El Defensor del Poble insta la Generalitat a retirar els llaços grocs dels edificis públics

La institució afirma que l'espai públic "està sotmès a regles" per assegurar que sigui compartit

Retirada de llaços grocs.Cristobal Castro (EL PAÍS)

El Defensor del Poble ha contestat amb urgència al recurs d'empara presentat per Ciutadans dijous sobre la presència de llaços grocs i altres símbols ideològics en institucions i l'espai públic de Catalunya. I ho ha fet donant la raó al partit d'Albert Rivera assenyalant que els edificis públics no poden exhibir aquest tipus de símbols perquè això és "incompatible", conclou, amb el respecte "al principi de neutralitat ideològica propi d'una societat pluralista", sobretot tenint en compte que estan exposats de ...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

El Defensor del Poble ha contestat amb urgència al recurs d'empara presentat per Ciutadans dijous sobre la presència de llaços grocs i altres símbols ideològics en institucions i l'espai públic de Catalunya. I ho ha fet donant la raó al partit d'Albert Rivera assenyalant que els edificis públics no poden exhibir aquest tipus de símbols perquè això és "incompatible", conclou, amb el respecte "al principi de neutralitat ideològica propi d'una societat pluralista", sobretot tenint en compte que estan exposats de forma permanent. La institució insta, per tant, la Generalitat a retirar-los després de tractar-ho a la Junta de Seguretat que se celebra aquest dijous, en la qual es reuniran l'Estat i la Generalitat de Catalunya.

"La llibertat d'expressió de les persones en instal·lacions públiques té un límit en el principi de neutralitat ideològica dels poders públics", afirma el Defensor, que argumenta que els ciutadans que hi acudeixin (ja siguin hospitals, institucions policials, delegacions d'Hisenda o un llarg etcètera, exemplifica) "tenen una pluralitat de posicions sobre les qüestions més diverses, i que totes s'han de respectar sense que ningú es pugui sentir molest o aliè a la institució pública que es tracti, que és de tots i per a tots". En aquesta línia de pensament s'ha pronunciat, a més, recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recorda el Defensor en una declaració institucional feta pública aquest dilluns.

Más información

La institució que dirigeix Francisco Fernández Marugán ha començat, de fet, a prendre mesures en resposta a ciutadans catalans que han demanat empara. Així, el 7 d'agost el Defensor es va dirigir a la consellera del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya instant-la a retirar els llaços grocs de la façana principal de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, després de la queixa d'una ciutadana.

La declaració institucional feta pública aquest dilluns pel Defensor en resposta a l'escrit de Ciutadans es refereix també a la presència dels llaços grocs a l'espai públic (carrers, places, platges), i considera que aquest no es pot ocupar de forma il·limitada. "L'espai públic, en un Estat de dret, està sotmès a regles de contingut divers per garantir que sigui un espai compartit", diu el Defensor, que recorda que també existeixen aquests límits en l'ús de l'espai públic quan es fan manifestacions. "Els drets de reunió i manifestació o el d'ús dels espais públics no són il·limitats, precisament per preservar la seguretat i la convivència", apunta l'escrit.

El Defensor alerta del "deteriorament de la convivència" a Catalunya i afirma que "el dret ha de prevaler". Per això insta la Junta de Seguretat Estat-Generalitat que es farà el 6 de setembre a Barcelona a abordar la situació derivada de l'ús dels llaços grocs, així com a "retirar símbols de contingut ideològic als espais públics", conclou.

Ciutadans va recopilar fotografies i proves de la presència de simbologia independentista a les institucions —no de la resta dels espais públics, tot i que el partit també lidera una batalla política contra els llaços grocs als carrers— i els va portar la setmana passada al Defensor del Poble, a qui va reclamar per mitjà d'un escrit d'empara que obri una investigació per la vulneració de drets fonamentals dels catalans.

Sobre la firma

Arxivat A