Paraules? Poques

El llibre àlbum s’ha ensenyorit de bona part del panorama editorial adreçat a infants. Tot i això, segueix essent un tipus de llibre molt ben valorat per professionals i prescriptors adults, però sovint incomprès per alguns lectors poc avesats a la seva lectura i per alguns infants d’edats avançades.

Aquesta incomprensió podria emergir en una primera lectura o en l’inici de Sota les onades, llibre en què les tres històries i els tres personatges que s’entrellacen al llarg de 70 pàgines són narrades a través de la imatge, sota la qual s’amaga un excel·lent guió que vertebra la n...

El llibre àlbum s’ha ensenyorit de bona part del panorama editorial adreçat a infants. Tot i això, segueix essent un tipus de llibre molt ben valorat per professionals i prescriptors adults, però sovint incomprès per alguns lectors poc avesats a la seva lectura i per alguns infants d’edats avançades.

Aquesta incomprensió podria emergir en una primera lectura o en l’inici de Sota les onades, llibre en què les tres històries i els tres personatges que s’entrellacen al llarg de 70 pàgines són narrades a través de la imatge, sota la qual s’amaga un excel·lent guió que vertebra la narració. Paraules? Menys de les que cal. La incomprensió desapareix en una segona lectura, o anant endavant i enrere tal com demana el llibre, per esdevenir sorpresa i embadaliment davant dels detalls i l’enginy narratiu.

Sota les onades és l’últim projecte de Meritxell Martí i Xavier Salomó, que s’afegeix als molts altres d’aquest tàndem que han traspassat fronteres i han estat reconeguts arreu. És un exemple paradigmàtic de la narració a través de la imatge. No calen paraules perquè el lector segueixi la història, se sorprengui en girar full i senti emocions diverses.

A la superfície de l’aigua, dos infants que es troben i parlen una estona. A la sorra, una mare que pren el sol i llegeix; el fill fa estona que és a l’aigua. No el veiem... Tots tres personatges ens conviden a mirar el que s’amaga sota la superfície del mar, a les profunditats, però també dins de tots nosaltres. Un munt de sorpreses que ens porten de l’ensurt al somriure, de la màgia a la por, de la realitat a la fantasia. Una obra tan meticulosament elaborada i precisa que esdevindrà un dels llibres de l’any i que incita lectures i interpretacions ben diverses i un diàleg ric entre lectors.

Un pèl a la sopa, de l’escriptor català Àlex Nogués i l’il·lustrador sevillà Raúl Guridi (amb un estil aparentment senzill i minimalista i utilitzant només dues tintes), formalment és un àlbum més ortodox que Sota les onades. Narra la història a través de l’excel·lent entesa entre unes paraules justes i un traç mínim i essencial. Val a dir que els dos autors, i especialment Guridi en l’àmbit internacional, ocupen llocs de privilegi en el gènere, cosa que s’observa en la precisió i cura de tot el conjunt.

L’execució és impecable, però el que més destaca del llibre és l’enginy, la ironia i l’originalitat de la història narrada. El subtítol, Una historieta absurda, ens porta de bracet cap a un conte que avança per la línia del nonsense i del surrealisme, i que ha obtingut el premi de la Crítica Serra d’Or.

La situació inicial, narrada de forma tradicional per un narrador omniscient, sembla real, com si l’haguéssim llegit altres vegades en altres històries: una nena que troba un pèl a la sopa de verdures... Seguidament, descobrim que el pare troba un petit barret surant a la sopa del seu plat, i a sota apareix un home sencer amb una canya de pescar disposat a capturar el pèl que ha aparegut a l’altre plat. Això condueix a diverses escenes cada vegada més sorprenents, hilarants i absurdes. Tota la família protagonista s’ho mira atònita, i també el lector, en el qual, sota la superfície de l’astorament, s’amaga el somriure... i el riure.

De maneres diferents, Sota les onades i Un pèl a la sopa són dos llibres àlbum que faran les delícies dels lectors, però també dels oients i dels observadors a qui, moguts per l’entusiasme, els hi explicarem, els hi vendrem o els hi mostrarem.