La UB alerta que la falta de recursos l’aboca a baixar posicions als rànquings

Les universitats reclamen una partida de 900 milions d'euros als Pressupostos

Doctorands i estudiants increpen Torra durant l'inici del curs escolar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.Marta Pérez (EFE)

La falta de recursos per part de la Generalitat amenaça les universitats catalanes. En l'enèsim crit desesperat per revertir aquesta situació, el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, ha advertit aquest dijous que està en joc el prestigi i el valor de les institucions. Elias ha avisat que si el Govern no injecta més recursos la universitat perdrà posicions als rànquings internacionals. La UB, la més gran de Catalunya amb prop de 63.000 estudiants, és un dels centres espanyols millor valorats en les qualificacions mundials.

De poc o de res han servit les crides d'alerta...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

La falta de recursos per part de la Generalitat amenaça les universitats catalanes. En l'enèsim crit desesperat per revertir aquesta situació, el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, ha advertit aquest dijous que està en joc el prestigi i el valor de les institucions. Elias ha avisat que si el Govern no injecta més recursos la universitat perdrà posicions als rànquings internacionals. La UB, la més gran de Catalunya amb prop de 63.000 estudiants, és un dels centres espanyols millor valorats en les qualificacions mundials.

De poc o de res han servit les crides d'alerta que han llançat les universitats catalanes durant els últims mesos, les reunions dels rectors amb el president Quim Torra en el Palau de la Generalitat per explicar-li la situació o les protestes de doctorands i estudiants contra el líder de l’Executiu per la precarietat laboral que viuen les universitats. El Govern encara no ha mogut fitxa.

“La situació és crítica”, ha insistit el rector de la UB. Els centres es van reunir amb Torra el juliol passat i van reclamar a la Generalitat un pla de xoc per aconseguir una partida de 900 milions d'euros en els Pressupostos per al 2020, arribar als 1.300 el 2022 i una injecció addicional de 100 milions per a infraestructures. Però la Generalitat segueix sense pronunciar-se. L'única cosa que hi ha sobre la taula és el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, que apunta mesures a mitjà i llarg termini per sustentar i millorar el sistema universitari. Però el Pacte no soluciona el curt termini, les necessitats actuals que ofeguen als centres.

L’infrafinançament de l'educació superior pública s'enquista i, segons el mateix Elias, els rectors ja han començat a notar les conseqüències. “Hem tocat os. Podem pintar menys i renovar menys els equips d'aula i laboratori, però si falla el router en un aula, cal arreglar-lo. El manteniment diari [uns sis milions a l'any] és el que pateix”, ha apuntat el rector.

Competitivitat afectada

Elias ha assenyalat, a més, que, encara que les universitats han aconseguit mantenir el seu lideratge malgrat les retallades, la situació és insostenible i la competitivitat es ressentirà. Les universitats internacionals creixeran a un ritme que els centres catalans no podran aconseguir, ha afegit. La UB és el centre espanyola millor posicionat en vuit dels 10 rànquings més importants del món.

Elias ha assegurat, a més, que ni tan sols als comptes del 2020 que prepara el Departament d’Economia es contempla un augment pressupostari en la partida d’Universitats. “No hi ha voluntat política. Als Pressupostos és on es fa política, marquen les prioritats. I per bones fonts sé que en aquests no hi ha cap increment”, va apuntar. Una portaveu d’Economia, ha matisat que “encara s'estan negociant els Pressupostos i s'està parlant amb els grups parlamentaris i els Departaments, però no hi ha xifres definitives”.

Elias no ha descartat engegar accions de protesta conjuntes entre totes les universitats si es perpetua la inacció del Govern amb els centres catalans.

Sobre la firma

Arxivat A