El Congrés rebutjarà les iniciatives contra l’adoctrinament del PP i Ciutadans

El PP i Ciutadans han portat aquest dimarts al ple del Congrés dels Diputats la seva pugna per liderar el control del suposat adoctrinament educatiu, un assumpte que també es disputaran durant la campanya de les eleccions catalanes del 21 de desembre. Cap de les seves propostes, no obstant això, superarà el llistó de la Cambra en la votació de dijous, perquè la majoria de l'oposició les ha rebutjat en considerar-...

El PP i Ciutadans han portat aquest dimarts al ple del Congrés dels Diputats la seva pugna per liderar el control del suposat adoctrinament educatiu, un assumpte que també es disputaran durant la campanya de les eleccions catalanes del 21 de desembre. Cap de les seves propostes, no obstant això, superarà el llistó de la Cambra en la votació de dijous, perquè la majoria de l'oposició les ha rebutjat en considerar-les innecessàries, oportunistes i electoralistes.

Ha estat la continuació del xoc que es va produir entre les dues formacions a mitjans d'octubre, quan Ciutadans es va quedar sol i va ser durament criticat per una proposició similar a la que ara presentava el PP, en la qual reclamava que l'Alta Inspecció Educativa garantís la neutralitat ideològica i política dels centres docents i demanava, entre altres coses, més dotacions perquè la Fiscalia pogués perseguir els delictes d'odi als centres educatius.

Si en aquella ocasió el PP es va abstenir després de presentar tres esmenes que no es van admetre, ara ha acudit amb una proposició no de llei sota el braç que va més enllà del que al principi defensava, que era acordar amb la resta de grups canvis en la llei per millorar en la inspecció educativa i incloure'ls al pacte d'Estat per l'educació, actualment en negociació. Però, a més, ha donat suport a la de Ciutadans, que propugna la creació d'una agència independent que assumeixi les funcions de l'Alta Inspecció Educativa i que s'anomenaria Agència de l'Alta Inspecció Educativa. També Ciutadans els ha correspost donant el seu suport a la proposta del PP. No obstant això, aquests suports mutus han estat insuficients per impulsar les iniciatives, que han topat contra la majoria de l'oposició.

Albert Rivera ha definit la seva proposta com “una llei amb 37 anys de retard”, que ja estava prevista per la Constitució. Ha assegurat que el seu grup venia “a desenvolupar un buit” que s'havia produït per la inhibició d'“alguns partits socis de partits nacionalistes". De la proposta, ha incidit, depenien “la igualtat de la llei i la llibertat d'ensenyament”, ja que donaria pas a inspeccionar “les il·legalitats educatives” que es cometen a Catalunya, com “el supremacisme” i “l'odi”.

“El que proposa és una agència de la censura educativa, que qüestiona la professionalitat dels docents”, diu la socialista Martínez Seijo a Rivera

En la seva exposició, Rivera ha catalogat com a “símbols ideològics” els mapes del domini lingüístic català que pengen als centres i ha retret als socialistes que presentessin una esmena a la totalitat, quan molts votants socialistes comparteixen la creació d'aquesta inspecció: “Li estan fent el joc als separatistes”. El líder de Ciutadans ha denunciat la pressió que exerceix el nacionalisme sobre la comunitat i ha considerat la seva iniciativa com a “absolutament necessària i urgent” perquè “uns tècnics, que no siguin polítics, vetllin per la llibertat”.

Les objeccions del PSOE no s'han fet esperar. La diputada María Luz Martínez Seijo no ha admès lliçons sobre constitucionalisme per part de Rivera i li ha demanat que deixi d'utilitzar l'educació amb finalitats electorals. Ha acusat Ciutadans de ser “tremendament deslleial” amb els treballs de la subcomissió d'Educació del Congrés, “torpedinant-la”, i ha negat que cap de les qüestions que ha posat sobre la taula tingui fonament.

