La desigualtat es cronifica a Barcelona

L'Informe de l'Estat de la Ciutat de Barcelona 2016, torna a posar damunt de la taula la preocupant bretxa socioeconòmica que hi ha entre els barris més rics i els més humils de la ciutat. El document remarca unes diferències que s'han cronificat amb el temps en què els pitjors resultats de diferents variables acostumen a correspondre al districte de Ciutat Vella mentre que els veïns de Sarrià-Sant Gervasi obtenen els millors.

Població. El padró xifrava l'1 de gener del 2016 en 1.610.427 els habitants de la ciutat, nom...

L'Informe de l'Estat de la Ciutat de Barcelona 2016, torna a posar damunt de la taula la preocupant bretxa socioeconòmica que hi ha entre els barris més rics i els més humils de la ciutat. El document remarca unes diferències que s'han cronificat amb el temps en què els pitjors resultats de diferents variables acostumen a correspondre al districte de Ciutat Vella mentre que els veïns de Sarrià-Sant Gervasi obtenen els millors.

Població. El padró xifrava l'1 de gener del 2016 en 1.610.427 els habitants de la ciutat, nombre lleugerament superior als 1.604.555 veïns del 2015. Els estrangers empadronats eren 267.790, la qual cosa representa un 16,6% del total de la població. La distribució dels estrangers no és homogènia, Ciutat Vella és el que arriba fins al 43% dels seus habitants nascuts en un altre país. Entre el 20% i el 30% dels veïns del Poble-sec, Trinitat Vella, Ciutat Meridiana, el Besòs i el Maresme, Hostafrancs, el Parc i la Llacuna del Poblenou i Sant Antoni són estrangers. Els italians són la nacionalitat majoritària, seguida del Pakistan, la Xina, França i el Marroc.

Feina. El desembre del 2016 va tancar amb 1.060.279 llocs de treball ocupats, prop de 33.700 més que el 2015. L'informe destaca que les 92.000 ocupacions creades els últims quatre anys suposen recuperar més del 70% del volum d'ocupació perdut durant la crisi. De nou s'observa la bretxa que discrimina entre barris. La Marina del Prat Vermell té un 16,3% d'aturats seguit de Ciutat Meridiana (15,5%) i Trinitat Nova (14,7%). En l'altre extrem, els barris que tenen menys proporció d'aturats són Pedralbes (3,2%), Sarrià (3,2%) i Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (3%).

Renda Familiar. La renda per càpita a Barcelona es va situar el 2015 en 19.775 euros, un 2,9% més que el 2014. El districte de Sarrià-Sant Gervasi és el que té més renda per càpita anual amb 37.168 euros i Nou Barris el que menys amb 10.634 euros. En posicions intermèdies es troben les Corts (27.358 euros), l'Eixample (22.891 euros) i Gràcia (20.928 euros), per sobre de la mitjana. Per sota, Sant Martí (17.106 euros), Ciutat Vella (16.907 euros), Horta-Guinardó (15.750 euros), Sants Montjuïc (15.445 euros) i Sant Andreu (14.399 euros).

Societat digital. El 85,5% dels barcelonins tenen un ordinador a casa i el 84,5% tenen connexió a Internet. Encara així, les desigualtats dels districtes són grans. A Sarrià-Sant Gervasi el 91,1% té ordinador davant del 73,9% de Nou Barris. Després de Nou Barris, els districtes on menys ordinadors hi ha als domicilis són Horta-Guinardó (82,7%) i Ciutat Vella (82,9%). Els altres districtes amb més ordinadors als domicilis són l'Eixample (89,7%) i les Corts (88,9%).

Educació. Els indicadors d'èxit escolar a la ciutat destaquen que les millors taxes de graduació en ESO les obtenen els alumnes de Sarrià-Sant Gervasi, mentre que els de Ciutat Vella presenten les pitjors en tots els cursos escolars. A manera d'exemple, en el curs 2013-2014 el 89,6% dels alumnes barcelonins de quart d'ESO van aconseguir graduar-se. A Sarrià-Sant Gervasi ho van aconseguir el 96,2% i a Ciutat Vella només el 78,3%. Un altre dels indicadors és l'índex de no superació de les proves de competències bàsiques que es realitzen a quart d'ESO. L'índex recull el percentatge d'alumnes que no superen el nivell més baix de puntuació a les quatre assignatures avaluades. Ciutat Vella és el districte amb més percentatge d'alumnes que no superen el nivell més baix mentre que districtes com les Corts i l'Eixample són els més ben posicionats.

Esperança de vida. L'esperança de vida ha augmentat en 1,6 anys des del 2008. Encara així, el creixement està distribuït de forma molt desigual a la ciutat. El districte amb l'esperança de vida més baixa és Ciutat Vella amb 81,5 anys mentre que les Corts és el que té l'esperança de vida més alta amb 85,9 anys. Si analitzem els barris la diferència pot arribar als 11 anys que és el que separa les esperances de vida entre Torre Baró i Pedralbes.

Participació. Les xifres de participació dels veïns de Barcelona en les eleccions municipals també mostren diferències entre districtes. En les últimes eleccions al Consistori Sarrià-Sant Gervasi va ser el districte amb la participació més alta, el 66,2%, seguit de les Corts, 65,5%, Gràcia, 64,2% i l'Eixample 63,1%. El districte que va registrar menys participació va ser Ciutat Vella amb un 47,6%.