És ‘Cal·lírroe’ la primera novel·la europea?

A les pàgines finals d’aquest volum de l’impagable catàleg d’Adesiara es promociona el Satíricon de Petroni, en esplèndida traducció de Sebastià Giralt, i la Ilíada d’Homer, en la no menys notable traducció de Montserrat Ros. La tria de l’edito­rial martorellenca i de la seva alma mater, Jordi Raventós, no ha estat a l’atzar, ja que per a molts Homer és el primer novel·lista de la literatura occidental, en especial l’Odissea, i el Satíricon una de les novel·les europees més antigues i que destaca per la seva modernitat. Mentre no arriba una nova edició bilingüe de l’Odissea (l’ombra de la traducció de Carles Riba infon potser massa respecte i ha fet que fins ara Adesiara no hagi entomat el repte), se’ns regala i en edició bilingüe una traducció d’una novel·la poc coneguda pel gran públic, però que compta amb el mèrit de ser una de les primeres manifestacions de la novel·la grega, datada entre els regnats d’August i de Neró, i fins al moment la més antiga de les novel·les conservades.

És veritat que la novel·la era un gènere sense nom a la Grècia antiga, i la seva originalitat consistia en el fet de ser de naturalesa híbrida, per alguns prefigurada a la Ciropèdia de Xenofont, gairebé segur, i, com d’altres gèneres literaris grecs, amb antecedents i models en el Pròxim Orient. L’obra de Caritó d’Afrodísies portava per títol Històries d’amor de Cal·lírroe i per al terme novel·la se servia del grec diḗgēma (narració, ficció, relat). És determinant, però, l’adjectiu que acompanya al terme grec, erōtikón, perquè és sobretot una història d’amor el que defineix tota novel·la grega, una ficció de tema amorós en què els avatars de la Fortuna, deessa despietada, porten els amants a viure peripècies de tota mena i dissorts d’amor, des de l’enamorament dels protagonistes i la seva separació forçada a Siracusa fins al retrobament feliç transitant per l’imperi persa o Egipte. La naturalesa mixta del gènere es manifesta també en la voluntat de l’autor de situar la trama en un context històric amb personatges reals, com Artaxerxes II i la seva esposa Estatira, noms que fan pensar que l’autor trobés no poca de la seva inspiració en les Històries de Pèrsia de Ctèsias de Cnido, un historiador també responsable d’inspirar la novel·la com a gènere literari a la Grècia antiga i que va ser metge personal del Gran Rei de Pèrsia.

Si l’heroïna és la bella Cal·lírroe, l’heroi és Quèreas, un jove dotat d’una bellesa extraordinària i de gran coratge, però també d’un temperament impulsiu i una gelosia irrefrenable, avui dia inacceptablement patriarcal. La novel·la fou coneguda com a Quèreas i Cal·lírroe, però hi ha raons indiscutibles per defensar que el títol original era el nom de la jove siciliana, veritable protagonista, juntament amb l’amor, d’aquesta novel·la romàntica i plena d’aventures. De l’autor només sabem que fou el secretari d’Atenàgoras, i en la seva pàtria, Afrodísias, s’ha vist una picada d’ull i una invenció de l’autor d’una novel·la on Afrodita, la deessa de l’amor, juga un paper tan determinant. Cal·lírroe no era, però, una novel·la destinada a un públic inculte, ja que és plena de referències literàries d’Heròdot, Èsquil, Menandre, Demòstenes o d’una omnipresència d’Homer i Xenofont, entre moltes altres. La intertextualitat hi és molt present i tot fa pensar en un gènere destinat a un lector solitari amb l’oci imprescindible per al plaer de la lectura.

Aventures i desventures garantides i històries d’amor i desamor a través de mons exòtics, amb una traducció excel·lent de l’hel·lenista i neohel·lenista Jaume Almirall Sardà, premi Vila de Martorell, Memorial Montserrat Ros de Traducció 2022, i traductor avesat en fer de la literatura grega en català, tant és si es tracta d’Eurípides com del neogrec Nikos Kavadias, un gust per a la lectura.