Un grup d’eurodiputats demana a la UE que intervingui en el conflicte català

L'independentisme mou fitxa a Brussel·les. Un grup de 44 eurodiputats de 15 països han signat l'anomenat Manifest pel diàleg a Catalunya, un text en el qual fan una triple crida. Reclamen l'alliberament dels nou separatistes empresonats, demanen als jutges d'Alemanya, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit que no extradeixin Carles Puigdemont ni la resta de fugits, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira, atès que consideren que existeix "una possibilitat remota qu...

L'independentisme mou fitxa a Brussel·les. Un grup de 44 eurodiputats de 15 països han signat l'anomenat Manifest pel diàleg a Catalunya, un text en el qual fan una triple crida. Reclamen l'alliberament dels nou separatistes empresonats, demanen als jutges d'Alemanya, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit que no extradeixin Carles Puigdemont ni la resta de fugits, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira, atès que consideren que existeix "una possibilitat remota que rebin un judici just" a Espanya. I finalment, sol·liciten a les institucions europees que intervinguin per trobar una solució política a través d'una ronda de diàleg sense condicions prèvies.

El ressò que ha trobat aquesta terna d'exigències ha estat minoritari. L'Eurocambra té 751 parlamentaris, dels quals només el 5,8% ha signat la declaració. La transversalitat dels signants, membres de les principals forces de l'arc parlamentari excepte el Grup Popular Europeu, comprèn representants de l'esquerra, conservadors, verds, liberals o socialdemòcrates. Els eurodiputats espanyols, irlandesos, belgues i italians han estat els més sol·lícits a aprovar el manifest, però la seva acceptació segueix sent marginal. Només una tercera part dels parlamentaris catalans —Jordi Solé, Josep Maria Terricabras i Ramon Tremosa, membres d'ERC i el PDeCAT— ha donat el seu vistiplau i, en total, han estat sis dels 54 espanyols, atès que entre els signants hi ha una diputada del BNG, una altra d'En Marea i una del PNB.

Els intents d'implicar els càrrecs comunitaris en el conflicte català no ha viscut grans avanços en els últims mesos. Al setembre, pocs dies abans del referèndum de l'1-O, 45 membres de la Cambra van remetre una missiva a Rajoy exigint-li la fi de la repressió, pràcticament la mateixa xifra que fa set mesos. L'activitat d'aquest col·lectiu de càrrecs afins a les demandes de l'independentisme s'està organitzant entorn de l'anomenada Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, de la qual formen part 30 eurodiputats. Divendres de la setmana vinent presentaran l'entitat en un acte a Barcelona.

L'escalada de tensions ha fet que altres actors del Parlament Europeu també s'hi pronunciïn. Aquest dilluns Els Verds Europeus van enviar una carta a Rajoy demanant-li una solució negociada i dialogada al problema. Al costat oposat, el president de la institució, l'italià Antonio Tajani, ha estat una de les veus més taxatives en el seu suport al Govern espanyol. "Ningú a Europa reconeixerà la independència de Catalunya", va dir pocs dies després del referèndum il·legal.

Els fets que van seguir a les seves paraules li han donat la raó. Cap Estat ni institució comunitària ha donat el seu suport a l'independentisme, tot i que existeix preocupació per la receptivitat d'una part de l'opinió pública europea a la propaganda independentista. Davant d'aquesta tessitura, el Govern espanyol ha optat per mantenir un perfil baix davant de la hiperactivitat desplegada pels exmembres de la Generalitat fugits tant en els seus contactes polítics com en mitjans de comunicació internacionals.