Les famílies amb rendes mitjanes es desplomen a Barcelona i augmenten les baixes

Una nova mostra de l'impacte de la crisi en la renda familiar disponible (RFD) a Barcelona. Les famílies amb rendes mitjanes s'han desplomat. I les que tenen una renda baixa pugen. Si el 2007 els trams de renda familiar mitjana-baixa i mitjana-alta fregaven el 60% de la població, el 2015 tot just superaven el 44%. La franja de les rendes baixes i molt baixes ha saltat del 21,7% dels ciutadans a gairebé el 40%. Mentrestant, les rendes altes i molt altes s'han mantingut molt més estables: de tenir...

Una nova mostra de l'impacte de la crisi en la renda familiar disponible (RFD) a Barcelona. Les famílies amb rendes mitjanes s'han desplomat. I les que tenen una renda baixa pugen. Si el 2007 els trams de renda familiar mitjana-baixa i mitjana-alta fregaven el 60% de la població, el 2015 tot just superaven el 44%. La franja de les rendes baixes i molt baixes ha saltat del 21,7% dels ciutadans a gairebé el 40%. Mentrestant, les rendes altes i molt altes s'han mantingut molt més estables: de tenir un pes del 19,7% al 16,6%.

Com cada gener, l'Ajuntament de Barcelona ha publicat les dades de la renda familiar disponible (RFD) als barris de la ciutat. L'equip de l'alcaldessa, Ada Colau, ha celebrat que el 2015 es va frenar l'enorme bretxa que separa el barri més ric, Pedralbes (amb una renda de 250,5 sobre una mitjana de 100), de Ciutat Meridiana, on la xifra és de 34,5 i que agafa el relleu com a barri més pobre a Trinitat Nova. El més ric multiplica per set la renda del més humil. 7,3, la mateixa diferència que el 2014.

Però a la capital catalana 53 dels 73 barris encara estan per sota de la renda mitjana. 19.775 euros anuals, un 3% més que el 2014. I sis dels deu més pobres ho són més que l'any passat. Tècnicament és cert que s'interromp la crescuda en l'augment de la bretxa, com ha subratllat el portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello. Però segueix sent enorme i la franja central de rendes s'aprima mentre el segment de pobres puja. De fet, Pisarello ha qualificat la caiguda de rendes mitjanes de "molt preocupant".

"El nostre objectiu és aconseguir una ciutat diversa, però una sola ciutat, la precarització de les classes mitjanes no és bona", ha dit el portaveu, que ha apuntat que si Barcelona triomfa en els índexs internacionals "és perquè és una ciutat atractiva, per la qualitat de vida i perquè és segura, coses que tenen a veure amb el fet que és una ciutat cohesionada". "Celebrem l'estabilització, ara el repte és revertir la tendència i això té a veure amb les rendes i l'ocupació", ha conclòs abans de subratllar també la importància que el govern municipal dona a les polítiques vinculades al dret a l'habitatge.

L'informe corresponent al 2015 (aquestes xifres sempre surten al cap de dos anys) revela una novetat en una foto dels barris de la ciutat que fa anys que mostra una ciutat dividida en dos i on vuit dels deu barris més pobres són al districte de Nou Barris. Es tracta de Ciutat Vella, on la renda creix, i en el cas del Gòtic entra en el selecte grup dels 20 barris amb una renda familiar disponible superior a la mitjana. Gràcies a l'arribada de veïns amb més recursos, el districte ha progressat, des del 2013, d'una renda de 77,2 a 85,5 el 2015. No fa tant, el 2000, el Ciutat Vella estava a la cua de la ciutat, i ha avançat lentament superant altres districtes, com Nou Barris, Sant Andreu, Sants-Montjuïc i Horta.

A la resta de la ciutat, del més ric al més pobre, els districtes s'ordenen de la manera següent: Sarrià-Sant Gervasi (188 de renda familiar sobre una mitjana de 100); les Corts (138,3); l’Eixample (115,8), Gràcia (105,8), Sant Martí (86,5, on també creix per l'arribada de nous veïns en zones com Diagonal Mar o el Poblenou), Ciutat Vella (85,5); Horta-Guinardó (79,6), Sants-Montjuïc (78,1); Sant Andreu (72,8) i Nou Barris (53,8).