Les Tres Xemeneies: i ara què?

Si les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs es trobessin en un país sensat i ric (de veritat), hi hauria bufetades per anar a veure-les i serien l’orgull de les ciutats de l’entorn. Perquè acollirien un projecte meravellós, alguna cosa cultural-patrimonial-memorial, potser enmig d’un barri amable i poc dens, a peu de platja, amb carrils bici a dreta i esquerra que connectessin el litoral sense interrupcions. Però això és el final del riu Besòs, una de les zones amb més concentració de barris vulnerables d’Europa. A tocar de Barcelona, però fora del terme municipal. Una gegantina antiga central tèrmica amb tres torres fa del conjunt l’edifici més alt de Catalunya, en terrenys contaminats bàsicament en mans privades (Endesa i Metrovacesa) però públics en un terç de l’espai. Una bestialitat de solar a primera línia de mar en una gran metròpoli, i que serà un barri amb 1.800 pisos, activitat econòmica vinculada al sector audiovisual, hotels, comerç, equipaments públics i un parc. Des de l’alcaldessa Filo Cañete fins al responsable de Cultura dels Governs d’Ada Colau i actual secretari d’Estat, Jordi Martí, passant per l’urbanista Francesc Muñoz, que reivindica les tèrmiques des que encara s’estaven desmantellat, coincideixen que l’espai està cridat a ser icona, esperit, bandera, o com se n’hi vulgui dir, de la gran Barcelona. Mentrestant, l’Entesa per un gran parc litoral al Besòs, que agrupa entitats ecologistes i ciutadanes, rebutja el pla urbanístic (que ha portat als tribunals), recorda que la zona és inundable i exigeix que no es construeixi res més que un parc.

Han passat tretze anys des que la fàbrica de llum va deixar de funcionar. Anys d’estira-i-arronses entre les parts (privats, administracions i plataformes veïnals, que van pressionar per salvar la sala de turbines i les tres torres) sobre què fer d’un terreny de 32 hectàrees que són un caramel enverinat: les dimensions que el fan tan potent són alhora la dificultat per pagar la festa. I amb tot això, arriba la biennal nòmada Manifesta, que posa l’ull en la colossal sala de turbines, i l’edifici s’obre al públic durant tres mesos exposant art contemporani. Ha resultat ser el tòtem de la biennal: 76.000 visitants, gairebé la meitat dels 167.000 que han vistitat totes les exposicions en altres onze ciutats on el festival d’art contemporani se celebra fins al proper 24 de novembre.

Un espai amb molts pretendents: de TV3 al congrés d’arquitectes

Històricament, l’espai ha tingut molts pretendents, i ara més. Per les Tres Xemeneies han passat inversors de diferents continents, des de familiars de Michael Jackson fins a un empresari egipci que en volia fer un centre cultural agermanat amb el far d’Alexandria. Sense tanta fanfàrria, s’hi ha materialitzat l’arribada d’un cable submarí: la Barcelona Cable Landing Station, un port digital de fibra òptica que uneix Europa amb Àfrica i l’Orient Mitjà. Més recentment, a la zona hi ha tingut un ull Mediapro, encara l’hi té TV3, i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya voldria que la sala de turbines acollís activitat durant la Capitalitat Mun­dial de l’Arquitectura i el Congrés internacional que es farà a Barcelona el 2026.

I ara què? Doncs ara, finalment i com un tetris gegant, el projecte camina. La casualitat ha volgut que justament aquesta setmana el Consorci del Besòs hagi tret a licitació el dibuix dels carrers i les instal·lacions del futur barri, explica la gerent, Carme Ribas. El Consorci (que aplega Generalitat, AMB i els ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma i Montcada i Reixac) és el que se’n diu l’”administració actuant” de l’àmbit. Aviat licitarà també els projectes del parc i de les passarel·les per a vianants i bicicletes que permetran anar de Sant Adrià al nou barri per sobre les vies del tren. Tot i que peces com el parc dependran del projecte de defenses marítimes que ha de fer el Ministeri de Foment. En paral·lel, ja està en marxa el concurs d’arquitectura llançat per la Generalitat sobre com es distribuiran els espais de la sala de turbines, cedida per la propietat al Departament de Cultura i futura seu del que en diuen “hub digital, de l’audiovisual i del videojoc”, dins del futur complex d’activitat econòmica, el “Catalunya Media City”. Hi ha més feina pendent: Endesa ha de traslladar la subestació que encara hi ha al solar. Aviat hi haurà projecte per al trasllat del col·lector que hi ha arran de platja. I faltarà el projecte de reparcel·lació, que reparteix la propietat sobre el sòl (sense comptar carrers, equipaments i zona verda) i les peces d’acord a la superfície edificable i l’ús (el que té més valor és sempre l’habitatge). Tot va prou lent. Anant tot bé, les obres del nou barri no començaran abans del 2027. Però va.

Per la seva envergadura, tot el projecte l’ha dissenyat i negociat amb la propietat el Departament de Territori de la Generalitat. Amb la figura d’un PDU aprovat el març del 2023, un pla director urbanístic que conté les grans xifres del sector: què, com i on es pot construir. Els gairebé 1.800 pisos (714 públics) s’ubicaran a tocar de les vies, a l’extrem oposat de la platja. Davant hi aniran els equipaments. I els edificis d’activitat econòmica s’alçaran darrere l’antiga tèrmica, entre les xemeneies i les vies. Els usos públics: parc, carrers i equipaments, ocuparan el 80% del total de l’àmbit. La nova consellera de Territori, Sílvia Paneque, va visitar la zona fa una setmana, un senyal més que les coses es mouen.

