El Congrés aprovarà treure Franco del Valle de los Caídos
El ple debatrà i votarà aquest dimarts una proposició no de llei del PSOE
El ple del Congrés debatrà i, probablement, aprovarà dimarts demanar al Govern l'exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Es tracta d'una proposició no de llei presentada pel PSOE, que no és d'obligat compliment ni executiva, però que té valor polític i simbòlic, perquè serà la primera vegada que l'aprovarà el ple del Congrés. Al març, la Comissió Constitucional va aprovar un text igual, però ara serà el ple de la Cambra....
El ple del Congrés debatrà i, probablement, aprovarà dimarts demanar al Govern l'exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Es tracta d'una proposició no de llei presentada pel PSOE, que no és d'obligat compliment ni executiva, però que té valor polític i simbòlic, perquè serà la primera vegada que l'aprovarà el ple del Congrés. Al març, la Comissió Constitucional va aprovar un text igual, però ara serà el ple de la Cambra. Llavors, només el PP s'hi va oposar, per la qual cosa la repetició d'aquella votació en garanteix l'aprovació.
El text que van presentar els socialistes demana “procedir a resignificar la funció del Valle de los Caídos perquè deixi ser un lloc de memòria franquista i nacional catòlica i es reconverteixi en espai per a la cultura de la reconciliació, de la memòria col·lectiva democràtica, i de dignificació i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. En particular, demana donar compliment preferent a l'exhumació de les restes de Francisco Franco i el seu trasllat fora del Valle de los Caídos, així com a l'exhumació de les restes de José Antonio Primo de Rivera per reubicar-les —si escau— en un lloc no preeminent de l'edifici”.
El text remet a un informe del Ministeri de la Presidència del 29 de novembre del 2011, elaborat a instàncies del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Els grups admetran a tràmit l’eliminació dels terminis d’instrucció
El Congrés farà dimarts el primer pas per derogar una de les reformes més polèmiques de la legislatura de la majoria absoluta del PP: l'article de la llei d'enjudiciament criminal que estableix terminis màxims per a la instrucció de sumaris. El ple, previsiblement, admetrà a tràmit una proposició de llei d'Units Podem amb un article únic per derogar el 324 d'aquesta llei. "Escurçar els terminis d'investigació sense incrementar els mitjans, en la pràctica equival a introduir serioses dificultats perquè la investigació de delictes es completi en els terminis previstos. Això tindrà una incidència especial en les instruccions més complexes, com solen ser les dels grans delictes patrimonials, de defraudació i de corrupció, i la criminalitat organitzada", assegura l'exposició de motius.
La proposició no de llei que se sotmet al ple exigeix una sèrie de mesures de desenvolupament de la llei de memòria històrica que, segons s'exposa, va quedar frenada el 2011 amb el Govern de Mariano Rajoy. “Es van deixar de dotar pressupostàriament aquestes mesures (especialment les relatives a la localització de fosses), es va suprimir l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, i s'han frenat els procediments per certificar les encara escasses declaracions individuals de reparació, entre molts altres exemples. El Govern del Partit Popular, en definitiva, va acabar eliminant la partida pressupostària per donar-li efectivitat amb l'increïble argument que, en situació de crisi econòmica, se "suspenia" l'aplicació de la llei; es tracta d'una partida que en l'últim Pressupost amb un Govern socialista va ser dotada amb 6,25 milions d'euros i que va desaparèixer al Pressupost del 2013”, assegura.
El text demana recuperar aquestes partides pressupostàries i “impulsar la retirada de símbols i monuments que honren la memòria dels vencedors o commemoren el conflicte civil o la dictadura, aplicant la llei de manera plena i no arbitrària, i evitant així tota exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura, en el convenciment que els símbols i monuments públics han de ser ocasió de trobada i no d'enfrontament, ofensa o greuge”.
També inclou “promoure la creació d'una Comissió de la Veritat, en la línia de les recomanacions de Nacions Unides” i “estudiar la qüestió de la nul·litat de les condemnes dictades pels tribunals penals franquistes contra els qui van defensar la legalitat republicana”.