Una campanya anima a apadrinar plantes d’ayahuasca
La iniciativa és de l'antropòleg Josep Maria Fericgla
Tot i que l'apadrinament ja s'ha convertit en una cosa habitual i avui es poden apadrinar no només nens sinó ovelles, pingüins, ximpanzés i fins i tot oliveres, no deixa de ser insòlita la campanya que proposa ara apadrinar plantes d'ayahuasca, la coneguda liana amazònica que s'utilitza per preparar la beguda al·lucinògena del mateix nom.
La iniciativa, del conegut antropòleg i especialista en estats alterats de la consciència Josep Maria Fericgla, anima a fer una aportació econòmica (60 euros) per sembra...
Tot i que l'apadrinament ja s'ha convertit en una cosa habitual i avui es poden apadrinar no només nens sinó ovelles, pingüins, ximpanzés i fins i tot oliveres, no deixa de ser insòlita la campanya que proposa ara apadrinar plantes d'ayahuasca, la coneguda liana amazònica que s'utilitza per preparar la beguda al·lucinògena del mateix nom.
La iniciativa, del conegut antropòleg i especialista en estats alterats de la consciència Josep Maria Fericgla, anima a fer una aportació econòmica (60 euros) per sembrar una liana i cuidar-la els dos primers anys, que són els més delicats. Convertir-se en part del projecte Apadrina una ayahuasca inclou un certificat de donació i la possibilitat que, si apadrines quatre lianes, puguis gaudir d'un dia d'estada gratuïta a la Casa Etno Ahuano, a l'Amazònia equatoriana, que és on es desenvolupa el programa de cultiu.
El centre s'ha creat “davant la creixent demanda d'ayahusca i la necessitat occidental d'aprendre a fer-la servir correctament”, segons Fericgla, que fa dècades que investiga la planta, per la qual cosa no ha dubtat a conviure sobre el terreny amb comunitats dels jíbaros shuar i aprendre dels seus xamans (experiències que ha relatat en llibres com Al trasluz de la ayahuasca, Els jíbaros, caçadors de somnis o Los chamanismos a revisión). L'objectiu de la iniciativa, recalca l'estudiós, és “conrear i proveir d'ayahuasca terapeutes capacitats i grups que busquen l'experiència, ja sigui amb l'ajuda de taitas i wuishin indígenes (xamans) o bé de terapeutes occidentals capacitats”.
Fericgla (Barcelona, 1955) reivindica l'ús responsable i transcendent de l'ayahuasca, en oposició al consum lúdic i sense preparació psicològica. Ell mateix ha experimentat personalment amb la planta, que pertany al grup que anomena “enteògens” (fent servir la terminologia encunyada per l'etnobotànic i pioner de l'estudi dels psicotròpics vegetals R. Gordon Wasson).
La Casa Etno Ahuano (Ahuano és el nom autòcton d'aquesta zona de la selva), coneguda anteriorment com a Casa Sinchi Sacha abans que Fericgla l'adquirís i la rehabilités —impedint que hi fessin una cadena d'hotels—, es troba en una finca de 61 hectàrees de selva verge a la vora del riu Napo, a 20 minuts en canoa de la ciutat de Tena i a cinc hores de Quito. A partir del setembre, el centre, que ja funciona, ofereix retirades terapèutiques o de descans, cursos d'etnobotànica i antropologia amazònica, sessions (pràctiques) d'ayahusca, sortides a la selva amb guies autòctons, contactes amb xamans, immersions culturals (de la mà de la llibreria i agència de viatges Altaïr) i entrenament per a terapeutes especialitzats en l'ús de psicòtrops tradicionals. Al centre s'ha iniciat ja la plantació de 400 lianes d'ayahuasca. Es conrea la Banisteria, l'ayahuasca pròpiament dita, però també les plantes dels gèneres Psychotria i Diplopterys, que són les que aporten les triptamines al·lucinògenes (DMT) als alcaloides de la primera en barrejar les tres plantes a la beguda que es coneix també com a ayahuasca. Aquest cultiu està considerat una activitat tradicional a l'Equador.
La iniciativa inclou altres activitats d'agricultura amazònica sostenible i artesania indígena.