“Pla estratègic de país”

En breu, i atesa la transversalitat de tot plegat (urbanisme, mobilitat, cultura, universitats...), el projecte el pilotarà el Departament de Presidència. “El nou govern treballa en la creació d’una comissió de seguiment permanent per a l’impuls definitiu d’un projecte que es considera estratègic per al país”, confirmen fonts oficials.

Probablement, el que abans avanci sigui la sala de turbines, que serà la gran peça pública del sector, el “hub digital, audiovisual i del videojoc”. Un equipament amb gairebé 13.000 metres quadrats de planta i un pressupost estimat d’execució de 44 milions d’euros. Al plec del concurs hi diu que acollirà, entre d’altres, un centre de formació professional, un altre de formació universitària (grau, màster i doctorat), un centre de recursos amb espais tècnics (platós, sales de gravació o muntatge), espais d’“innovació” i “experiència” amb sales, laboratoris o magatzems, i els despatxos de gerència.

Més complex resultarà atraure els 450 milions d’euros que s’estima que caldran per la banda de l’activitat econòmica, el Catalunya Media City, que quan es va presentar fa dos anys s’assemblava molt al que havia presentat anteriorment Mediapro. Fonts de l’empresa no aclareixen ara quina participació hi tenen. Asseguren que “no hi ha res de nou”, mentre altres fonts properes al projecte asseguren que amb la sortida de Jaume Roures de l’empresa l’interès s’hauria desinflat. El que és clar és que caldran companyies amb força per fer de motor de tot l’àmbit. Sobre un eventual aterratge de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals a la zona, fonts de 3Cat contesten: “Estem a l’espera de conèixer com es va configurant el projecte. Sempre hem dit que ens agradaria participar-hi. Si és un projecte rellevant per al sector audiovisual, 3Cat hi voldrà ser”.

L’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete (PSC), celebra que la biennal Manifesta “hagi esdevingut el motor perquè les Tres Xemeneies es coneguin i siguin més visitades en un marc de centralitat metropolitana” i sigui alhora “l’oportunitat per parlar del seu futur”. “Si fa uns anys dèiem que anava per llarg, ara ja podem parlar de curt i mitjà termini”. Per part de la propietat, la societat Front Martítim del Besòs (Metrovacesa i Endesa), sobre el futur es limiten a recordar i celebrar que “des de l’inici del projecte s’ha treballat de la mà de les administracions públiques per portar a terme un desenvolupament urbà sostenible en l’àmbit social i mediambiental”.

I el mentrestant?

Jordi Martí, responsable polític de la candidatura de Barcelona per ser seu de la Manifesta durant els governs de l’alcaldessa Ada Colau, considera que el hub previst com a equipament podria anar en qualsevol dels edificis de nova construcció, i entén que la nau de turbines s’hauria de convertir “per la ubicació arran de mar, l’espectacularitat de la seva arquitectura i la memòria que acumula”, en “el principal equipament cultural metropolità, aportant centralitat a l’àrea del Besòs”. “L’imant que necessita la zona per guanyar centralitat en l’ecosistema barceloní”. Martí veu “l’art contemporani o la cultura contemporània com el més adient per activar un espai d’aquestes característiques (exposicions, tallers, espais educatius, auditori, festivals…)” i cita models semblants a Europa. La Tate Modern londinenca, l’antiga base de submarins a Bordeus o el complex de la mina de carbó de Zollverein, a la conca alemanya del Rhur. Mentrestant, diu, es podria activar l’espai “tal com està”. “L’exemple és Manifesta, i anar-hi fent obres progressivament”.

Però si hi ha algú que, des de l’acadèmia, va ser dels primers a posar la banya a les Tres Xemeneies és el geògraf i urbanista Francesc Muñoz. Recorda, a més, que no és ben bé cert que Manifesta hagi obert al públic el complex per primera vegada. “Nosaltres les vam obrir durant un dia durant l’Any Cerdà, el 2010″, reclama qui durant cinc cursos va estudiar el complex, quan encara l’estaven desmantellant!, fent tallers amb estudiants de vuit universitats europees. Muñoz rebutja el paquet estàndard de transformació d’antics espais industrials format pel mix habitatge, activitat econòmica, equipaments i zona verda. “Barreja d’usos sí, i habitatge també, però de forma més creativa. Es podria fer alguna cosa molt més potent. Encara estem a temps de repensar un lloc tan especial que mira al passat, que té una capa patrimonial que l’enriqueix, vincle amb el mar, i ara entre l’art i l’espai. Mirar la caixa [per la sala de turbines] i encabir-hi activitat és molt poc motivador i ambi­ciós, és una concepció molt utilitarista”, diu. Entre altres coses, lamenta que no es preservessin els tubs d’aspiració d’aigua del mar i aposta per “recuperar la idea que fos la gran porta des del mar al Besòs, que va ser el segon riu més contaminat per metalls d’Europa, una icona que mirés al passat industrial i als desafiaments ambientals”. “Les ciutats s’assemblen tant entre elles que un edifici així, de 208 metres d’alçada, ha de poder produir rèdit social, territorial i ambiental. Tenim un pla metropolità però no hi ha llocs clau en aquest relat. Les tèrmiques ho podrien ser”, insisteix.

Des de la Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies, Roger Hoyos afegeix que l’espai més visitat dins la sala de turbines durant la Manifesta ha estat Memòria del fum. Conflictes ecosocials en zones de sacrifici, el petit espai d’exposicions que recorden la vida a la fàbrica, les lluites veïnals contra la contaminació i el vincle de la tèrmica amb el seu entorn. “Vist l’èxit, no pot ser que tornin a tancar la sala de turbines i l’entorn de les Tres Xemeneies. Cal fer alguna cosa perquè es pugui seguir visitant l’endemà de Manifesta, que algú continuï explicant-ne el context social i patrimonial”, demana.