadenes comentarà Qui salva una vida, premi Proa de Novel·la, sobre un grup heterogeni que va crear una xarxa d’evasió a la Cerdanya per salvar tota mena de fugitius del feixisme. Les inscripcions estan obertes.