ERC s’enroca en exigir tres consultes per aprovar el pla d’hotels

Contra rellotge i fins a l’últim minut. Si cal, modificant el text fins que arribi l’hora de votar en la Comissió d’Urbanisme de dimecres. De nou el govern de l’alcaldessa Ada Colau espera tancar in extremis un acord que li permeti aprovar un dels seus projectes estrella: aquesta vegada, el pla d’hotels, conegut com a PEUAT, sigles de Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics.

L’escull és ERC, que...

Contra rellotge i fins a l’últim minut. Si cal, modificant el text fins que arribi l’hora de votar en la Comissió d’Urbanisme de dimecres. De nou el govern de l’alcaldessa Ada Colau espera tancar in extremis un acord que li permeti aprovar un dels seus projectes estrella: aquesta vegada, el pla d’hotels, conegut com a PEUAT, sigles de Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics.

L’escull és ERC, que segueix condicionant el seu vot favorable a la celebració de tres consultes perquè la ciutadania decideixi si es revoquen les llicències de tres hotels polèmics: el del Rec Comtal (gairebé acabat), el de Drassanes i l’alberg de la Vila Olímpica. L’Executiu de Colau ja té l’abstenció de la CUP, que va aconseguir en sumar Poblenou, Hostafrancs, Sant Antoni i la Vila Olímpica a les zones on no es podran obrir més hotels. Però el govern necessita cinc vots més, els d’ERC, perquè CiU, el PP i molt probablement Ciutadans hi votaran en contra.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, i el responsable de la cartera dels republicans, Jordi Coronas, es van reunir ahir al migdia. Els republicans mantenen la seva condició i entenen que la pilota ara és a la teulada del govern, que busca com reconduir la qüestió per aconseguir el sí. Aquest vespre, l'alcaldessa ha afirmat que "no preveu que no s'aprovi el pla. Està en joc el model de ciutat. Tots els grups municipals ens devem a les exigències ciutadanes, no ens podem permetre una allau de llicències".

Sanz ha comparegut davant dels mitjans de comunicació per explicar com queda, a grans trets, el pla pensat per fixar les regles de creixement de l’oferta hotelera a la ciutat. A més de la incorporació dels tres barris, hi ha altres tres grans novetats: obre la porta a nous pisos turístics legals a la perifèria; permet fer grans obres de reforma als hotels del centre; i suavitza els criteris d’obertura d’allotjaments a les zones dos i tres, les que envolten els barris més pressionats. Unes condicions que donen resposta a al·legacions presentades pels grups (ERC, CiU i Ciutadans) i que també incorporen peticions del PSC, soci de Colau al govern, o del Gremi d’Hotels.

Sobre els futurs apartaments turístics a la zona tres, la perifèria, és destacable perquè fins ara el Consistori havia assegurat que no permetria ni una sola obertura més dels 9.000 que hi ha amb llicència. Ara, l’obertura d’un màxim de 400 apartaments estaria condicionada al fet que la Generalitat retornés al municipi les competències per donar i retirar llicències (una competència que va perdre amb la llei òmnibus de CiU del 2011) i al fet que no s’obrin en edificis d’habitatge. La filosofia sempre és la mateixa: no posar en perill el dret a l’habitatge dels barcelonins, ha subratllat Sanz. El canvi introduït també permet traslladar llicències del centre a la perifèria. 

Però la patronal dels pisos turístics, Apartur, segueix rebutjant el pla, que considera que “perd l’oportunitat de canviar l’oferta de pisos turístics il·legals de la ciutat per una oferta de pisos legals que paguin impostos i permeti controlar la seva activitat”, en una ciutat, recorda la patronal, on hi ha 6.000 pisos turístics il·legals.

Respecte a les obres als hotels, el primer redactat del PEUAT era ambigu i prohibia fer “grans obres de reforma”. Avui Sanz ha concretat que el que no es podrà fer són obres que substitueixin el 80% de l’edifici. Això és, evitar que un establiment sigui enderrocat i el tornin a construir.

Finalment, la flexibilització de criteris per obrir hotels a les zones dos i tres passa perquè es puguin obrir hotels petits (màxim de 25 habitacions) en carrers d’entre sis i vuit metres d’amplada; i per permetre obrir hotels a una distància de 150 metres en grans eixos com l’avinguda de la Meridiana.