Sánchez apuja al 18% la inversió a Catalunya i busca convèncer ERC i el PDeCAT

El Govern espanyol mou les fitxes per convèncer ERC i el PDeCAT que aprovin els Pressupostos Generals de l'Estat. La inversió a Catalunya, una de les grans demandes històriques, creixerà per sobre del 18% del total, respecte al 13% projectat per a aquest exercici, segons fonts de l'Executiu. Aquest 18% és una exigència del nacionalisme, recollida a l'Estatut. Són més de 800 milions d'euros. Sánchez busca així convèncer els independentistes que li donin suport.

El Govern espanyol s'esforçarà fins al final per aprova...

El Govern espanyol mou les fitxes per convèncer ERC i el PDeCAT que aprovin els Pressupostos Generals de l'Estat. La inversió a Catalunya, una de les grans demandes històriques, creixerà per sobre del 18% del total, respecte al 13% projectat per a aquest exercici, segons fonts de l'Executiu. Aquest 18% és una exigència del nacionalisme, recollida a l'Estatut. Són més de 800 milions d'euros. Sánchez busca així convèncer els independentistes que li donin suport.

El Govern espanyol s'esforçarà fins al final per aprovar els Pressupostos. I creu que té un gran actiu polític: el risc que un avançament electoral pugui portar a la Moncloa un Govern del PP i Ciutadans avalat per Vox. Un Executiu de dretes aplicaria l'article 155 de la Constitució de forma permanent i intervindria la Generalitat d'una manera molt més dura del que ho va fer Mariano Rajoy durant sis mesos després de la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre del 2017.

Els independentistes continuen reclamant gestos sobre els polítics presos i el judici del procés, però el Govern espanyol insisteix que allà no hi ha cap marge i la justícia és independent. Al màxim que va arribar el Govern central, que des de la Moncloa es va entendre com un gest i des de l'independentisme com el contrari, és que l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament de l'Executiu i no té autonomia com la Fiscalia, rebutgés acusar pel delicte de rebel·lió i es quedés en els de malversació i sedició, per la qual cosa demana la meitat de penes que la Fiscalia. Aquí ja no hi ha més gestos ni moviments possibles i el Tribunal Suprem decidirà amb total llibertat què fa amb els acusats, assenyala el Govern.

L'Executiu vol portar la discussió amb els independentistes al camp de les inversions a Catalunya, on sí que té més marge, tot i que no és il·limitat. Abans que l'independentisme tingués la força actual, les inversions eren el centre de les negociacions amb els partits que només tenen implantació a Catalunya.

Els independentistes rebutgen aquest marc. Però, per si de cas, i per facilitar la tasca als dirigents d'ERC i el PDeCAT que aposten per un acord, l'Executiu central ja de partida ha col·locat la inversió per sobre del 18% del total, que és la xifra simbòlica clau perquè és el que representa el PIB català en el total del PIB espanyol. L'any passat, en els últims Pressupostos de Rajoy, aquest percentatge es va quedar en un projecte del 13%.

La xifra final, que es detallarà dilluns quan es registrin els comptes al Congrés i s'expliquin de manera detallada les partides, superarà els 800 milions d'euros, segons fonts de l'Executiu. S'hi sumaran uns 200 milions que es van pactar en la reunió de la Comissió Bilateral d'Infraestructures i que servirien per suplir aquest 18% que marcava l'Estatut i que mai es va arribar a complir. En realitat, el Tribunal Constitucional, en la sentència sobre l'Estatut, va deixar clar que aquest punt que s'havia aprovat al Congrés i després confirmat en referèndum pels catalans no era conforme a la llei i, per tant, no hi havia obligació de complir-lo.

A més d'aquest percentatge d'inversions en infraestructures, que és l'assumpte políticament més sensible, els Pressupostos contenen moltes altres partides importants per a Catalunya. La idea del Govern espanyol és utilitzar-les per pressionar els independentistes i els seus votants, amb la idea que no donar suport als comptes és perjudicar els catalans.

989 milions d’euros

Per a Catalunya serien 989 milions d'euros només en l'increment que rebran les comunitats autònomes a través de lliuraments a compte com a millora del sistema de finançament. Si s'hagués aprovat l'augment de l'objectiu de dèficit que el PP i Ciutadans han bloquejat s'haurien pogut gastar 486 milions més. Per això l'Executiu insisteix que a ERC i el PDeCAT, que governen a Catalunya, els interessa molt entrar en la negociació dels Pressupostos, que es podrien, a més, millorar en les esmenes.

La discussió en l'independentisme sobre quina posició s'ha d'adoptar és intensa. El president Quim Torra va amenaçar ERC i el PDeCAT amb “una crisi de Govern” si es desmarcaven de la posició consensuada respecte als comptes. Torra insisteix que de moment no s'ha de deixar que els Pressupostos segueixin el seu camí a la Cambra perquè no hi ha cap moviment cap a l'autodeterminació per part de Pedro Sánchez. Esquerra va respondre amb guant de seda a aquestes declaracions. “Tenim moltes afinitats i compartim un projecte, però no és un Govern d'un sol color”, va dir dijous el diputat Joan Tardà.

El dirigent d'Esquerra va admetre que hi ha un debat dins de la formació sobre si s'ha de permetre o no la tramitació dels Pressupostos o com s'ha d'escenificar que, malgrat permetre-la, hi ha discrepàncies de fons. El no en la votació final sí que semblava garantit, tot i que creixen les veus que demanen canviar de parer. L'última i més destacada, l'exconsellera Dolors Bassa, en presó preventiva.

Els neoconvergents es troben en la mateixa tessitura. El seu president, David Bonvehí, va criticar que els principals recursos en inversions que recollia l'Estatut no són “la solució ni la proposta política que esperen els independentistes a Catalunya” i no modificaran el seu no en l'aprovació final dels comptes.