‘Envia nudes’, de Saba Sams: Les noies ja no s’esllangueixen

Els contes ni es venen ni es llegeixen. Això va dir una biblio­tecària, i algun llibreter, a una editora que conec. La sentència conté una veritat comercial —la inèrcia d’optar per narrativa llarga, una sola història que ens embolcalli durant un període de temps més llarg—, però com tot en aquesta vida, depèn. El cas d’Envia nudes, de la britànica Saba Sams (amb traducció de Sebastià Portell), podria ser una excepció.

Saba Sams és una narradora britànica nascuda el 1996 i guanyadora del premi BBC Short Story, i fa temps que treballa per convetir-se en escriptora —als agraïments fa referència a l’escola d’escriptura, perquè d’escriure, com passa amb tot, primer se n’ha d’aprendre. Per edat les protagonistes d’Envia nudes s’assemblen a ella, més o menys. Al recull de contes hi ha deu protagonistes que són nenes i dones joves, totes amb perfils psicològics i circumstàncies prou diferents.

M’ha agradat especialment el conte ‘Snakebite’, que reflecteix la màxima de la directora de la sèrie millenial ­Girls, Lena Dunham, segons la qual una amistat entre dues noies pot ser intensa i tòxica com un amor apassionat i tòxic. ‘Snakebite’ narra el principi, el nus i el desenllaç de la relació entre la Meg i la Lara. La Meg és tímida i no ha sortit de l’ou; la Lara viu a la deriva, i sense frens, beu als pubs i comet petits crims, fa mamades a desconeguts per aconseguir alguna cosa a canvi, es pren les drogues que calguin, fa cas omís de les advertències de la universitat, que vol expulsar-la. La Lara empeny la Meg al ritual de pas entre l’adolescència i l’edat adulta, li ensenya què són l’eufòria i la complicitat, la manipulació i l’autodestrucció estèril.

Desenfadades i vitals, són noies molt joves que estan una mica de tornada, però no semblen donar-hi importància

Sams retrata molt bé la zona grisa del que implica entrar a la vida adulta com a dona jove: l’exposició a les humiliacions i als abusos sexuals, però també la part divertida de posar a prova els límits i el poder de l’atracció que exerceix el teu cos jove. Parla de la violència simbòlica de les relacions afectives avui, de l’objectivització immediata que impliquen les xarxes socials i dels efectes psicològics que això provoca. La protagonista d’'Envia nudes’, el conte que dona nom al llibre, és bulímica i se sent molt grassa, però tanmateix s’exhibeix amb algun home anònim per internet, amb una barreja d’autocompassió i morbo.

Saba Sams ha llegit Ottessa Mosh­fegh —la novel·la El meu any de repòs i relaxació va ser un èxit que es convertirà en pel·lícula de Yorgos Lanthimos, bones notícies—, però les protagonistes d’Envia nudes són més vitals i resilients. En altres paraules, Sams ja no és ben bé una milennial. És més jove, i això vol dir que la frustració d’una vida que li havien dit que seria millor ja no és tal cosa: les seves protagonistes saben que estan en la precarietat (familiar, econòmica, emocional) i el que fan és aprendre a moure’s entre aquests límits sense rendir-se ni fer grans escarafalls. No hi ha una món millor perquè les expectatives ja eren baixes d’entrada.

Si posem de costat Intermezzo de Sally Rooney i els contes d’Envia nudes, ens adonem del canvi de perspectiva generacional. Rooney és una supervendes mundial perquè sap lligar bé la reflexió i l’entreteniment, una màxima que no falla, i Saba Sams encara no, però doneu-li temps que això ara no ve al cas. Sobre el paper, Rooney és tan dramàtica com tots els millennials. Els seus protagonistes són gent a la trentena amb uns dilemes tan solemnes que resulten risibles: senten el sexe com a càstig o culpa i reflex dels traumes familiars, reflexionen de manera cíclica sobre el consentiment, la mongàmia o el poliamor i la relació de tot plegat amb l’ètica, etcètera.

Com a contrast, l’amant d’un dels dos protagonistes d’Intermezzo és una noia de vint anys amb problemes reals: no té casa estable, ni família, i sap que no pot esperar res del seu manso millennial. Però aquest personatge secundari d’Intermezzo no esllangueix de depressió drogada al sofà de casa com les seves predecessores mil·lenistes, sinó que es limita a gaudir, a viure i a refugiar-se del xàfec quan cal. Les protagonistes de Saba Sams són així, desenfadades i vitals, noies molt joves que estan una mica de tornada però que no semblen donar cap importància al fet d’estar-hi. Els seguirem la pista.