Colau estudia si pot cobrar l’IBI a l’Església
L'Ajuntament de Barcelona recapta 56 milions més en impostos a grans empreses
El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està estudiant des del punt de vista jurídic les exempcions tributàries que tenen grans fundacions i entitats religioses en impostos, com el de béns immobles, obres o plusvàlues. Concretament, el que analitza l'equip econòmic de l'Ajuntament és una sentència del Tribunal Europeu “sobre la possible vulneració del dret a la lliure competència de determinades exempcions fiscals”, ha explicat el gerent d'Economia, Jordi Ayala.
Aquesta anàlisi forma part d'un pla de lluita contra el frau fiscal que ha aconseguit recaptar en els últims tres a...
El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està estudiant des del punt de vista jurídic les exempcions tributàries que tenen grans fundacions i entitats religioses en impostos, com el de béns immobles, obres o plusvàlues. Concretament, el que analitza l'equip econòmic de l'Ajuntament és una sentència del Tribunal Europeu “sobre la possible vulneració del dret a la lliure competència de determinades exempcions fiscals”, ha explicat el gerent d'Economia, Jordi Ayala.
Aquesta anàlisi forma part d'un pla de lluita contra el frau fiscal que ha aconseguit recaptar en els últims tres anys 56 milions d'euros en impostos a grans empreses, una quantitat que abans no es recaptava. El número dos i responsable d'Economia del Consistori, Gerardo Pisarello, ha detallat que el pla augmenta el control a les grans companyies, com les elèctriques, les constructores o els centres comercials.
“El frau fiscal és un frau contra la democràcia i contra els drets socials, cada euro que es deixa de pagar és un euro que no es destina a millorar les condicions de vida de la població que més ho necessita”, ha sentenciat Pisarello.
El pla ha consistit a prendre diverses mesures: augmentar els inspectors (un 10%), fer públic el nom de les empreses que deuen més d'un milió d'euros (Sacresa, que va presentar concurs de creditors) i centrar-se en les grans empreses.
En aquest sentit, dels 56 milions euros que s'han sumat a la recaptació, 23,5 són de grans companyies i 33 s'han aconseguit creuant dades amb altres administracions (21.000 empreses no pagaven l'impost de recollida de residus des del 2010, per exemple). En el cas de les grans companyies, dos milions corresponen a superfície que no declaraven els centres comercials (com els passadissos), quatre corresponen a ingressos no declarats per grans companyies de subministraments i deu, a l'impost de construccions (d'empreses que no declaraven el pressupost real d'una obra).
El gerent d'Economia ha explicat que Barcelona té un bon nivell de recaptació fiscal dels tributs que liquida a la ciutadania (un 94%). Per aquest motiu el pla contra el frau fiscal s'ha centrat en grans contribuents. El pla ha permès augmentar la mitjana de recaptació per contribuent: de 2.800 euros el 2015 a gairebé 4.300 euros durant aquest exercici.