“Tota la planificació urbana del món és per als cotxes; la gent no importa”

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat el focus en la manera de fer de les ciutats i el seu impacte en la salut. S'estima que el 2050, al voltant del 70% de la població mundial viurà en zones urbanes i els grans nuclis de població comencen a repensar el seu model urbanístic per adaptar-se al que els espera.

Només la contaminació de l'aire causa uns tres milions de morts prematures l'any, per no parlar de l'impacte en la salut dels accidents de trànsit, el soroll o el sedentarisme. Així, la recerca de sistemes sostenibles, que prioritzin la salut, marquen el full de ruta de le...

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat el focus en la manera de fer de les ciutats i el seu impacte en la salut. S'estima que el 2050, al voltant del 70% de la població mundial viurà en zones urbanes i els grans nuclis de població comencen a repensar el seu model urbanístic per adaptar-se al que els espera.

Només la contaminació de l'aire causa uns tres milions de morts prematures l'any, per no parlar de l'impacte en la salut dels accidents de trànsit, el soroll o el sedentarisme. Així, la recerca de sistemes sostenibles, que prioritzin la salut, marquen el full de ruta de les ciutats del futur. El temps, i l'espai, dels cotxes individuals arriba al final i la implementació del transport públic, la mobilitat a peu i el desplegament de zones verdes s'obren pas com a alternatives.

“Hi ha evidència que les polítiques que promouen el transport públic i zones segures per a vianants i ciclistes, reduirien la mortalitat prematura”, assegura el coordinador de Salut Pública i Medi Ambient de l'OMS, Carlos Daura. L'epidemiòleg ha visitat aquesta setmana Barcelona per participar al Congrés Internacional de Transport i Salut, organitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre d'investigació impulsat per l'Obra Social La Caixa.

Pregunta. Quin serà el paper del transport urbà en la salut de les ciutats?

Resposta. El tema és que augmentarà molt la gent a les ciutats, i l'espai públic no es pot expandir. Això crearà una aglomeració molt gran de persones i cal pensar estratègies per veure com es viurà amb tanta gent a les ciutats. Hi haurà molts riscos de l'ús del transport relacionats amb la salut i des de la salut pública haurem de fer recomanacions específiques per prevenir malalties, com l'ús del transport públic, més espais per als vianants o accés a àrees verdes. Si no, la gent emmalaltirà molt més i els costos de salut pública augmentaran molt.

P. Parla de receptar una zona verda al barri per millorar la salut de la ciutat?

R. Sí. Fer servir el transport públic, disposar d'un espai segur per als vianants o les bicicletes… Tenim bones estratègies per al tabac, l'alcohol, la dieta saludable, però el sistema de salut no s'ha manifestat respecte a la forma de les ciutats.

P. La contaminació atmosfèrica és la nova gran epidèmia?

R. És la gran epidèmia en el sentit que no s'ha considerat una de les principals causes de les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars. L'estratègia de prevenció d'aquestes malalties només tracta el tabac, la dieta, l'exercici físic i l'alcohol com a factors de risc. I no s'ha treballat la contaminació de l'aire, que causa més morts que el tabac.

El sistema de salut ha de pensar, en l'àmbit local i parlant amb tots els sectors, quines són les possibilitats per intervenir en la planificació urbana

P. El trànsit rodat és el principal emissor de partícules contaminants. Com frenaran aquesta dependència del cotxe particular?

R. No es tracta d'estar en contra del cotxe. La qüestió és veure quines són les alternatives dins d'un espai urbà que està molt poblat. Necessites tenir opcions, com un transport públic de qualitat, net i fresc, que aporti confort. També un espai per als vianants i per a ciclistes que sigui segur i agradable, amb arbres, a l'ombra…

P. Una enquesta revelava fa uns dies que un de cada tres barcelonins no deixaria d'utilitzar el seu cotxe, malgrat ser conscient de la contaminació. Com es convencen aquests sectors?

R. Això és perquè els costos que tu imposes són sobre les altres persones. Els riscos del trànsit els causen els altres. La solució és distribuir l'espai de manera equitativa. L'espai que ocupa un cotxe és molt més gran que el d'un vianant o un ciclista. Albirant el futur, és impossible que tothom pugui moure's amb cotxe. La solució és utilitzar espais més eficients.

P. Més enllà de la contaminació atmosfèrica, com influeix el transport en la salut de les persones?

R. Hi ha els accidents de trànsit, o el soroll, que té un impacte cardiovascular. Però a Barcelona, per exemple, el més greu és la falta d'activitat física. El fet de desplaçar-se a peu o amb bici de manera segura és una manera d'augmentar l'activitat física.

Tenim bones estratègies per al tabac, l’alcohol, la dieta saludable, però el sistema de salut no s’ha manifestat respecte a la forma de les ciutats

P. Com es pot combatre la contaminació acústica?

R. El soroll bàsicament són els motors dels cotxes. Si no hi ha motor, no hi ha soroll. El cotxe elèctric sí que disminueix el soroll, però no millora altres factors, com l'exercici físic.

P. La tecnologia no soluciona el problema?

R. Bé, d'alguna manera, sí. Jo crec que les bicis elèctriques t'ajuden i utilitzen poc espai. Però és il·lusori pensar que si canvies tots els cotxes per elèctrics i autònoms, et solucionen la vida. El transport públic d'alta qualitat és una altra solució i pot ser més silenciós si és elèctric.

P. Quines ciutats són un exemple de bones pràctiques?

R. Moltes ciutats llatinoamericanes, com Buenos Aires, que acaba de guanyar un premi perquè va fer per a vianants tot un espai al llarg de l'avinguda 9 de Julio. Barcelona ha fet molt per protegir espais verds i per a vianants. A Nova York van transformar 180 hectàrees de carrers per a vianants i ciclistes. Però no és que el que va fer Barcelona o Nova York, ho van a fer a tot arreu. El sistema de salut ha de pensar, en l'àmbit local i parlant amb tots els sectors, quines són les possibilitats per intervenir en la planificació urbana. Cal integrar el coneixement general en el context local.

P. A què es refereixen quan parla d'intervenir en la planificació urbana?

R. És l'espai. Espai per a la gent, no per als cotxes. Tota la planificació urbana del món és per als cotxes. La gent no importa. Va ser un model que es va crear a partir de la idea que el cotxe era la solució. No es preveia que generaria tants problemes.