Llarga vida als morts: 6 recomanacions ferotges per al BCNegra

Les millors novel·les de noir en català pel BCNegra, el Festival de Novel·la Negra de Barcelona, que celebra la 21a edició del 2 al 8 de febrer i enguany reivindica la transgressió i la diversió en la lectura sota el lema “malavida”.

100 títols amb Rafael Tasis

En un París encara en ruïnes i en ple estat de xoc posttraumàtic, l’editor Marcel Duhamel llançà la col·lecció Série Noire el setembre de 1945. Va entendre que el lector en francès ja no podia acontentar-se amb els misteris amables i els detectius infal·libles de l’era daurada de la ficció policial britànica, i que la novel·la negra crua i violenta que es practicava sobretot als Estats Units era la que retratava més bé una societat que havia perdut definitivament la innocència. Quan, dues dècades més tard, Manuel de Pedrolo impulsa la col·lecció La Cua de Palla dins del segell Edicions 62, donar a conèixer aquí els grans referents del noir forani —i de passada donar veu al talent local— és també una prio­ritat, però ell hi afegeix l’objectiu d’impulsar la llengua catalana i fer justícia a l’argot i als models expressius consubstancials a un gènere que té en el carrer i la transversalitat social la seva inspiració (i els seus desafiaments). L’any 2011, el segell Alrevés inaugurà la col·lecció Crims.cat, heretant els principis de descoberta, qualitat i compromís lingüístic dels dos il·lustres predecessors (caldria afegir l’interregne de La Negra de La Magrana, entre el 1986 i el 1998). Aquella va ser una aposta força suïcida, però que el suposat boom de la novel·la negra i la proliferació de festivals a tot el territori no ens enganyin: va pesar més la consciència que la delinqüència i el crim eren dos factors irrenunciables per explicar-nos com a individus, societat i país, i, per tant, una literatura que no la incorporés amb cara i ulls patiria un buit irreperable. L’esforç de (quasi) servei públic de Crims.cat, integrada des del 2012 dins l’editorial Clandestina, arriba ara als cent títols amb el lideratge de l’incombustible Àlex Martín Escribà, havent conformat un catàleg d’autors clàssics, catalans, europeus i anglosaxons que pot competir en eclecticisme i brillantor amb qui li doni la santa gana, i a la qual cal afegir una línia d’assaig —la Col·lecció Groga— que és única a Catalunya i explica amb rigor la trajectòria del gènere negre i policíac a casa nostra.

Per celebrar l’efemèride, veu la llum Barcelona, trilogia policíaca, edició en un sol volum de les tres novel·les —Un crim al Paralelo, La Bíblia valenciana, És hora de plegar— que Rafael Tasis (Barcelona, 1906 ­– París, 1966), escriptor, periodista, llibreter i activista polític, va publicar entre 1955 i 1960, conreant un gènere del qual pràcticament no hi havia constància en català. La seva lectura suposa un exercici d’arqueologia molt divertit, una raresa simpatiquísima, un retrat vívid i nostàlgic d’una Barcelona ja desapareguda, on de la mà del comissari Jaume Vilagut i el periodista Francesc Caldes investigarem un conjunt de misteriosos assassinats als baixos fons de la ciutat; el vincle entre la traducció desapareguda de la Bíblia feta per Bonifaci Ferrer i un seguit d’homicidis; i un crim psicològic entre els empleats d’un petit obrador d’argenteria. Resulta entranyable com Tasis, mancat de l’ajut d’una tradició, d’una banda agafa préstecs (confessos) d’autors del cànon com Edgar Allan Poe i Arthur Conan Doyle, i de l’altra busca obrir el seu propi camí, demostrant un gran poder d’observació i recolzant-se en els registres col·loquials en la composició dels personatges. Alhora entreteniment, singularitat i retrat d’època, el títol número 100 de Crims.cat és un 3x1 dels que fan història.

Els morts no parlen

Els rucs que prenen decisions terribles moguts per la cobdícia i els diners (aparentment) fàcils és tot un subgènere —pensem en el cinema dels Coen—, i si es fa amb ofici, el sentit de l’humor (negre) adopta un aire grotesc que copsa la misèria humana a la perfecció. Tot això és el que aconsegueix Miquel Aguirre amb la parella que conformen en Quimet —un prejubilat avorrit amb la vida— i el seu cosí —un inútil amb un gran talent per deure diners a tothom—, i que el dia que troben un cos a l’hort del primer tenen una idea genial: enterrar-lo i demanar un rescat als cacics locals. Què pot sortir malament? Ho heu endevinat: tot.

Un Seat en un embassament

Llibre a llibre, Susana Hernández es va consolidant com un referent del noir català. El títol del darrer no és pas metafòric, ja que l’acció arrenca quan l’embassament de Sant Magí regurgita un Seat 124 amb els cadàvers de la Teresa i la Mireia, mare i filla que feia mig segle que estaven desaparegudes (la sequera té un costat útil per a les ficcions criminals). El passat no és mai passat, com deia William Faulkner. L’anàlisi del present trasbalsat de la sargent dels Mossos Laia Vilanova, a qui tenir el cor trencat i estar de baixa laboral no li impediran investigar el cas, no és menys punyent que els fantasmes foscos dels setanta que convoca el macabre descobriment.

Crim d’església

Tenir l’església al centre d’una narrativa criminal o de thriller sempre és un bon punt de partida —si no, que ho diguin als lectors d’Umberto Eco o Dan Brown: de seguida s’activen les connotacions pertorbadores. Margarida Aritzeta ho sap prou bé al fer coincidir l’aparició del cos despullat i baquetejat d’un sacerdot a l’hort d’una rectoria amb la cerca d’un nen desaparegut. ¿Casualitat o un altra mostra que els pitjors pecadors poden ser aquells teòricament més a prop del Senyor? L’autora treballa amb cura el retrat de la ciutat de províncies asfixiant i plena de secrets —Doldellops, al Camp de Tarragona— i com la canícula és un malson per als Mossos.

El primer assassí en sèrie de Barcelona

Amb Xavier Theros, també present al BCNegra, Lagarda-Mata és una de les veus més autoritzades en la història fosca de la ciutat comtal, allà on el misteri, la sang i el toc sobrenatural dibuixen el contrarelat de la postal turística. Que el primer assassí en sèrie de Barcelona trobés en els llibres la seva pulsió criminal era una dada massa sucosa per no enviar l’ufanós diletant Auguste Dupin —l’investigador d’Edgar Allan Poe amb qui neix el gènere detectivesc— a ficar-hi el nas l’any 1840. Gran recreació d’època i ambients, reconeguda amb el premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona.

Ferocitat i poder

Ningú que llegís La ciudad de los vivos podrà oblidar la nit infernal descrita amb torbadora fisicitat ni veure Roma amb els mateixos ulls, un true crime que potser s’acostava més a un aquelarre. La ferocitat és la novel·la guanyadora del premi Strega 2015 amb la qual Lagioia va demostrar el seu ull clínic per estudiar el Mal des de la perspectiva de la classe social, les tensions familiars i un component dionisíac latent en qualsevol persona. La mort violenta de la filla d’un magnat de la construcció engega un conjunt d’incògnites per on circulen el poder, els diners, el sexe i els tabús.