Carles Nerín: “Surten meteoròlegs de sota les pedres”

Carles Nerín (Barcelona, 60 anys) diu que treballa en un “despatx amb vistes”. No és un altre que l’Observatori Fabra, aquell edifici culminat amb una cúpula situat a la falda del Tibidabo i des d’on l’últim segle s’han pres les dades meteorològiques de Barcelona. Fa set anys aquest “notari del temps” va deixar de fer marcs per a quadres i va convertir la seva passió en la seva professió. Combina l’observació amb la predicció, que ...

Carles Nerín (Barcelona, 60 anys) diu que treballa en un “despatx amb vistes”. No és un altre que l’Observatori Fabra, aquell edifici culminat amb una cúpula situat a la falda del Tibidabo i des d’on l’últim segle s’han pres les dades meteorològiques de Barcelona. Fa set anys aquest “notari del temps” va deixar de fer marcs per a quadres i va convertir la seva passió en la seva professió. Combina l’observació amb la predicció, que acostuma a compartir a Twitter/X, on no és estrany que critiqui previsions que considera exageradament entusiastes sobre pluges o, en el cas del Pirineu, nevades que no han acabat d’arribar fins tot just fa una setmana.

Pregunta. Molta pluja que s’ha dit a Twitter no ha caigut...

Resposta. És un fet que estem fotuts. Fa tres anys que estem amb una pluviometría per sota del que seria habitual. Sempre hi ha hagut sequeres, però tres anys consecutius…

P. La falta de pluja és una singularitat, potser, però el que no ho és, és la temperatura.

R. No, és una tendència, i sembla que no té aturador. Hi ha una dada molt concloent: nou dels deu hiverns més càlids són del segle XXI. I aquest hivern 2023-2024, de desembre a febrer, és el més càlid de tota la sèrie, des del 1914, cosa que descriu la magnitud de la tragèdia. Ens podem lamentar, però ja podem treballar per adaptar-nos-hi.

P. Com en tot, hi ha més informació que mai de meteorologia.

R. Jo m’hi vaig introduir quan encara faltava força informació, t’arribaven uns mapes que eren com taques i gairebé els havies d’imaginar. Els mapes isobàrics es feien a mà! Aquelles mancances s’havien de suplir amb una analítica molt aguditzada del meteoròleg. Ara, amb les xarxes, la informàtica i els models meteorològics, hi ha hagut un gran avenç.

P. Ha canviat la manera com s’aplica la meterotologia?

R. Avui dia, amb les xarxes, la gent vol conèixer el producte final. Si farà bon temps, si podré anar a la platja, o si podré esquiar. I crec que s’ha caigut en una falta de rigor que està fent un flac favor a aquesta ciència. És com si es busqués el titular i el clic.

P. Però hi ha més cultura meteorològica?

R. Sí, i concretament a Catalunya encara més, de sempre. Suposo que ve de fa temps, del pare de la meteorología aquí, l’Eduard Fontseré. Suposo que això, i que hi ha tants bons productes meteorològics, ha fet també que tothom s’hi atreveixi, que surtin meteoròlegs de sota les pedres. Tothom s’atreveix, però... saben interpretar els mapes?

La gent vol un titular per saber si podran anar a la platja, i la manca de rigorositat ha fet un flac favor a la meteorologia

P. Li agrada encertar les previsions?

R. A tothom li agrada acostar-se al màxim possible a la realitat, no ens hem d’enganyar. Però no ens ho podem prendre com una cursa i Twitter és una cursa per tenir popularitat. Per a mi es tracta d’una involució. Els meus mestres no es prodiguen a Twitter, amb comptades excepcions.

P. A vostè no li costa criticar determinades previsiones excessivament optimistes…

R. És que et posen els mapes de colorets però falta l’analítica, i a mi no m’agrada aquesta manera de fer meteorologia. Hi ha determinats mitjans de comunicació digitals en què veus uns titulars que fan por. Crec que fan molt de mal a aquesta ciència perquè els falta rigorositat. Però tenen audiència.

P. Ens podem creure una previsió a cinc dies vista?

R. No són més que probabilitats, et poden marcar tendències. A tres dies la fiabilitat és bastant alta, però també dependrà de la situació. S’hauria de tenir una mica més de cura.

P. A Twitter cada cop es generen més expectatives. L’entusiasme de moltes pluges que frenaran la sequera, la de neu que permetrà esquiar…

R. Sempre és millor crear l’expectativa positiva, perquè ven més. Però la realitat és la que és. En aquest període que estem vivint no podem generar falses expectatives i, a sobre, en un temps de sequera, quan encara falta molta conscienciació. Aquest és el drama. Jo fa anys també m’emocionava quan veia un mapa a deu dies vista, però he après la importància del context. La gent, en el fons, vol que li diguin el que vol escoltar. I jo darrerament rebo moltes crítiques perquè diuen que soc massa negatiu.

P. És vostè malastruc?

R. No m’agradaria ser-ho, però alguna vegada m’ho han dit. La realitat meteorològica, les dades, no enganyen. D’escenaris per tirar coets no n’hi ha. Tant de bo.