La vaga de lloguers de 1931 a Barcelona, explicada en una novel·la gràfica

Sembla mentida que un episodi amb tanta èpica com la vaga de lloguers que va viure Barcelona l’any 1931 sigui tan poc conegut. Després de l’Exposició Internacional de 1929, la construcció s’havia aturat en sec i milers d’immigrants es van quedar sense feina ni diners per pagar: ni el menjar al colmado, ni l’habitatge que amb tantes penúries havien aconseguit llogar. Va començar a haver-hi desnonaments. Amb la humiliació que els amos llançaven els mobles de les famílies pel balcó. Per acabar-ho d...

Sembla mentida que un episodi amb tanta èpica com la vaga de lloguers que va viure Barcelona l’any 1931 sigui tan poc conegut. Després de l’Exposició Internacional de 1929, la construcció s’havia aturat en sec i milers d’immigrants es van quedar sense feina ni diners per pagar: ni el menjar al colmado, ni l’habitatge que amb tantes penúries havien aconseguit llogar. Va començar a haver-hi desnonaments. Amb la humiliació que els amos llançaven els mobles de les famílies pel balcó. Per acabar-ho de rematar, l’arribada de la República, que tantes expectatives havia aixecat, no millorava les coses ni mostrava la sensibilitat que se n’esperava.

En aquest context, i des del Sindicat de la Construcció de la CNT, es va gestar el Comitè de Defensa Econòmica, que va ser qui va impulsar la vaga. L’episodi el va rescatar l’any 2014 Manel Aisa, explicat al llibre La huelga de alquilres y el comité de defensa económica, editat per El Lokal. Ara la vaga reviu al segon volum d’una col·lecció acabada d’estrenar per l’Ajuntament de Barcelona, des de la regidoria de Memòria Democràtica, que porta per nom “Barcelona, Memòria en Vinyetes”.

En format de novel·la gràfica, el volum el firmen el guionista Francisco Sánchez i la dibuixant de còmics Ana Sainz. I explica la historia a través d’una parella amb un fill petit que arriba a Barcelona en vaixell l’any 1926 des d’Alacant. De mica en mica els veiem passar de compartir el mateix llit a casa d’uns cosins, a trobar feina (ell a la construcció, ella cosint) i el salt que representa llogar un pis propi. Vinyeta a vinyeta veiem les dones rentant roba al safareig, les botigues de carbó, els colmados, la solidaritat entre veïns acabats d’arribar, els assentaments de barraques, l’analfabetisme contra el qual es lluitava amb classes quan ja era de nit… i la politització dels treballadors quan les injustícies eren insuportables.

Els veiem llegint Solidaridad Obrera, davant de plats cada vegada més buits de menjar, l’angoixa de no poder pagar, de veure desnonaments, de perdre la feina, de companys que tornaven al poble, cues als menjadors socials, l’alegria per la proclamació de la República… i la frustració davant les expectatives de canvi.

Tal com l’explica aquest nou volum, la vaga hauria començat a les Cases Barates, amb dones al capdavant d’una protesta en què va ser clau el seu paper, perquè administraven les pagues setmanals dels homes. Aviat va arribar una repressió brutal, les detencions a la comissaria de la Via Laietana, maltractaments, ingressos a la Model. I la victòria moral: quan els propietaris van acceptar rebaixes de preu i van renunciar a cobrar els mesos de la vaga.

Aisa, llibreter i historiador vocacional, que va conèixer algun dels protagonistes de la protesta, explica al seu llibre que els vaguistes van ser entre 45.000 i 100.000 famílies, i que demanaven una rebaixa del 40% de la renda. Ell situava l’inici de la protesta a la Barceloneta, i explicava que es va estendre fins a l’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. Es va prolongar entre l’abril i el desembre del 1931 i va viure nous i durs episodis de repressió fins al 1932. La vaga general de setembre d’aquell any es va saldar amb 18 morts, recorda el llibre d’Aisa. També explica que la documentació que hi podia haver sobre la vaga es devia destruir durant els primers dies de la Guerra Civil, l’any 1936.

El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, argumenta que han pensat en el format del còmic “perquè ja fa dècades que és una eina fonamental en la transmissió de la memòria democràtica”. “Des de la regidoria hem de fer servir totes les eines que tenim, i el còmic ens permet ser rigorosos i explicar el que explicaria un llibre d’història, però en un llenguatge que arriba a més gent, joves i també adults que llegeixen còmic, que cada vegada són més”, diu. Explica que trien “històries de la ciutat que els llibres no han explicat” o donen “veu a qui normalment no en té”. Als dos primers volums de testimonis de presos polítics i comuns que van ser a la presó Model, s’hi suma la vaga protagonitzada “per les classes populars”, i n’hi haurà de nous sobre el segrest d’autobusos a barris perifèrics o la vaga de tramvies. Rabassa apunta, a més, que són històries que en molts casos “tenen connexió amb els fets d’avui en dia”. La comissària de la col·lecció és la directora de l’editorial Finestres, de còmic en català, Montserrat Terrones, que assenyala la rellevància “d’explicar la ciutat de Barcelona i de fer-ho a través dels moviments col·lectius i de base”.

L’autor del guió, Francisco Sánchez (que va debutar amb la premiada Chernobil: la Zona), explica que el volum encaixa amb el seu interès per la memòria històrica i les qüestions socials, i que per documentar-se va recórrer a les biblioteques (“les lluites de Barcelona, de classes, la immigració, l’anarquisme entre guerres”, enumera), i en especial al llibre de Manel Aisa, a qui ha acudit “per resoldre dubtes”. Documentant-se per saber com vivia, menjava o treballava la gent als anys vint i trenta del segle passat, l’historiador celebra haver après detalls com que “la immigració als anys vint no arribava en tren, sinó majoritàriament en vaixell”.

La il·lustradora Ana Sainz, de nom artístic Anapurna i autora de la també premiada Chucrut, explica que el volum de la vaga de lloguers va ser un doble repte: per ser la primera vegada que treballava amb un guionista i per la falta de material sobre l’episodi. Es va documentar a l’arxiu fotogràfic, diu, però no va trobar imatges de tot, quan necessitava informació sobre qüestions com la vestimenta de l’època o com eren les cases. “Ha estat un repte: estic contenta amb el resultat, però soc molt meticulosa i precisa, i mai havia fet un còmic que tingués a veure amb la memòria i sobre el qual no hi havia imatges, del 1929 al 1936 n’hi ha poques”, diu Sainz.