El Govern fa un ‘Skype’ amb encriptació quàntica

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, asseguda davant dels periodistes a  l'Hospitalet de Llobregat, a la secretaria de Telecomunicacions. A l'altre costat, a onze quilòmetres, el secretari de Presidència, Joaquim Nin, al Palau de la Generalitat. S'han connectat a través de videoconferència. Però no s'ha tractat d'un Skype dels habituals. Pel cable de fibra òptica que uneix els dos edificis ha circulat informació encriptada amb tecnologia ...

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, asseguda davant dels periodistes a  l'Hospitalet de Llobregat, a la secretaria de Telecomunicacions. A l'altre costat, a onze quilòmetres, el secretari de Presidència, Joaquim Nin, al Palau de la Generalitat. S'han connectat a través de videoconferència. Però no s'ha tractat d'un Skype dels habituals. Pel cable de fibra òptica que uneix els dos edificis ha circulat informació encriptada amb tecnologia quàntica, un sistema molt més segur que els mètodes tradicionals de protecció de la informació a les xarxes, que tenen data de caducitat. El Govern ha volgut escenificar d'aquesta manera, en una prova pilot, la seva aposta per una tecnologia en auge en un acte que "marca un punt d'inflexió en la seguretat de les comunicacions" de Catalunya, segons ha assegurat Nin.

L'objectiu del Govern: "No quedar-se enrere respecte potències com els Estats Units o la Xina, que ja estan apostant fort per aquestes tecnologies". Ho ha dit el secretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, que ha recordat que la Generalitat va aprovar al març passat un pla de 20 milions per fomentar la investigació de noves tecnologies avançades, entre les quals la quàntica. Munté ha comentat, durant una connexió inèdita a Espanya, que els ciberatacs contra la Generalitat han augmentat molt en els últims temps. En aquest punt de la seva intervenció ha recordat que, amb la finalitat d'augmentar la protecció de les connexions, el Govern i el Parlament estan en procés de creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Els gegants de la informàtica com Google, Microsoft o IBM estan investigant com crear ordinadors quàntics. En 10 o 15 anys podrien ser una realitat, segons ha assegurat Gilles Trachsel, directiu d'IDQuantique, la companyia suïssa que ha deixat a la Generalitat els components informàtics per muntar la connexió de vídeo. Trachsel ha parlat al programa de conferències de dues hores que s'ha celebrat després del Skype quàntic i ha definit aquesta nova generació d'ordinadors com una "amenaça" per a la criptografia actual. Ha assegurat que tindran molta més capacitat de càlcul, fins i tot més que els supercomputadors actuals, i seran capaços de desxifrar molts dels missatges que corren avui dia per la xarxa.

Els ordinadors quàntics no estan lliures d'incògnites. En alguns laboratoris ja estan funcionant a petita escala, al Centre Nacional de Supercomputació hi ha una línia d'investigació sobre això. Les aproximacions són diverses: des dels rajos de llum fins a àtoms freds per intentar aconseguir treballar amb els anomenats quàntum bits, l'analogia al bit (un 0 o un 1), al món quàntic, que poden tenir diversos estats alhora. "Potser existeix algun projecte secret i no interessa dir-ho", ha reflexionat Josep Paradells, director de la Fundació i2CAT, entitat encarregada de desenvolupar el programari de la videoconferència.

Tots els ponents han coincidit en la idea que si un pirata informàtic intercepta informació confidencial encriptada d'una xarxa d'avui, amb els sistemes més segurs, no serà capaç de desxifrar-la. No obstant això, han destacat que, si emmagatzema aquesta informació, en el futur, amb els ordinadors quàntics es poden arribar a conèixer a posteriori secrets d'Estat, dades crítiques empresarials o informació dels bancs. La mecànica quàntica és alhora el problema i la solució dels mètodes de criptografia tradicionals. Davant l'amenaça d'una nova generació d'ordinadors, la protecció passa també per la física que Einstein sempre va rebutjar.

Com un sobre segellat amb cera

Abans de començar la videoconferència entre Munté i Nin, la clau d'encriptació per poder protegir les dades no ha viatjat per una simple connexió d'Internet. Ha recorregut Barcelona en forma d'unitats mínimes de llum, fotons, per un cablejat de fibra òptica que, gràcies als mètodes quàntics, és capaç de detectar si algú intenta interceptar les dades mentre circulen. Aquest és el valor afegit d'aquest nou sistema de seguretat. La clau viatja com si estigués dins d'un sobre segellat amb cera i, en arribar al seu lloc, es pot veure si ha estat manipulat o no. Si la cera està trencada, els interlocutors saben que algú els està escoltant i poden anul·lar la comunicació. Una altra opció al cable de la fibra òptica és comunicar-se amb un satèl·lit amb un làser. La Xina l'està utilitzant.

La criptografia quàntica precisa de nombres aleatoris per poder generar claus impredictibles. L'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) ha aportat a l'experiment de la Generalitat un generador de combinacions a través d'un làser. Aquest aparell també es nodreix de principis quàntics, una aproximació a la física que suposa una nova era en què la "matèria és dominada per l'home fins al nivell de l'àtom", ha afirmat el catedràtic de Física Teòrica de la UB José Ignacio Latorre. Durant el seu discurs ha assegurat que després de saber-se que Google investiga sobre computació quàntica, aquesta disciplina ha despertat un interès creixent als governs, a les empreses i en els fons de capital de risc. Així mateix, ha esmentat la creació d'un programa de la Unió Europea de 1.000 milions per construir dispositius quàntics. Tot això per protegir les dades que, com molts asseguren, són el nou petroli.