Martínez Seijo ha considerat que “mai s'havia arribat tan lluny en la instrumentalització de l'educació a Espanya” com amb la iniciativa de Rivera, a qui ha retret que la seva proposta buscava deixar sense competència en la matèria el Govern i ha recordat que Espanya té un sistema de descentralització educativa. “El que proposa és una agència de la censura educativa, que qüestiona la professionalitat dels docents”, ha assenyalat. En aquest sentit, ha qualificat d'“absurd i inútil crear una agència amb atribucions que ja existeixen” i ha criticat la “instrumentalització de l'educació per un grapat de vots a les portes d'una campanya electoral a Catalunya”.

La proposta de Rivera només ha trobat una rebuda positiva, encara que condicionada al fet que en les properes setmanes pugui concitar un ampli consens en la subcomissió d'Educació, per part del PP i els dos diputats d'Unió del Poble Navarrès. Però fins i tot Fòrum Astúries, aliat tradicional dels populars, s'ha desmarcat en considerar-la innecessària. La portaveu del PP, Ana Isabel Alós, ha recordat que el Congrés està treballant en la subcomissió d'Educació per arribar a un consens i que la iniciativa “no és el millor camí per aconseguir acords”.

Alós ha valorat la proposició com una “sobreactuació mesura deliberada i interessada” i que considerava més apropiat desenvolupar les “limitades atribucions” de l'Alta Inspecció Educativa per fer front a “la falta de lleialtat d'algunes comunitats autònomes”. No obstant això, ha admès que s'han produït casos d'“adoctrinament a Catalunya” i “denúncies a Balears i València”, tot i que ha defensat que la iniciativa de Ciutadans “no resol aquests problemes”. Però malgrat considerar “una irresponsabilitat portar la proposta fora de la subcomissió”, ha assegurat el seu vot afirmatiu “amb l'esperança” que en la seva tramitació es pugui arribar a un consens més ampli per no deixar impunes els suposats adoctrinaments.

La resta de grups no s'han mostrat tan confiats. Tant Units Podem com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el PNB, el PDeCAT, Compromís i Bildu han rebutjat rotundament la proposició de llei de Rivera. El diputat d'Units Podem Joan Mena Arca ha acusat el líder de Ciutadans de “criminalitzar els professors” amb la seva iniciativa, de voler fer “la llei mordassa contra l'escola catalana”. Ha recriminat a Ciutadans de “centrar el PP” amb les seves exageracions i de perseguir una “recentralització” del sistema amb una proposta “que costa més de tres milions d'euros”.

Mena també ha censurat a Rivera que no hagués fet res “contra l'adoctrinament de llibres que diuen que [Antonio] Machado se'n va anar d'Espanya i que [Federico García] Lorca va morir” i ha caricaturitzat el PP i Ciutadans com a “porcs barallant-se en un bassal de fang”. La presidenta de la Cambra, Ana Pastor, li ha demanat que retirés del diari de sessions l'expressió i, davant la negativa del diputat, ho ha fet ella mateixa.

Igualment durs s'han mostrat els representants d'ERC, el PNB i el PDeCAT. El portaveu republicà Joan Olòriz Serra ha reprovat a Rivera que es consideri “l'únic capaç d'interpretar la Constitució” i per tractar de crear la sensació que “totes les escoles són sospitoses” perquè siguin “vigilades per un gran germà”. El diputat Sergi Miquel i Valentí, del PDeCAT, ha recorregut a la ironia i ha posat Rivera, que va estudiar a Catalunya, com a “exemple del fracàs del sistema públic català en adoctrinar”.

I Joseba Agirretxea Urresti, del PNB, l'ha acusat d'estar obsessionat i de “somiar amb l'Estat recentralitzat, en el qual sobren les llengües i les identitats no espanyoles”. “L'agència que proposen és un mecanisme de control. Només volen mecanismes de control que potenciïn l'Estat i subjuguin les comunitats”, ha reprès.

Després de la proposició de Ciutadans, el PP ha defensat la seva, que, excepte el reposicionament de Fòrum Astúries, ha estat rebutjada per la majoria de l'oposició amb arguments similars. Ciutadans, que hi ha donat suport, s'hi ha referit com "la PNL [proposició no de llei] del penediment" i s'ha mostrat estranyat perquè un partit al Govern recorria a aquest procediment per instar-se a si mateix.