El Suprem cita Junqueras i la resta d’empresonats per decidir si els deixa en llibertat

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha citat a declarar divendres, 1 de desembre, a partir de les 9.30, els deu empresonats pel procés independentista a Catalunya: l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, set exconsellers i els expresidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. En una providència dictada dimarts, el jutge explica que, atès que ...

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha citat a declarar divendres, 1 de desembre, a partir de les 9.30, els deu empresonats pel procés independentista a Catalunya: l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, set exconsellers i els expresidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. En una providència dictada dimarts, el jutge explica que, atès que tots han sol·licitat la revisió de la seva situació personal i que se'ls prengui declaració, ha accedit a atendre aquesta petició.

El Suprem està complint els terminis que volien les defenses dels líders independentistes, als quals la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar a la presó incondicional. Després que l'alt tribunal assumís divendres la causa per rebel·lió, sedició i malversació, els exconsellers i els expresidents de l'ANC i Òmnium havien demanat prestar declaració davant del jutge Llarena perquè el Suprem revisés les mesures cautelars imposades per Lamela i valorés la possibilitat de deixar-los en llibertat.

La majoria dels empresonats concorren a les eleccions del 21-D en llocs de sortida d'algunes de les llistes independentistes i consideren, segons els escrits que han anat presentant davant del jutge, que tenen dret a fer campanya fora de la presó. La campanya electoral comença dimarts, 5 de desembre, per la qual cosa si Llarena decideix deixar-los en llibertat després de prendre'ls declaració divendres, podran fer tota la campanya ja lluny de la presó.

En l'escrit presentat davant de l'alt tribunal, els advocats dels empresonats sol·licitaven que la compareixença davant de Llarena se centrés només a revisar la presó incondicional decretada per l'Audiència, sense entrar a declarar sobre el fons dels delictes que els atribueix la Fiscalia. En la providència dictada dimecres, el magistrat accedeix en un primer moment a aquesta petició i els cita perquè declarin "en relació" amb les mesures cautelars.

D'aquesta manera, els empresonats, que quan van comparèixer davant de la Audiència només van voler contestar a les preguntes dels seus advocats, no s'hauran de sotmetre divendres a l'interrogatori de la Fiscalia i del jutge, sinó que les compareixences es limitaran a respondre a les preguntes que els fiscals i Llarena considerin necessàries per valorar si se'ls pot concedir la llibertat condicional. Els exconsellers i els expresidents de l'ANC i d'Òmnium esperen que el magistrat actuï de la mateixa manera que ho va fer el 9 de novembre, quan va optar per imposar fiances assumibles per eludir la presó a cinc dels sis exmembres de la Mesa del Parlament als quals va prendre declaració (el sisè el va deixar en llibertat sense fiança) en contra del criteri de la Fiscalia, que demanava presó incondicional.

Llarena va prendre la decisió després de donar un últim torn de paraula als membres de la Mesa durant la vista breu per acordar les mesures cautelars celebrada després dels interrogatoris. En aquest moment, els membres de la Mesa van reiterar el seu compromís d'acatar l'article 155 de la Constitució i van assegurar que si seguien en política ho farien sense tornar a saltar-se la Carta Magna. El jutge, que considerava que no hi havia risc de destrucció de prova ni de fugida (determinants per decantar-se per unes o altres mesures cautelars), va entendre aquest compromís com una garantia que no reincidirien en els delictes dels quals se'ls acusava i els va permetre eludir la presó. Per això, els líders independentistes als quals Lamela sí que va enviar a la presó han anat expressant en els escrits presentats al Suprem que ells també acaten el 155 i que, sense renunciar a la independència, aposten per aconseguir els seus objectius polítics des del "diàleg". Aquestes seran les explicacions que repetiran divendres davant de Llarena per convence'l que els deixi en llibertat.