Qui té por del llop presumptament feroç del referèndum? Encara que no sigui el mecanisme més exquisit de la democràcia –el fan servir també les dictadures–, és un dels seus instruments. A cap demòcrata l’hauria d'acovardir.
Cap hauria de témer un referèndum consultiu subjecte a la Constitució (article 92), convocat pel Govern central i acordat amb els seus promotors i afectats. Cap, tampoc aquells dirigents paleo-Bonistes que confonen intencionadament qualsevol consulta –com la que encertadament va postular en el seu moment el PSC (legal i pactada), o com la que amb menys detall propose...
Qui té por del llop presumptament feroç del referèndum? Encara que no sigui el mecanisme més exquisit de la democràcia –el fan servir també les dictadures–, és un dels seus instruments. A cap demòcrata l’hauria d'acovardir.
Cap hauria de témer un referèndum consultiu subjecte a la Constitució (article 92), convocat pel Govern central i acordat amb els seus promotors i afectats. Cap, tampoc aquells dirigents paleo-Bonistes que confonen intencionadament qualsevol consulta –com la que encertadament va postular en el seu moment el PSC (legal i pactada), o com la que amb menys detall proposen els de Podem– amb un expedient d'autodeterminació (propòsit només vàlid per a colònies o pobles subjectes a dictadures salvatges) d'intenció secessionista.
És molt graciós veure García Page injuriant ara contra el presumpte sobiranisme desintegrador dels mateixos podemites que el van investir.
No confongueu Artur Mas i les seves hosts minvants amb la ciutadania catalana, molt partidària de celebrar un referèndum. Uns per anar-se’n. I segurament la immensa majoria per demostrar que volen quedar-se, encara que millor d'una altra manera.
Que els catalans tornaran a votar un dia sobre el seu futur polític i el seu encaix amb el conjunt d'Espanya ho sap fins i tot el centralista més ignorant. Fins i tot el nacionalista espanyolista més talibà.
Perquè quan se celebri el referèndum d'aprovació de la reforma constitucional (que n’hi haurà) se sabrà si els catalans l'han aprovat, satisfets pel seu reenfocament de la qüestió territorial. O que l'han suspès.
Hi ha molts formats de consulta referendària.
Hi ha el referèndum constitucional. I el de ratificació d'una nova reforma estatutària, la tercera. O l'escocès, quebequès i porto-riqueny, amb preguntes directes sobre la independència, que aquí costen més d’encaixar. O una votació sobre una esmena constitucional debilitant una disposició addicional de perfum basc, com va suggerir Miguel Herrero. O sobre qualsevol pacte possible. Sempre és millor votar per ratificar un pacte que per optar entre un acord i la catàstrofe. Però algun referèndum serà imprescindible. Quin és el millor? Precisament, el que es pacti.