Sixena exposa les antiguitats que Catalunya els va retornar

Javier Lambán, acompanyat de part del seu Executiu, com la consellera de Cultura, Mayte Pérez, i alguns diputats, ha visitat aquest matí per primera vegada la localitat de Vilanova de Sixena com a president del Govern aragonès. No era per a menys. Després de mesos d’intercanvis de declaracions, de plets als tribunals, per fi poden veure's al poble les 51 peces del monestir d’Osca que Catalunya els va retornar per ordre judicial el juliol passat. Els objectes, pintures, teixits havien estat al Museu Na...

Javier Lambán, acompanyat de part del seu Executiu, com la consellera de Cultura, Mayte Pérez, i alguns diputats, ha visitat aquest matí per primera vegada la localitat de Vilanova de Sixena com a president del Govern aragonès. No era per a menys. Després de mesos d’intercanvis de declaracions, de plets als tribunals, per fi poden veure's al poble les 51 peces del monestir d’Osca que Catalunya els va retornar per ordre judicial el juliol passat. Els objectes, pintures, teixits havien estat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i ahir s'obria al públic l'exposició.

Malgrat la intensa pluja que ha començat a caure avui a primera hora, molts dels 200 habitants de Sixena que viuen diàriament en aquest poble (amb 500 censats), situat a la comarca dels Monegres, pensaven visitar al llarg del dia el monestir de Santa Maria, situat a menys d'un quilòmetre del nucli urbà. Volien veure per primera vegada les culleres, ceràmiques, llibres litúrgics, casulles i terns i fragments de pintures murals dels quals tant s'ha parlat en els mitjans de comunicació en els últims temps i que des d'ara s'exhibeixen en l'antic dormitori de les monges.

El convent el va fundar la reina Sança al segle XII, i la picabaralla actual entre l’Aragó i Catalunya per aquests objectes ha col·locat en el mapa el poble. Les monges se’ls van endur als anys setanta a Barcelona i una jutgessa d'Osca va anul·lar recentment la seva venda a la Generalitat. L’Aragó reclama el retorn de 44 objectes més dipositats al Museu de Lleida i de les pintures murals de la sala capitular que s'exhibeixen al MNAC des de fa dècades.

La Pilar baixarà al monestir avui mateix amb la seva família per veure l'exposició. "És molt important per a nosaltres que estigui obert i qui vingui gent a veure’l", explica mentre compra a la fleca de José Miguel Gural, un altre convençut que les peces "i la resta d'obres que tornaran" portaran moltes visites a la localitat, que té altres al·licients, com la casa natal de Miquel Servet, el descobridor de la circulació de la sang, cremat a la foguera per plantejar una heretgia com aquesta al segle XVI. Un altre veí, José Ramon Julián, de 87, recorda quan ell i el seu pare treballaven de ferrers al monestir i com de petit va caure d'un dels arcs de la sala capitular. "Gairebé em mato", deia.

L'acte d'aquest divendres ha estat eminentment polític i ha servit per visualitzar el lliurament de peces que es va efectuar, al límit del termini previst per la jutgessa, el 26 de juliol. La visita ha estat a càrrec de Laura Asín, directora del Museu d'Osca. "S'ha optat per una presentació com si es tractés d'una sala de reserva d'un museu", ha dit davant les vitrines de poc categoria que contenien alguns dels objectes exposats i les "taules de treball" amb el material de pedra i tres llibres a l'abast de tothom. En un lloc destacat es podien veure les portes del palau prioral del segle XIII i els fragments murals, com El sant sopar de Mateu Ferrer, pintat a inicis del segle XVI. Asín ha destacat que el treball realitzat des del juliol ha consistit a estudiar les peces en profunditat, "moltes de les quals, mal identificades".

La visita oficial, interrompuda en un parell d'ocasions per talls de llum (n’hi ha hagut a tot el poble), ha seguit fins a la sala capitular, on està previst que s'instal·lin les pintures murals que es reclamen a Catalunya i en què s’han dut a terme obres de restauració per aquest motiu per valor de 252.700 euros. Una altra jutgessa ha dit que han de tornar, malgrat que des del MNAC s'assegura que les obres no suportaran el trasllat pel seu fràgil estat de conservació, ja que el foc, com amb Servet, les va deteriorar després que el monestir cremés el 1936 durant tres dies seguits. A la sala capitular s'arriba després de creuar un claustre semienderrocat.

Lambán ha carregat contra el Govern de Catalunya: "Les sentències estan per complir-les, i Catalunya no ho està fent. Aquestes obres van sortir de forma il·legal, per això esperem que aquest procés acabi bé, amb el retorn de totes les obres i de les pintures. Si se les van endur també podran tornar". Preguntat per com pot afectar el trasllat de les pintures a la seva conservació, Lambán ha tret importància als informes negatius que ha fet públics el MNAC.

"Aquí estaran millor perquè allà hi ha una salinitat que aquí no hi ha", ha afegit l'alcalde de la localitat, Ildefonso Salillas, que ha lluitat des de fa anys per a la recuperació d'aquest patrimoni. "Avui és un dia molt feliç per tots els habitants de Sixena”.

Durant el cap de setmana els vilatans podran visitar les noves dependències sense més requisits. A partir de dilluns, tothom haurà d'apuntar-se (en grups de 20 persones) a les visites que gestiona Turisme de l'Aragó, els divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. El preu de l'entrada serà de tres euros. Per visitar la resta del cenobi caldrà sotmetre's a l'estricte horari que imposen les monges arrendatàries: únicament els dissabtes un parell d'hores després de pagar cinc euros.