La cara i la creu de la PrEP
Les entitats demanen a Salut el desplegament de la profilaxi preexposició contra el VIH però els metges adverteixen que la implantació és complexa
Una pastilla blava, com la de la viagra, està revolucionant la lluita contra el VIH. Es coneix com a profilaxi preexposició (PrEP) i amb la famosa píndola per a la disfunció erèctil, no hi té res en comú excepte el color. Es tracta, en realitat, d'un antiretroviral contra el VIH, que fins ara es comercialitzava amb el nom de Truvada, per rebaixar la càrrega viral de pacients infectats. Però l'Agència Europea del Medicament ha aprovat un nou ús per a aquest fàrmac: com a profilàctic —d'aquí el nom de PrEP— per evitar la infecció de VIH en persones sanes que tenen relacions sexuals de risc (sens...
Una pastilla blava, com la de la viagra, està revolucionant la lluita contra el VIH. Es coneix com a profilaxi preexposició (PrEP) i amb la famosa píndola per a la disfunció erèctil, no hi té res en comú excepte el color. Es tracta, en realitat, d'un antiretroviral contra el VIH, que fins ara es comercialitzava amb el nom de Truvada, per rebaixar la càrrega viral de pacients infectats. Però l'Agència Europea del Medicament ha aprovat un nou ús per a aquest fàrmac: com a profilàctic —d'aquí el nom de PrEP— per evitar la infecció de VIH en persones sanes que tenen relacions sexuals de risc (sense preservatiu): una pastilla abans i després de les pràctiques de risc salva del contagi.
L'eficàcia de la PrEP està provada —redueix el risc d'infecció fins a un 90%— però la seva implantació, entre altres coses per l'elevat preu del fàrmac (400 euros al mes), genera moltes suspicàcies. Als EUA, França o Anglaterra ja es recepta. A Espanya, no obstant això, espera el vistiplau de l'Agència Espanyola del Medicament.
A Catalunya, les entitats socials fa temps que reclamen la PrEP. Especialment reivindicatius són els centres que atenen grups de gran risc, com el col·lectiu gai —a Catalunya es detecten unes 800 infeccions l'any, dues de cada tres entre homes que tenen sexe amb homes (HSH)—. “Cada dia que perdem, hi ha dos nous infectats a Catalunya. Amb la PrEP a San Francisco es van reduir un 30% les noves infeccions”, va advertir Ferran Pujol, del centre comunitari BCN Checkpoint.
Fonts de Salut Pública de Catalunya van reconèixer que la PrEP és cost-efectiva i preparen un estudi d'implantació sobre la controvertida mesura que posa sobre la taula moltes qüestions.
Per començar, qui seria beneficiari d'aquesta teràpia. La comunitat científica coincideix que la potencial diana són els HSH i dones transsexuals que tenen pràctiques de risc. Segons GESIDA, el grup d'estudi de la Sida de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses, són candidats a la PrEP els grups en què es registrin dos o més casos per 100 persones l'any. Això és, HSH i dones transsexuals que compleixin a més aquests criteris: ser seronegatius i que en els últims sis mesos hagin tingut relacions sexuals sense preservatiu, un diagnòstic d'altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i consum de drogues durant les pràctiques sexuals, entre d'altres. Pujol calcula uns 1.000 candidats a Catalunya. “No és per a tothom. Cal prioritzar”, adverteix el doctor Pep Coll, investigador d'IrsiCaixa.
Qui, on i com s'administra també es discuteix. Fins ara el Truvada com a retroviral per a seropositius és de dispensació ambulatòria. Els experts apunten que la PrEP ha de ser prescrita per un facultatiu previ control mèdic exhaustiu, encara que Gesida obre la porta al fet que també s'administri en centres comunitaris o d'atenció a ITS, amb accés més directe als col·lectius de risc. “Ha d'anar acompanyat d'informació i dins d'un context d'excepcionalitat. No pot convertir-se en un modus vivendi. La PrEP no és per a tota la vida”, adverteix el doctor Josep Mallolas, de la unitat de malalties infeccioses de l'hospital Clínic.
Un mètode de prevenció
El tractament, que podria ser diari o a demanda (24 hores abans i després de pràctiques de risc esporàdiques), requereix en qualsevol cas un control exhaustiu perquè l'eficàcia està vinculada al fet que es prengui el fàrmac. “Cal assegurar l'adherència i sotmetre els pacients a proves periòdiques d'ITS i informar que és un mètode de prevenció més dins d'una estratègia global”, apunta l'epidemiòleg del Clínic, Toni Trilla. A més, la PrEP no està exempta d'efectes secundaris. “La toxicitat és molt baixa però després de molt temps d'exposició, pot provocar afectació renal i òssia”, assenyala Bonaventura Clotet, director de l'IrsiCaixa.
Els experts també temen que repuntin altres ITS perquè la PrEP només protegeix del VIH. “És probable que augmentin altres ITS però no cal magnificar-ho. Cal instruir les persones de la necessitat de l'ús del preservatiu”, apunta Clotet. En qualsevol cas, els metges coincideixen que, en termes de salut pública, val la pena per reduir el VIH, que no té cura.
Sobre qui assumeix el cost del tractament també hi ha disparitat. Els metges adverteixen que no només és el fàrmac, la patent del qual caduca l'any que ve, sinó també els recursos precisos perquè l'estratègia funcioni. “Som escèptics perquè anem justos de recursos”. Mallolas lamenta: “Tal com va la sanitat pública, com incrustem una unitat de seronegatius i atenem aquests pacients amb les llistes d'espera que tenim?”
“La PrEP no pot convertir-se en un modus vivendi”, diu el doctor Mallolas