Brussel·les ofereix 10.000 euros per cada refugiat que acullin els estats

La Comissió Europea vol que l'acolliment de refugiats des de països aliens a la UE deixi de ser una excepció. Per això proposa un esquema comú que comptarà amb un incentiu econòmic: 10.000 euros per cada demandant d'asil que acollin els països comunitaris. “El número exacte de recol·locats haurà de fixar-lo el Consell Europeu [representa als països membres]. Els Estats seran lliures de decidir si volen participar-hi”, ha aclarit aquest dimecres el comissari de Migració, Dimitris Avramopoulos. L'incentiu d'aquest nou me...

La Comissió Europea vol que l'acolliment de refugiats des de països aliens a la UE deixi de ser una excepció. Per això proposa un esquema comú que comptarà amb un incentiu econòmic: 10.000 euros per cada demandant d'asil que acollin els països comunitaris. “El número exacte de recol·locats haurà de fixar-lo el Consell Europeu [representa als països membres]. Els Estats seran lliures de decidir si volen participar-hi”, ha aclarit aquest dimecres el comissari de Migració, Dimitris Avramopoulos. L'incentiu d'aquest nou mecanisme supera els 6.000 euros per refugiat que ofereix el de reubicació d'asilats des de Grècia i Itàlia.

Brussel·les ha centrat fins ara els seus esforços en la reubicació de persones a la recerca de protecció –des de Grècia i Itàlia a la resta de socis- i en el reallotjament des de Turquia, el país amb el qual la UE ha signat el pacte migratori que ha posat pràcticament fi als fluxos des de les costes turques. Malgrat l'escàs èxit que han tingut les dues iniciatives (fins ara només s'han produït 3.056 dels 160.000 repartiments compromesos i 8.268 dels 22.000 reallotjaments previstos fa un any), l'Executiu comunitari vol ampliar els esforços.

Amb la idea que un marc legal creïble per accedir a Europa frena les sortides il·legals, Avramopoulos proposa un instrument que fixi compromisos anuals (encara que voluntaris) i zones geogràfiques d'actuació prioritària (de moment els acolliments més importants provenen de Turquia). Per dissuadir els que pretenguin arribar a la UE irregularment, no podran participar en aquest esquema demandants d'asil que hagin accedit clandestinament a Europa o que hagin rebutjat ser recol·locats en qualsevol Estat membre en els últims cinc anys. Els països també han d'acollir la família propera dels refugiats.

El comissari no ha aclarit què passarà amb els Estats que es neguin a participar en aquest esquema, del qual ja estan inicialment exclosos el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca perquè tenen capacitat per desvincular-se de les polítiques d'interior i justícia comunitàries. “No estem aquí per castigar, sinó per aconseguir coses. Continuarem dialogant per convèncer els Estats”, ha assenyalat Avramopoulos.

Amb aquesta iniciativa, la Comissió ha presentat modificacions en les regles de procediments, qualificació i condicions d'acolliment dels refugiats. El principal objectiu és unificar paràmetres per evitar l'atractiu que generen alguns països per oferir les millors condicions (per exemple, Alemanya i Suècia) respecte d'altres. Avramopoulos ha assegurat que no es tractarà d'homogeneïtzar a la baixa, encara que existeix aquest risc.

Penalitzacions

La primera regla consisteix en accelerar els tràmits. Encara que els sis mesos de termini per decidir sobre la demanda d'asil es mantenen, hi haurà procediments accelerats, amb un màxim de dos mesos per examinar les condicions del sol·licitant. I els qui es desplacin d'un país a un altre rebran penalitzacions: el dret inicial que reben a residir cinc anys, fins que se'ls atorga la residència definitiva, s'interromp i el comptador es posa a zero si l'asilat decideix buscar millors condicions a un altre país membre. Si el refugiat s'allunya de l'habitatge que li ha estat assignat i les autoritats sospiten que pot fugir, podrà ser detingut.

Aquestes mesures han merescut les crítiques d'organitzacions socials. “Les propostes no intenten millorar la protecció dels refugiats, sinó reduir les arribades irregulars a Europa. Utilitzen bones paraules, però emmascaren intencions bastant cíniques”, ha criticat Iverna McGowan, cap de l'oficina d'institucions europees d'Amnistia Internacional.