Recomanem

La coctelera musical de Pepet i Marieta, una banda formada amb músics dels dos costats de la Sénia, torna a agitar-se després de tres anys de silenci discogràfic. El nou disc conté col·laboracions, càrrega reivindicativa, dispara —com és habitual— en multitud de direccions musicals (ska-reggae, cúmbia, folk, pop, rumba, ranxera...) i acompleix sobradament la funció festiva. Però, a més de complir els cànons de l’escena, la banda despatxa un bon grapat de cançons estupendes, com ara Bon vent, Somnis d’un Che, Minjar-se’l món, La mani, ...

Disc

La coctelera musical de Pepet i Marieta, una banda formada amb músics dels dos costats de la Sénia, torna a agitar-se després de tres anys de silenci discogràfic. El nou disc conté col·laboracions, càrrega reivindicativa, dispara —com és habitual— en multitud de direccions musicals (ska-reggae, cúmbia, folk, pop, rumba, ranxera...) i acompleix sobradament la funció festiva. Però, a més de complir els cànons de l’escena, la banda despatxa un bon grapat de cançons estupendes, com ara Bon vent, Somnis d’un Che, Minjar-se’l món, La mani, Tornar o La ranxera dels dos tintorers.

Novel·la

Després d’haver sondat profitosament les figures històriques de Buffon, Goethe i Voltaire, en el seu nou projecte Martí Domínguez diposita la seua mirada, fina i perspicaç, en el personatge de Paul Cézanne, artista bandejat i menystingut pels coetanis. Partint d’un lleu fil argumental, l’autor novel·la amb un estil magnífic aquella incomprensió, els dubtes propis i de l’entorn, les misèries gremials, les reflexions sobre l’essència de l’art i la seua mercantilització, en un exercici sinestèsic i impressionista que va guanyant densitat i intensitat a mesura que avança la història.

Narrativa

Fruit de la conflictiva experiència de Sergi Durbà com a professor de Valencià “al sud”, eufemisme per a referir-se a la comarca de la Vega Baixa, naix aquest dietari que fluctua entre la ironia i un deix ben comprensible d’amargor per a retratar la irrellevància de la llengua autòctona (si no l’hostilitat declarada) en aquells indrets. Interessant retrat sociolingüístic, però també social, descarnat i divertit alhora, de somriure glaçat, amb un treball notable pel que fa al llenguatge i un cert desequilibri en l’últim terç per l’absència d’un fil narratiu. Conté un pròleg esplèndid d’Isaïes Minetto.