Twitter i el català

Què passarà ara que Elon Musk ha comprat Twitter? Serà cert que poc o molt la xarxa de les piulades serà de pagament? Com influirà això en l’esdevenidor de la llengua catalana? Bé, no cal dir que, malgrat que de vegades Twitter sembli una bombolla, el que li passi a la llengua allà dins no serà gaire diferent del que li passi a fora. Però sí que es pot parlar d’una certa singularitat d’usos vinculada a la xarxa social, amb pràctiques que possiblement no ...

Què passarà ara que Elon Musk ha comprat Twitter? Serà cert que poc o molt la xarxa de les piulades serà de pagament? Com influirà això en l’esdevenidor de la llengua catalana? Bé, no cal dir que, malgrat que de vegades Twitter sembli una bombolla, el que li passi a la llengua allà dins no serà gaire diferent del que li passi a fora. Però sí que es pot parlar d’una certa singularitat d’usos vinculada a la xarxa social, amb pràctiques que possiblement no s’haurien produït si hagués estat de pagament de bon principi, que tots sabem que una quota per baixa que sigui sempre és dissuasiva. Tothom renega de Twitter, però algunes coses —bones i no— sí que ens ha portat.

D’entrada, hem de recordar que el comportament del catalanoparlant, a internet i les xarxes socials, sempre ha estat fenomenal. D’aquí ve que ara tinguem l’Spotify en català, no ens pensem que tot ha estat obra de Joan Laporta. És de les poques vegades a la història que la irrupció d’un nou àmbit d’ús per a la llengua ens ha agafat una mica preparats per mirar de fer-nos-hi un lloc, no com havia passat amb d’altres (la premsa, la ràdio, la televisió), quan les traves de la diglòssia (i també d’alguna dictadura per allà al mig) feien que al català li costés déu i ajuda de guanyar espais de visibilitat. Recordem que si hi ha Wikipedies en llengües diverses va ser perquè un catalanet els va escriure demanant si la podien fer en català, i que justament el català va ser la segona llengua després de l’anglès.

Suposo que Twitter de seguida ens deuria fer peça. És conegut un mapa de l’activitat tuitaire arreu del món elaborat per Michael McCandless i Eric Fischer, informàtic i cartògraf nord-americans, que l’any 2011 van acolorir el planeta segons la llengua utilitzada a la xarxa social, amb uns resultats que fan patxoca. (No sembla que d’aleshores ençà s’hagi fet un mapa semblant, així que ens hem de conformar amb aquest.) El mapa traça amb nitidesa quines són les 40 llengües més comunes dels tuitaires, i hi apareixen elements previsibles: es veu com les llengües omplen els respectius països, i també com un territori com Bèlgica queda diametralment dividit en dos espais corresponents a l’ús del francès i el neerlandès. Val a dir que només en dos territoris destaca com a llengua d’ús majoritari de Twitter una llengua diferent de l’estatal: el francès al Quebec i —aquí volíem arribar— el català a Catalunya.

Si ens hi haguéssim de jugar alguna cosa, diríem que segurament aquesta activitat en català a Twitter s’ha mantingut, si no ha augmentat gràcies a la incorporació dels joves. Ens crèiem que la xarxa jove per excel·lència era Instagram, on s’hi esposa la joventut i l’eclosió hormonal amb tota vistositat, però la pandèmia va fer que molts joves busquessin recer en una xarxa on era més fàcil de compartir-hi el desgrat i la desolació que no pas l’eufòria i la vitalitat. Tancats a casa, Twitter era el lloc perfecte per dir “quina puta merda”. I es va formar una certa comunitat de joves que tuitejaven sobretot en català i que es van empescar una etiqueta que va fer fortuna: Twitter Catalunya. L’epítom d’aquell moviment va ser l’eclosió de Tindercat, una mena d’espai d’intercanvi de millor no saber què és el que hi passa.

Tot i les bondats, Twitter també ha estat l’espai per a la difusió de mentides i mitges veritats, i aquí tampoc ens hem deslliurat del nostre propi terraplanisme. Mercès a l’altaveu que proporciona la xarxa de l’ocellet, ha emergit un corrent lingüístic que sota el discurs benintencionat de voler depurar la llengua de tota mena d’interferència posterior al Compromís de Casp es dedica a la desinformació més tosca i a la propagació d’alternatives a la llengua normativa que manquen de tota mena d’aval mínimament modern. És allò del català ultrancer, que ja té un reguitzell d’apòstols. L’altre dia el cap de colla ens volia fer creure que la paraula planeta referida al cos celeste és femenina (la planeta Terra) i que el signe de puntuació de la coma s’escriu comma. No cal dir que ja va sortir gent ben informada a rebatre’l, però les badomeries sempre són més ràpides.

Té, ara ja no hi ha qui pari el terme fake news, però badomeries faria prou bé el fet.