El calvari de la filla de la pintora Montserrat Gudiol

Durant gairebé mig any, Carina Boronat va estar rebent correus electrònics signats per un tal Elvis. Li demanaven 600.000 euros a canvi de la col·lecció de la seva mare, la pintora Montserrat Gudiol. Darrere l’àlies d’Elvis s’amagava un grup de lladres corrents, que van voler fer el gran cop robant 443 obres d’art (34 olis, 305 dibuixos, i la resta, litografies i gravats), que la família de l’artista, morta el 25 de desembre de l’any passat, tenia guardades en un traster a Sant Adrià del Besòs (Barcelona). Hi havia peces del gòtic català, del barroc italià, elements sacramentals i alg...

Durant gairebé mig any, Carina Boronat va estar rebent correus electrònics signats per un tal Elvis. Li demanaven 600.000 euros a canvi de la col·lecció de la seva mare, la pintora Montserrat Gudiol. Darrere l’àlies d’Elvis s’amagava un grup de lladres corrents, que van voler fer el gran cop robant 443 obres d’art (34 olis, 305 dibuixos, i la resta, litografies i gravats), que la família de l’artista, morta el 25 de desembre de l’any passat, tenia guardades en un traster a Sant Adrià del Besòs (Barcelona). Hi havia peces del gòtic català, del barroc italià, elements sacramentals i algunes obres atribuïdes a Murillo i al Greco.

“Els diners els entregarà vostè, naturalment fora d’Espanya, tenen set dies, crec que no cal dir que ni bitllets marcats, ni localitzadors”, deia el primer correu que va rebre Boronat el 8 de gener. Si aquella setmana no pagaven, es podia “anar oblidant” de la col·lecció que la seva mare i el seu avi, el reconegut historiador de l’art Josep Gudiol, havien atresorat al llarg de la seva vida.

Boronat va mantenir la calma i va esperar fins dilluns per anar a la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra, a qui ja coneixia per una falsificació anterior d’una obra de la seva mare. A partir de llavors, guiada pels investigadors, va fer veure que estava disposada a pagar per recuperar els quadres. Entre correus dels extorsionadors i dels Mossos amb instruccions, en va rebre més de mig centenar en mig any que recorda com a “horrorós”. Un dels moments més delicats va ser aconseguir que els lladres li enviessin una “prova de vida”: una fotografia amb la valuosíssima col·lecció i un diari del dia.

“No dormia, li donava voltes, em feia perdre el son…”, explica sobre tot el procés. A més, per recomanació dels Mossos, no podia explicar res als seus germans. Només els podia dir que havien robat les obres d’art, que disposaven de poques mesures de seguretat. “En un traster de Mister Traster, amb una reixa i un cadenat”, es queixa la dona, que estava en contra que es desessin allà.

Al final de la investigació, que es va portar com si fos un segrest d’una persona, explica l’inspector en cap de Patrimoni Històric, Jordi Ollé, van trobar una banda de quatre persones, lladres habituals, amb antecedents per robatoris amb força. Abans d’extorquir la família, van intentar vendre les obres. “Es van posar en contacte amb un parell de marxants”, explica Ollé, però no van aconseguir col·locar el material, valorat en entre dos i tres milions d’euros, malgrat que no hi ha una taxació oficial.

“Al marge del preu, em sabia greu que s’haguessin endut uns quadres de la mare, preciosos, que feia d’una pintura molt surrealista, molt autèntica. Quan corria per casa, veia com els pintava. Era com si m’haguessin robat part de la meva infància”, lamenta Boronat. “S’ha perdut tot?”, es repetia. “Tota l’obra de la mare? La seva vida era això, la pintura, i veia que ens quedaríem sense res”. Però no va anar així. Ara aquestes obres són als soterranis de l’edifici central dels Mossos, a Sabadell, en espera del que decideixi el jutge.