Jutges i policies hauran d’aprendre el català

L'esborrany de la llei de transitorietat jurídica estableix un règim lingüístic que considera el català com a única "llengua pròpia de Catalunya", mentre que "es garanteix” que el castellà pugui mantenir també els actuals usos "vigents". La novetat més important en el capítol lingüístic té conseqüències sobre els funcionaris estatals que decideixin ingressar a l'Administració de la Generalitat, ja que tindrien l'obligació d'aprendre el català, motiu pel qual disposarien d'"un període transitori suficient" —sense especificar— per poder acreditar...

L'esborrany de la llei de transitorietat jurídica estableix un règim lingüístic que considera el català com a única "llengua pròpia de Catalunya", mentre que "es garanteix” que el castellà pugui mantenir també els actuals usos "vigents". La novetat més important en el capítol lingüístic té conseqüències sobre els funcionaris estatals que decideixin ingressar a l'Administració de la Generalitat, ja que tindrien l'obligació d'aprendre el català, motiu pel qual disposarien d'"un període transitori suficient" —sense especificar— per poder acreditar un coneixement del català que els permeti desenvolupar la seva feina amb normalitat en aquesta llengua. El sentit últim és la indistinta utilització de totes dues llengües, "sense que es pugui exigir una traducció".

Segons el text, els poders públics de Catalunya promouran la "plena normalitat de l'ús social de la llengua catalana", mentre que dotaran d'un "reconeixement especial" el castellà, en considerar-lo "part important del patrimoni cultural de la societat catalana".

La quinzena d'articles que formen part del capítol lingüístic són una sintètica compilació de les diverses normes autonòmiques que regulen actualment l'ús del català (i de l'aranès), competència en la qual el Govern de la Generalitat sempre s'ha volgut blindar. El principi utilitzat és que "els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística", per la qual cosa han de poder escollir entre el català i el castellà en les seves relacions amb les institucions que integren l'Administració de la Generalitat i en la resta de la seva activitat diària. D'aquí es dedueix la seva obligatorietat a poder prestar el seu servei en qualsevol de les dues llengües, ja sigui oralment o per escrit.

Aquest precepte es trasllada també a l'àmbit de la justícia, on actualment es detecten els problemes més importants per implantar el català —l'any passat només el 8% de les sentències dictades a Catalunya es van redactar en aquesta llengua—. Un dels apartats se centra en això, a afirmar que "s'adoptaran les mesures jurídiques i pràctiques necessàries” per assegurar que “un percentatge adequat" de jutges, magistrats i fiscals "tinguin un coneixement adequat i suficient del català". Aquestes garanties de capacitació en l'ús del català, assenyala el text, s'estendran també a notaris, registradors de la propietat i mercantils, responsables del Registre Civil i el conjunt dels funcionaris de l'Administració de Justícia.

L'articulat reafirma el model d'immersió lingüística que actualment marca el català com a "llengua vehicular" en l'ensenyament, tant universitari com no universitari i rebutja un model de segregació d'alumnes per qüestió de llengua.