Rajoy delega en Sáenz de Santamaría i en Montoro el govern de Catalunya

Totes les competències de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, destituït pel Consell de Ministres la tarda del divendres, van passar al president del Govern de la nació, Mariano Rajoy. Aquest va fer ús immediat de la capacitat de convocar eleccions, que seran el proper 21 desembre. I això és tot, de moment. El cap de l’Executiu va delegar totes les competències procedents de la presidència de la Generalitat en la vicepresidenta del Govern i ministra d’Administracions Territorials, Soraya S...

Totes les competències de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, destituït pel Consell de Ministres la tarda del divendres, van passar al president del Govern de la nació, Mariano Rajoy. Aquest va fer ús immediat de la capacitat de convocar eleccions, que seran el proper 21 desembre. I això és tot, de moment. El cap de l’Executiu va delegar totes les competències procedents de la presidència de la Generalitat en la vicepresidenta del Govern i ministra d’Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría. Una vegada descartades les opcions que el president va sospesar sobre si havia de posar al capdavant de l’administració catalana una persona aliena al seu govern, Rajoy va decidir triar l’opció menys cridanera i menys traumàtica per a l’administració catalana.

Sobre la taula del president sempre hi va haver aquesta opció, que va ser transmesa a tots els ministres perquè tot estigués preparat en el cas que decidís no crear una estructura paral·lela per a la intervenció de la Generalitat. Això és el que finalment ha passat, per la qual cosa la vicepresidenta es farà càrrec de les funcions del president i els ministres assumiran les dels consellers catalans destituïts.

Aquest és el resultat de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i del desenvolupament i interpretació que el Govern central ha volgut donar-li. Els reials decrets publicats en la matinada d’aquest dissabte en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), no deixen dubtes del poder de la vicepresidenta.

Després de consignar les destitucions del president Carles Puigdemont, del vicepresident Oriol Junqueras, i de tots els membres del Govern, els acords de l’Executiu —dividits en cinc decrets— marquen les funcions a Catalunya dels membres del Govern central. La vicepresidenta, a més de tenir les funcions del president, tindrà al seu càrrec organismes clau de l’administració catalana, com el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el CESICAT (l’anomenat CNI català). També estarà sota el seu control el butlletí oficial de la comunitat autònoma i el centre d’estudis d’opinió. En suma, totes les parcel·les polítiques de l’administració catalana. Fonts governamentals destaquen la tasca de gran rellevància que correspondrà al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montero, que agafa gran part de les competències del que era vicepresident i responsable econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras. I no només això. El control de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresoreria; de la de Patrimoni, i de la de Tributs i Jocs, també serà assumit pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. A més, el titular d’aquesta cartera també participarà del control del CTTI i del CESICAT. Per tant, Sáenz de Santamaría i Montoro tindran una importància cabdal en l’acció del Govern.

Amb ells, els ministres de Mariano Rajoy es faran càrrec de les 11 conselleries autonòmiques catalanes després de la destitució d’altres consellers. Els destituïts són Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Meritxell Borràs, Antoni Comín, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Lluís Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret. Cada ministeri s’ocuparà de coordinar les tasques de la conselleria corresponent a la Generalitat encara que el Consell de Ministres servirà de punt de trobada per tenir una visió de conjunt. Només María Dolores de Cospedal, la ministra de Defensa, queda fora de l’operació, ja que l’estructura del Govern català no té una cartera homologable a la seva.

Segons el decret publicat en el BOE, el president del Govern sí que manté les competències en “l’àmbit de les funcions de la Secretaria General de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació”. Per la seva banda, Foment, que encapçala Íñigo de la Serna, es farà càrrec de les principals infraestructures catalanes, com ports, aeroports i el servei ferroviari de la Generalitat.

“En tot cas les anteriors habilitacions es realitzaran amb subjecció als principis de prudència i proporcionalitat i amb ple respecte a l’autonomia de Catalunya”, es llegeix en el decret governamental publicat en el BOE, que també argumenta la necessitat de “garantir el funcionament de l’administració de la Generalitat de Catalunya i dels seus organismes”.

Aquesta garantia pretén donar-la l’administració central amb una actuació similar a la del Govern central. Ahir dissabte es va reunir el secretari d’estat d’Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro —depenent de Sáenz de Santamaría en la seva condició de ministra d’Administracions Territorials— amb tots els sotssecretaris dels ministeris per coordinar els primers passos.

En aquest esquema els ministres són els responsables de les conselleries, però al seu torn els sotssecretaris i altres càrrecs que ells decideixin estan pendents de com es desenvolupen les tasques en cada conselleria. Es té molt en compte que al capdavant ja no hi ha els consellers i ara cal comprovar si els números dos o tres de l’estructura del Govern es fan càrrec de la tasca o dimiteixen.

No s’oculta la preocupació per si els membres destituïts del Govern, des de Puigdemont i Junqueras fins als exconsellers, es resisteixen a deixar els seus càrrecs. El Govern central considera que aquesta actitud pot constituir un delicte d’usurpació de funcions, ja que estan destituïts per una decisió del Consell de Ministres sota l’empara d’un article constitucional. Fonts governamentals ressalten la seva voluntat d’actuar “amb prudència i proporcionalitat”, amb l’expectativa que les autoritats destituïdes actuïn com ahir va fer Josep Lluís Trapero, el cap dels Mossos, que després de ser destituït va acatar immediatament la decisió i ho va fer públic. El substituirà el seu número dos, Ferran López, nomenat pel ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido que també té sobre seu una responsabilitat molt delicada en la intervenció de Catalunya.

La preocupació de la Moncloa se situa en aquests moments en la reacció que pugui haver-hi als carrers encara que en bona part poden estar determinades per l’actitud dels membres destituïts del Govern. En el Govern central hi ha un cert desconcert respecte a quina pot ser la resposta dels alts càrrecs destituïts. No hi ha dades que pugui ser homogènia.

Neutralitat

L’objectiu de l’acció del Govern és “exercir les actuacions necessàries per garantir que l’administració i el conjunt de la Generalitat restauri i actuï conforme a l’ordre constitucional i legal vigent, assegurant la neutralitat institucional”.

El fet que fins i tot en el BOE es realitzin aquestes apreciacions denota l’interès i la preocupació del Govern central per transmetre les seves intencions. L’estat no es queda amb les competències de la Generalitat de Catalunya, sinó que es destitueix les persones que estaven vulnerant la Constitució i l’Estatut d’autonomia. Aquesta afirmació se sentirà dels membres del Govern fins a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre.