‘Un afer europeu’, de Jordi Sebastià: Les zones tèrboles de la política

Un afer europeu, novel·la guanyadora del premi Joanot Martorell 2022, de Jordi Sebastià (Burjassot, 1966), és un assump polític que es pot entendre com una lliçó metafòrica sobre la desconfiança amb què la ciutadania hauria de mirar la realitat manipulada que se li presenta des de l’òrbita del poder, sigui institucional, empresarial o periodístic. Un afer europeu no pertany a l’àmbit de la política-ficció, a aquella modalitat narrativa on es treballa sobre una hipòtesi projectada cap al futur, sinó q...

Un afer europeu, novel·la guanyadora del premi Joanot Martorell 2022, de Jordi Sebastià (Burjassot, 1966), és un assump polític que es pot entendre com una lliçó metafòrica sobre la desconfiança amb què la ciutadania hauria de mirar la realitat manipulada que se li presenta des de l’òrbita del poder, sigui institucional, empresarial o periodístic. Un afer europeu no pertany a l’àmbit de la política-ficció, a aquella modalitat narrativa on es treballa sobre una hipòtesi projectada cap al futur, sinó que Jordi Sebastià, un exeuroparlamentari valencià, es limita a aprofitar un marc i un ambient que deu conèixer prou bé per incrustar-hi les peripècies de Joan Ballester, periodista i narrador de la novel·la —protagonista també del seu anterior llibre, Un assumpte de perifèria—, a partir del moment que el seu diari l’envia a Brussel·les per cobrir un acte protocol·lari del president de la Generalitat Valenciana, que acaba de rebre el premi a la “regió europea exemple d’innovació per a un model turístic sostenible”.

Com si en el nucli de la política europea res no fos excepcional i vistós, sinó vulgar i anodí, i, en comptes d’haver aterrat en una atmosfera dominada pel color sumptuós, el comencés a devorar un ambient tan permanentment gris com el clima belga, el protagonista no triga a adonar-se de la fatuïtat de tot plegat. De seguida li venen al cap les desgràcies urbanístiques de “Benidorm, el Grau de Gandia, la platja de Cullera i Marina d’Or”, i ben aviat el supera la incomoditat de veure’s envoltat “d’edificis hipertròfics, horrorosos, de vidre i metall”, de “descobrir una tintoreria, oficines bancàries, agències de viatges, quioscos, un gimnàs, una ciutat en miniatura —ben climatitzada— que sens dubte permetia als eurodiputats continuar aïllats de la realitat i les inclemències de l’exterior” quan travessa els corredors i les sales del Parlament, d’escoltar al final la veu monòtona i inexpressiva del president “davant d’un auditori que no arribava a una cinquantena de persones i que en aquell escenari hiperbòlic semblava una colla excursionista extraviada”. Enlloc no hi esclata cap mena de brillantor, i la decoració bruta i depriment no fa res més que augmentar a partir del moment que un eurodiputat valencià, “que havia sigut alcalde del meu poble i en les darreres eleccions europees s’havia convertit inesperadament en eurodiputat per una coalició que agrupava grups d’esquerra recalcitrant, verds i valencianistes” —de nom, Jordi Sebastià—, li comunica la pròxima aprovació d’un tractat comercial amb Sud-àfrica que perjudicarà de manera directa, sense l’oposició de cap diputat nacional, els productors valencians de taronja.

En la novel·la, la Generalitat Valenciana rep un premi europeu com a exemple de model turístic sostenible

És aleshores quan Un afer europeu emprèn un itinerari, narrativament en contra del tedi transcendental, per les zones tèrboles de l’Europa d’ara mateix, pels negocis més escandalosament bruts o despietats que es couen en els despatxos i els passadissos del Parlament europeu —i en els carrers i les places de Brussel·les: Jordi Sebastià hi traça alhora un tour fantasmagòric—, pels crims, visibles o secrets, més repugnants: de sobte, com si fos un univers inhòspit i ple d’asprors il·luminat per una llum estranya i gairebé irreal, entren també a la novel·la les pràctiques mafioses, exemplificades en el suïcidi de Laura Pignataro, una alta funcionària que “formava part del grup que havia de respondre a la demanda d’informació del Parlament Europeu sobre el nomenament del nou secretari de la Comissió Europea, l’alemany Martin Selmayr, que s’havia produït de manera totalment irregular, sense respectar els procediments establerts”, les fosques raons dels conflictes amb el Congo, l’ambició implacable dels lobbistes i l’expansió internacional de les companyies energètiques, la distància gèlida i irònica, i no exempta de cinisme, d’uns polítics, i la tossuda brutalitat, una mica primitiva, d’uns altres. “Tot el que es conta en aquestes pàgines està basat en fets reals. L’autor, però, ha optat per suavitzar-los per tal que la narració resulte creïble i suportable”, avisa Jordi Sebastià al principi de la novel·la, com si es tractés d’una altra manera d’assegurar que en la trama íntima dels desvaris, les passions i els interessos de la política tot fos trist i inútil i res no funcionés admirablement.