“A l’edició en català hi ha més lletraferits que empresaris”

A Joan Sala (Olot, 61 anys) no li calen els cent dies de gràcia com a president d’Editors.cat, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que presideix des de l’1 de gener. En porta vuit en la gestió gremial, des del 2016 n’era el vicepresident, i ha estat el responsable de la Setmana del Llibre en Català entre 2016 i 2019. Potser perquè va ser exdirector general d’un grup càrnic que tenia cinc plantes i 600 treballadors, mira tant la qualitat literària com el pla de negoci. “Quan veig un original també penso: com ho vendrem, això?”, diu el fundador fa 14 anys del segell Comanegra, “el gran d...

A Joan Sala (Olot, 61 anys) no li calen els cent dies de gràcia com a president d’Editors.cat, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que presideix des de l’1 de gener. En porta vuit en la gestió gremial, des del 2016 n’era el vicepresident, i ha estat el responsable de la Setmana del Llibre en Català entre 2016 i 2019. Potser perquè va ser exdirector general d’un grup càrnic que tenia cinc plantes i 600 treballadors, mira tant la qualitat literària com el pla de negoci. “Quan veig un original també penso: com ho vendrem, això?”, diu el fundador fa 14 anys del segell Comanegra, “el gran dels petits” (sis persones, uns 40 títols per temporada). Com a president d’Editors.cat només hi serà “un any i prou”, per tancar el mandat de la junta després de la renúncia d’una exhausta Montse Ayats: “La covid no ha acabat i cal encarar la Setmana del Llibre per als propers anys perquè ha finalitzat el contracte amb Focus... No ho podíem deixar així”. En el seu fer (i parlar) hi ha poca prosa poètica i molt anar de cara a barraca.

Pregunta. Com va acabar el llibre català el 2020?

Resposta. A tot Espanya, es va tancar amb un 2% d’increment, però a Catalunya el català va caure un 8%: més la no-ficció, amb un 8%, que la ficció, amb un 2%. Al castellà li va anar pitjor: el descens va ser d’un 19%... És l’efecte de no tenir un Sant Jordi.

P. L’edició en català millor que en castellà?

R. Ja fa uns anys que té un comportament un xic millor. Seguim en proporcions d’un llibre venut en català per tres en castellà, però créixer és complicat, perquè gairebé tot es pot llegir en castellà, tu ho has de fer molt millor per esgarrapar: les traduccions, l’objecte... I ja hem igualat els preus, traient-ho del marge: s’ha acabat allò de valdre dos euros més que la castellana. També passa que moltes editorials en castellà ja publiquen alhora en català.

P. Aquella pràctica de bloquejar drets en català per part dels segells castellans s’ha acabat?

R. No; poc, però encara passa: la primera queixa que he rebut com a president ha estat una en aquesta línia.

P. El tancament de llibreries per la pandèmia va provocar que alguns editors creessin plataformes de venda pròpies, trencant la cadena del llibre. Un fenomen puntual?

Aquest estiu passat, en un mes em van oferir comprar tres editorials; veurem fusions o tancaments

R. No. Les editorials ho fan i ho faran cada cop més perquè ajuda a vendre i a donar-te a conèixer, així es passegen pel nostre catàleg: vuit de cada deu vendes són de llibres de fons, que no es veuen a les llibreries. Si les llibreries s’espavilen a tenir webs amb venda en línia, no hauran de patir per res, però ho han de fer. Aquells mesos, si no veníem nosaltres, ho feien Amazon o Casa del Llibre. Amazon ja té el 17% de les vendes a Espanya; és un topall, no hauríem de deixar que passés d’aquí. Les vendes directes de les editorials han vingut per quedar-se: no som competència sinó complement.

P. A les llibreries no els farà gens de gràcia…

R. Les llibreries necessiten una bona sacsejada; n’hi ha moltes que no se sap si són un negoci o un divertiment. És un dels grans problemes que tenim al sector.

P. Quins altres més té el llibre en català?

R. El més gran, que ens falta mida; però no només als editors, sinó a tots: llibreters, distribuïdors… Fins i tot els escriptors també són petits: els ha vist protestar gaire en tota la crisi? No, perquè el llibre és l’únic sector cultural on el creador no en viu. I de tot plegat hi ha qui se’n vanagloria i tot, però això ens pot costar car com a cultura de país.

P. Com solucionar el tema editorial?

R. Han nascut moltes d’independents i fan molt bona feina, però els cal més mida per fer campanyes més potents, entrar en una millor economia d’escala i encarar projectes ambiciosos. Fer una editorial avui és molt fàcil i relativament poc car; als editors catalans comença a passar-nos com als escriptors: ningú llegeix, però tothom escriu un llibre. La majoria dels editors no saben fer un pla de negoci; a l’edició en català hi ha molts més lletraferits que empresaris, no es poden fer llibres com aquell que va a jugar a futbol els diumenges. Calen naixements de segells més sòlids, la majoria són projectes autogeneradors d’autofeina, molt lícit, però no ajuda a un sistema fort.

