Tolrà, Chordà i altres artistes fascinants al Barcelona Gallery Weekend

“Mira què em fan fer els de dalt!”. Així s’exclamava Josefa Tolrà, més coneguda com la Pepita de Cabrils, a compte dels seus dibuixos. Nascuda el 1880, Tolrà no va començar a crear fins a l’edat adulta. S’havien mort dos dels seus fills i el metge li va recomanar que dibuixés. El seu art —ella no ho hauria definit mai així— sorgia de la intuïció i de la introspecció. L’entreteniment domèstic de la seva època —cosir, brodar o fer ganxet— afavoria aquest estat de consciència activa. De fet, Tolrà va aprendre a dibuixar com si estigués brodant. Puntada a puntada. Dibuixava dia i nit de manera compulsiva allò que, segons ella, li xiuxiuejaven els àngels.

Com no havia d’admirar Joan Brossa els seus dibuixos i poemes? A més d’escriure, Tolrà també era mèdium. Deien que tenia la capacitat de veure l’aura de la gent i de curar-los amb imposició de mans. La seva història hauria pogut quedar segrestada a Cabrils com la d’una dona excèntrica. I això que va aconseguir algunes fites, com participar en una exposició col·lectiva a la Sala Gaspar de Barcelona el 1956, quan ja tenia 76 anys (va morir tres anys més tard). Per atzar, el nom de Tolrà es va creuar en el procés d’investigació de la historiadora de l’art Pilar Bonet mentre preparava la tesi doctoral. Bonet va tindre el bon ull d’estirar el fil i reconstruir una història fascinant que emparenta Tolrà amb altres dones visionàries com Hilma af Klint, Magde Gill, Hélène Smith, Madeleine Lebouc… Artistes fora de la norma que mai van trobar el seu lloc en un món ple de testosterona.

Des de fa anys, hi ha un corrent que vol reescriure la història de l’art amb perspectiva de gènere, perquè encara hi ha moltes Tolrà cobertes de pols. Però ja no és el cas de Josefa Tolrà. Ara, els seus dibuixos formen part del fons de museus com el MACBA, el Reina Sofia de Madrid i el Centre Pompidou de París, així com d’exposicions col·lectives d’art visionari, irregular, herètic, brut… D’aquí a pocs dies brotarà una nova oportunitat per admirar l’obra de Tolrà i deixar-se emportar pel seu impacte esotèric i els missatges dels esperits ocults, que diria Bonet. Ella mateixa és la comissària de Deixa’t créixer les ales!, una mostra de dibuixos inèdits que acollirà la galeria Bombon Projects i que forma part la programació de l’onzena edició del Barcelona Gallery Weekend, que se celebra del 18 al 21 de setembre i en què participen 24 galeries. L’exposició de Tolrà s’encabeix dins de la iniciativa FLASH i només podrà visitar-se aquests quatre dies. En canvi, en el mateix espai també s’inaugurarà Swell, el nou treball d’Eva Fàbregas: escultures d’aire i fibra que evoquen òrgans i teixits corporals que semblen escapar-se del propi cos i que es podran contemplar fins al 31 d’octubre.

El duet Tolrà-Fàbregas és un cop de cor d’aquesta edició del Barcelona Gallery Weekend. Però no és l’únic. Què us semblaria una trobada entre Mari Chordà i Bruno Munari? Mai van arribar a coincidir i ara ja és impossible, però a la galeria Chiquita Room ho aconseguiran amb Cançó de bressol per a espavilar una nena, l’exposició que posa en diàleg l’obra que l’ampostina i el milanès van crear pensant en el joc i en els infants. Chordà —que hi farà una lectura poètica amb Montse Clavé— també forma part de la col·lectiva La monnaie vivante de la galeria Mayoral, que parla de cossos i el seu valor de canvi i ho il·lustra amb obra d’Eulàlia Grau (a qui el Museu d’Art Contemporani de Niça acaba de comprar dos quadres), Nikki Saint Phalle, Marria Pratts, Martina Pla i Rachel Valdés, entre altres noms com Picasso. Precisament, la seva figura és el fil conductor de la proposta PI©A$$O™ de Rogelio López Cuenca per a la galeria Àngels Barcelona, una reflexió sobre l’adveniment del pintor malagueny com a producte de consum. Més cops de cor? La restitució dels projectes no realitzats de Christo i Jeanne-Claude a la Prats Nogueras Blanchard; el No Títol d’Ivan Forcadell a la SELTZ by Ritter Ferrer, on deixa en mans de l’espectador el significat de la seva pintura; el videomapping que altera una antiga aquarel·la familiar de Dionís Escorsa a la RocioSantaCruz; les escultures inflables de Ken Sortais a la Galería Alegría… I seguiríem sumant, perquè el Barcelona Gallery Weekend fa bo de mirar.