Viure sempre a dieta
La persona que està prima és la que té prou voluntat de menjar-se només un trosset, de menjar en un plat de postres, de fer exercici i de beure un litre més d’aigua
Hi ha persones especials. Homes i dones anònims que brillen als llocs menys esperats. Persones que veus poques vegades l’any, però que, quan les veus, hi connectes i ja rius. Ella, la Juana (nom fictici), treballa en una consulta mèdica, és infermera, té 50 anys i dos fills. Fa mesos que penso que ella es mereix que algú expliqui la seva guerra personal. I, és clar, respectant el seu punt de vista: l’humor. Mentre esperem el metge, la Juana m’explica que la seva nova dieta fa que hagi d’escoltar uns àudios quan es fica al llit per evitar que la gana vagi a més. I no podem parar de riure pensan...
Hi ha persones especials. Homes i dones anònims que brillen als llocs menys esperats. Persones que veus poques vegades l’any, però que, quan les veus, hi connectes i ja rius. Ella, la Juana (nom fictici), treballa en una consulta mèdica, és infermera, té 50 anys i dos fills. Fa mesos que penso que ella es mereix que algú expliqui la seva guerra personal. I, és clar, respectant el seu punt de vista: l’humor. Mentre esperem el metge, la Juana m’explica que la seva nova dieta fa que hagi d’escoltar uns àudios quan es fica al llit per evitar que la gana vagi a més. I no podem parar de riure pensant en la cara que posa el seu marit. “Jo m’adormo abans d’acabar”, confessa. “Dura una estona, 18 minuts”. Cal relaxar-se, indica l’àudio, triar un punt de concentració, fer respiracions profundes i deixar anar les preocupacions.
L’última dieta de la Juana és el mètode Navarro. “Vaig començar molt bé i vaig perdre pes. No és una dieta, sinó un canvi d’actitud davant del menjar. T’ensenya a controlar les emocions i a saber què és el que et fa menjar. T’ensenya a menjar a poc a poc i t’obliga a no fer-ho davant de la tele o el telèfon mòbil. Ell et diu que t’asseguis, t’aturis a menjar i siguis conscient del que assaboreixes”. Treu el mòbil i em fa escoltar un dels àudios.
La Juana és una experta en la matèria. Ho ha provat tot. Fa 15 anys que està a dieta permanent. Quan no és la Dunkan, n’és una altra, acupuntura o separar aliments per colors o propietats. Sempre està atacant el pes i, el pitjor de tot, sempre hi està pensant. Avui, m’explica amb orgull, no ha tocat ni una coqueta de blat de moro del paquet que té a la taquilla i ha begut molta aigua. “Això no ho posis… però em sobren 30 quilos, estic feta una vaca, però estic contenta perquè soc aquí”. Una injustícia, proclama parlant del menjar. I recorda el seu pare, un home de la postguerra, que sempre li deia: “Jo he passat molta gana, abans no menjàvem perquè no teníem prou per menjar i ara que puc menjar no em deixen menjar perquè em puja la pressió o el sucre”.
La Juana no està sola. Tots els membres de la seva família, tots prims, li fan costat. Però ho fan perquè volen que estigui bé de salut. “Jo gaudeixo menjant, m’agrada tot. És un càstig de la vida. Jo em sento dependent, com el que s’enganxa a l’alcohol o al tabac, jo estic enganxada al menjar”. Són molts els homes i les dones que batallen contra el pes. “Respecte el nombre de persones que volen perdre pes i fan canvis puntuals en la dieta per aconseguir-ho, les enquestes ens diuen que va per ratxes. Abans de l’estiu es posa a dieta el 80% de la població; durant l’any pràcticament totes les persones amb excés de pes, és a dir, un 60%, ho han intentat en algun moment”, expliquen a la SEEDO (Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat). “En general, totes les persones que es posen a dieta, sigui quina sigui l’opció a curt termini, perden pes. Una altra cosa és quant de temps són capaços de mantenir-lo. La pèrdua de pes acostuma a durar uns sis mesos i a partir d’aquí el pes es recupera i al cap d’un any pràcticament el 80% ja l’ha recuperat del tot. Les claus per mantenir-se prim són que la dieta t’ensenyi a menjar i que t’ajudi a canviar el patró que et va fer engreixar i que augmentis i mantinguis l’activitat física”.
La terrina minúscula del gelat de xocolata belga s'acaba tan ràpid! “A mi no em passa com a l’anunci de Tarradellas, que amb un fuet s’afarta mitja casa”, explica la Juana. “No ho entenc, jo agafo mig fuet i l’endrapo tota sola. Sempre penso que en aquesta casa de l’anunci passen gana”.
Només es posa seriosa quan entra en els motius reals, que no són a l’estómac sinó a la ment. Per a ella el més difícil és controlar les emocions. “El problema és la part emocional. La dieta ideal seria la que proposés inserir un xip al cap que et programés i t’advertís de què és el que no toca menjar. En lloc de menjar-te tota la tauleta, te’n menges un trosset. La persona que està prima és la que té prou voluntat de menjar-se'n només un trosset, de menjar en un plat de postres, fer exercici i beure un litre més d’aigua”. I apuja la veu: “Estic fins als nassos de totes les dietes perquè no n’hi ha cap que et faci canviar de xip. Els mètodes que aprimen són tots bons, però perds pes, et despistes una mica, et menges una hamburguesa, un plat de pasta i bum, en tornes a guanyar. Com que ja ho has provat, segueixes i et vas carregant de quilos una altra vegada. Tota la gent que perd pes, es manté molt estricte de dilluns a divendres i el cap de setmana fa un bon tiberi. I després pinya el dilluns perquè ha sopat pizza el dissabte. I també hi ha les que es claven una pallissa al gimnàs. Jo sí que vaig al gimnàs i m’ho passo bomba, faig spinning, suo com un porc, el problema és que quan surto no faig el que he de fer”. Perquè sí, és clar que la Juana és de verdura i un peixet a la planxa, però també és de les que no renuncia a unes postres després d’una bona paella. “A mi m’han educat d’una manera que, és clar, no pots deixar res al plat, no te’n podies anar a dormir sense sopar perquè era un pecat... tot un seguit de coses que han arrelat bé al cap. Jo m’aturo quan s’acaba la tauleta de xocolata o no queden més Magnums a la nevera”.
Quan la Juana no vol pensar en les maleïdes dietes, sempre hi ha algú a la consulta que l’hi recorda: “Aquí tota la gent que ve parla de dietes, de futbol i del procés, que estic també del procés fins al capdamunt. El pitjor són les dietes, perquè el procés s’acabarà ja, si déu vol, però les dietes, no... i el futbol, tampoc; però elles són la història de la meva vida”.