L’espera per a una visita de salut mental a Barcelona supera el mes
El Servei Català de la Salut contracta 650 nous professionals per reforçar l'atenció i detecció precoç d'aquestes patologies
La porta d'entrada als serveis psiquiàtrics especialitzats, els centres de salut mental d'adults (CSMA) i infantils i juvenils (CSMIJ), també suma cues. El Departament de Salut no disposa de dades de tot Catalunya però, segons les xifres recollides pel Consorci Sanitari de Barcelona, els centres de salut mental de la ciutat tenen una llista d'espera per visitar el psiquiatre de 31 dies en adults i 39 en nens. Salut, que ha posat el focus a reforçar l'atenció precoç, ha contractat de manera estable 650 especialistes en salut mental per millorar l'abordatge i els temps en el tractament d'aqueste...
La porta d'entrada als serveis psiquiàtrics especialitzats, els centres de salut mental d'adults (CSMA) i infantils i juvenils (CSMIJ), també suma cues. El Departament de Salut no disposa de dades de tot Catalunya però, segons les xifres recollides pel Consorci Sanitari de Barcelona, els centres de salut mental de la ciutat tenen una llista d'espera per visitar el psiquiatre de 31 dies en adults i 39 en nens. Salut, que ha posat el focus a reforçar l'atenció precoç, ha contractat de manera estable 650 especialistes en salut mental per millorar l'abordatge i els temps en el tractament d'aquestes patologies.
Segons les dades aportades pel Departament de Salut, també hi ha llista d'espera per visitar un psicòleg clínic als 26 centres de salut mental del Consorci Sanitari de Barcelona. De mitjana, als CSMIJ, els pacients s'han d'esperar 53 dies per consultar un psicòleg infantil i, als CSMA, la llista d'espera per a aquest especialista ronda els 32 dies. En qualsevol cas, segons afegeix un portaveu de Salut, les visites amb caràcter urgent estan garantides en menys de 48 hores i les consultes preferents, entre set dies en el cas dels nens i 15 si es tracta d'adults. Els centres d'atenció i seguiment a drogodependències tenen una llista d'espera de 24 dies.
Els efectes de la crisi econòmica i altres determinants socials, com l'augment de la desigualtat, han precipitat l'augment dels problemes de salut mental entre la població. El 2016, 1,4 milions de persones van ser ateses als centres d'atenció primària (CAP) per problemes de salut mental. Els trastorns més comuns són la depressió i l'ansietat. Les consultes als CAP per aquests motius van augmentar un 12% entre el 2013 i el 2016.
Per drenar la llista d'espera i millorar el flux de pacients, el departament va desplegar fa un any un pla director encaminat a reforçar l'abordatge d'aquestes patologies des del punt de vista comunitari. És a dir, més detecció precoç i assistència en atenció primària i menys abordatge del problema de salut en estadis més avançats de la malaltia (i amb ingrés hospitalari inclòs).
Amb una injecció pressupostària de 70 milions d'euros adiccionals (el 62% per a atenció comunitària i el 38% per a l'hospitalària), Salut ha contractat 650 professionals (psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers especialitzats en salut mental) per reforçar els serveis sanitaris, especialment atenció primària, que triplica professionals d'aquest camp (en seran 300 en total). Segons el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, tots els CAP disposaran el 2018 d'especialistes en salut mental dins dels equips. La resta de les contractacions estables es destinaran als programes d'atenció de trastorns mentals greus en població vulnerable (175 sanitaris) i a projectes assistencials vinculats a altres patologies psiquiàtriques.
El pla que l'atenció a la salut mental sigui més proactiva a través de la detecció precoç i pivoti més sobre l'àmbit comunitari (i no tant en l'atenció hospitalària) ja ha donat els seus fruits als llocs on s'ha desplegat. Segons Elvira, experiències com el programa d'atenció a la psicosi incipient, que es va desplegar el 2007 en algunes zones, o altres plans similars implementats als territoris, han llançat resultats assistencials positius. Per exemple, “es redueixen un 43% les derivacions a centres de salut mental, hi ha menys dies d'espera per accedir a una primera visita [de 62 dies a 7 o 15 dies] i augmenten les visites de seguiment”, va explicar el director del CatSalut.
Reduir la prescripció de psicofàrmacs
Salut aposta per “reduir la medicalització dels problemes de la vida”. “Cal reduir la prescripció de psicofàrmacs i fomentar la prescripció social. Aquí tenim un problema perquè en atenció primària hi havia poques coses per oferir que no fossin els psicofàrmacs”, admet la doctora Maite Peñarrubia, del Grup de Treball de Salut Mental i Addiccions en Atenció Primària.
Salut implantarà també a tot el territori el servei de rehabilitació comunitària (ajuda psicosocial a persones amb trastorn mental greu) i els plans de suport individualitzats, adreçats als pacients més vulnerables.