Què se n’ha fet del bressol de Sixena?

En els últims anys tot allò relacionat amb Sixena és sinònim de conflicte per la dificultat de trobar una solució al litigi que enfronta Catalunya i Aragó per un conjunt de béns del monestir d'aquesta localitat d'Osca. La polèmica ha acabat als jutjats, amb diverses sentències que estan recorregudes; s'ha generat un foc creuat d'acusacions, amenaces i pressions a la justícia, després de demanar en més d'una vintena d'ocasions l'actuació de la força pública per emportar-se a Aragó les peces conservades...

En els últims anys tot allò relacionat amb Sixena és sinònim de conflicte per la dificultat de trobar una solució al litigi que enfronta Catalunya i Aragó per un conjunt de béns del monestir d'aquesta localitat d'Osca. La polèmica ha acabat als jutjats, amb diverses sentències que estan recorregudes; s'ha generat un foc creuat d'acusacions, amenaces i pressions a la justícia, després de demanar en més d'una vintena d'ocasions l'actuació de la força pública per emportar-se a Aragó les peces conservades a Catalunya. Fins i tot s'han viscut actes vandàlics a l'interior de museus per exigir la devolució d'unes obres que es consideren segrestades, sense tenir en compte que la justícia no ha dit encara l'última paraula.

En aquest mar de conflictes es va afegir al gener del 2016 un element més de confrontació després de saltar a la palestra un petit objecte ritual, un bressol de plata —i un conjunt de miniatures— pertanyent a un pessebre de finals dels segles XVI o començaments del XVII procedent d'aquest monestir, que els seus propietaris actuals van posar a la venda, de forma ingènua, a Internet per un valor de partida de 10.000 euros, sense calcular el que es desencadenaria: el bressol va ser retirat de la subhasta pels mossos, per no haver-se'n notificat la venda a la Generalitat, ja que es tractava d'un bé catalogat des del 1994 com a bé cultural català. L'endemà, la policia judicial se'l va emportar a Saragossa sense notificar-ho al govern català, que va exigir al Ministeri d'Interior saber el perquè d'aquesta mesura radical. Ningú no ha respost encara, segons la Conselleria.

Passats els mesos i soterrat per altres conflictes relacionats amb Sixena (reclamació de 44 objectes dipositats al Museu de Lleida i de les pintures murals de la sala capitular que s'exhibeixen al MNAC) el bressol sembla oblidat. Però no per tothom.

Segons ha pogut saber aquest diari, els propietaris barcelonins del bressol, descendents de Pilar Alcalde, la dona que havia ajudat econòmicament les monges de Sixena, que li havien regalat el bressol en agraïment, han arribat a un acord verbal amb el govern d'Aragó per vendre-l'hi. Per això, la Generalitat els ha recordat —mitjançant un burofax enviat el 16 de juny passat— que l'Administració catalana té el dret preferent d'adquisició de la peça per ser un bé català catalogat. Al burofax, la Conselleria de Cultura de Santi Vila, ara de Lluís Puig, els amenaça amb multar-los si venen el bressol sense notificar-ho amb fins a 6.010 euros.

Després de traslladar el bressol a l'Aragó, es va saber que els descendents d'Alcalde es van posar en contacte amb les autoritats aragoneses per aconseguir una compensació econòmica. No volien perdre'l i es van avenir a pactar una solució. Al juliol del 2016 la Policia Nacional va lliurar el bressol a les autoritats aragoneses que, després de presentar-lo amb tots els honors com la primera peça recuperada de l'espoli del monestir, el van dipositar al Museu de Saragossa, on continua, segons el mateix govern aragonès.

“Al final, n'han sortit més ben parats que si l'haguessin subhastat”, asseguren fonts properes a aquests propietaris, que matisen que el pagament es realitzava, no per la compra, sinó per “haver-lo cuidat tots aquests anys”, i afegeixen “que el preu és elevat”.

Tant la Conselleria de Cultura d'Aragó, que dirigeix Mayte Pérez, com l'Ajuntament de Sixena, neguen que hagin pagat res per la peça, però els fills de Pilar Alcalde han acabat reconeixent a les autoritats catalanes que “existeix un acord verbal per vendre-la, tot i que encara no han formalitzat res”.