P. Llibreries i distribuïdores?

R. Amb les llibreries els darrers anys hem canviat botigues mitjanes per petites, excepte alguna excepció. No té cap sentit que hi hagi una quinzena de llibreries al barri de Gràcia: no dona futur segur a cap. Cal que les llibreries es professionalitzin encara més i s’informatitzin del tot. Dels distribuïdors, ben senzill: ni volen ni saben fusionar-se. I hauran d’acabar fent-ho: no té sentit que n’hi hagi tants. Això ja ho vaig viure al sector càrnic i aquí passarà el mateix.

P. Però el mercat dona per al que dona, no?

R. Les tirades mitjanes en català ronden els 1.500 exemplars, però molts en fan només 800, i ja és un cert èxit si en vens 600; està molt bé la bibliodiversitat, però cal alguna altra cosa. Fer vuit títols l’any és un negoci rodó si et funcionen molt bé, però si no, és un risc molt alt que amb prou feines salves amb l’autoexplotació.

P. Des de la fusió d’Angle Editorial i Cossetània el 2012 no s’ha vist cap altre moviment potent per formar una classe mitjana editorial en català…

R. No. I seria bo que les editorials catalanes es fusionessin. Segells com Periscopi o Blackie Books estan creixent molt bé i estaria bé que fessin una passa endavant. Veurem fusions o tancaments. Aquest estiu, en menys d’un mes em van oferir comprar tres editorials, i una era més gran que Comanegra. Si jo tingués 50 anys en comptes de 61, ara em posava a comprar editorials i a crear un grup; ara hi ha potencial per fer una editorial de país.

P. Què és una editorial de país?

R. Una cosa que no han volgut o sabut fer, al final, ni Edicions 62 ni Enciclopèdia Catalana ni, com semblaven apuntar, Cossetània o Ara Llibres: fer un grup prou sòlid per tenir un volum de vendes important que et permeti la famosa economia d’escala per publicar el millor en la nostra llengua. Avui en dia no tenim mida per comprar segons què o per fer determinats projectes.

El tancament de llibreries al gener ha fet baixar les vendes un 55%, però aquest 2021 tindrem Sant Jordi

P. En canvi, hi ha una mena de macrocefàlia amb Grup 62, dins de Planeta. I el 2019, Penguin Random House Grupo Editorial va comprar La Campana…

R. Penguin sembla que ara comença a entrar una mica més seriosament en el català, però vaja… En realitat, ens caldrien tres o quatre grups com aquests; seria bo, com ho és també que n’hi hagi força de petits. Cal tenir de tot, i força, però sobretot de mida mitjana.

P. El mercat natural del llibre en català també hauria de passar per València i les Balears, però no ha quallat mai. Cal oblidar-se’n?

R. Hi penso treballar aquest any. Prepararem un congrés per a finals d’any per analitzar-ho; cal ampliar el mercat en català d’allà i arreglar incongruències: des que no arriben autors d’un lloc a l’altre fins a una millor xarxa de llibreries, passant per ajustar les subvencions: els editors valencians tenen dret a accedir als ajuts de Catalunya, però allà no s’hi poden presentar els d’aquí.

P. Cal que la Generalitat creï una Direcció General del Llibre?

R. I tant. Ni que fos perquè el 65% de la facturació cultural a Catalunya prové del món del llibre. I, en canvi, només rebem un 10% d’uns ajuts, que, d’altra banda, haurien de ser més pràctics, tal com fa dos anys vam aconseguir per editar assaig, o enguany per al còmic, inexistent en català.

P. L'infantil i juvenil, però, és gairebé un terç de l’edició en català. Com cal llegir-ho?

R. Comença a no ser així, i és preocupant. El 2019 ja vam detectar un descens i crec que no és per un tema de llengua, sinó d’hàbit lector: ara arriben a pares gent que ja no va llegir tant de petit. És sorprenent que la meitat de la gent que ha entrat en la campanya de la Generalitat Fas 6 anys, tria un llibre, on se’ls dona 12 euros per comprar-ne un, ni tan sols en facin ús; o que el 20% que sí que ho fa digui que és el primer cop que ha trepitjat una llibreria.

P. Com ha començat aquest 2021?

R. Doncs gens bé: el tancament de les llibreries, especialment de les grans, està fent baixar les vendes entre un 55% i un 60%. Estem arrencant pitjor que el 2020.

P. Però hi haurà Sant Jordi?

R. Aquest any sí, segur, amb el model que vam implementar a la Setmana del Llibre en Català al setembre: espai perimetrals de lliure circulació amb mesures higièniques i de control previ, que a Barcelona farem al passeig de Gràcia.