Els 540 milions que el PNB pot perdre amb la moció de censura

L'acord depèn que s'aprovin els Pressupostos amb el contingut actual

El president del PNB, Andoni Ortuzar, a la Fundació Sabino Arana. En vídeo, declaracions d'Aitor Esteban, portaveu del PNB al Congrés.Foto: atlas | Vídeo: JAVIER ZORRILLA

El PNB fa diverses setmanes que és al punt de mira. Els 540 milions d'euros que el partit d'Andoni Ortuzar ha obtingut per al 2018 gràcies al suport als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) tornen a estar al centre de la discussió. Si el PNB dona suport a la moció de censura a Mariano Rajoy, podria deixar en l'aire una bona quantitat de diners i la seva capacitat d'influència al Govern central durant la resta ...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

El PNB fa diverses setmanes que és al punt de mira. Els 540 milions d'euros que el partit d'Andoni Ortuzar ha obtingut per al 2018 gràcies al suport als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) tornen a estar al centre de la discussió. Si el PNB dona suport a la moció de censura a Mariano Rajoy, podria deixar en l'aire una bona quantitat de diners i la seva capacitat d'influència al Govern central durant la resta de la legislatura.

Más información

Si prospera la moció, el PP disposa de mecanismes per revertir al Senat les inversions pactades amb el partit basc. És una opció remota i que el Govern espanyol ja ha avançat que no vol activar, entre altres raons perquè els comptes incorporen pujades a funcionaris, pensionistes i altres col·lectius que, si no s'executen, perjudicarien els interessos del mateix PP. El Senat va rebre ahir el text del projecte de llei de PGE després que s'aprovessin al Congrés.

La previsió és que el procés quedi liquidat més o menys en un mes, el 19 o 20 de juny. És més probable que, si prospera la moció de Pedro Sánchez, el PSOE hagi de treballar amb uns comptes dissenyats pel PP amb el risc que el seu nou govern pugui alentir algunes partides crucials per a Euskadi. Després de més de 25 anys de retards, el 2023 serà l'any en què s'enllesteixi la comunicació entre les tres capitals en alta velocitat.

Però el País Basc no només es juga el tren ràpid i els 306 milions que aniran destinats a modernitzar una xarxa de ferrocarrils dissenyada a finals del segle XIX, dels 540 totals. Gràcies als compromisos adoptats als Pressupostos del 2017, els del 2018 preveuen 40 milions per a la rebaixa dels peatges elèctrics a la indústria basca, i l'aeroport de Foronda rebrà 3,5 milions d'euros per recuperar l'horari de 24 hores d'operacions i modernitzar la seva terminal. Amb aquests acords també hi ha el de millorar les pensions a tot Espanya, amb una revaloració el 2018 d'un 1,6%, i el 2019 segons l'IPC; l'increment de les bases reguladores de les pensions de viduïtat (56% i 60%) en els propers dos anys; i el retard fins al 2023 de l'anomenat factor de sostenibilitat.

Finalment, una esmena de vigència indefinida eliminarà la disputa sobre el contingent d'ertzaines que a partir d'ara s'adequarà al que en el seu moment es va acordar a la Junta de Seguretat, 8.000 agents. Les inversions a la indústria són una altra de les potes de l'acord. La R+D+I com a motor econòmic i de progrés té assignats 65 milions d'euros a diferents projectes, dels quals 50 milions es destinen al desenvolupament i recerca del vehicle elèctric. A més, el port de Pasaia (Guipúscoa) tindrà una injecció de 4,2 milions d'euros, que s'elevaran a més de 12 milions fins al 2021, i també s'ampliaran els centres logístics.

Sobre la firma

Arxivat A