Un miracle a Barcelona
Malgrat l'auge de les noves tecnologies, la festa de Sant Jordi segueix sent multitudinària. Aquest any es van vendre 1,6 milions de llibres
"Succés o cosa estranya, extraordinària i meravellosa". Així defineix la paraula "miracle" el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.
La setmana passada vaig presenciar un succés alhora estrany, extraordinari i meravellós. Vaig assistir per primera vegada a la festa de Sant Jordi a Barcelona.
Resulta que, cada any, el 23 d'abril, les Rambles de la capital de Catalunya s'omplen de roses, llibres i gent.
La celebració del dia de Sant Jordi, patró d'aquesta regió, és, per descomptat, molt antiga. Vincula...
"Succés o cosa estranya, extraordinària i meravellosa". Així defineix la paraula "miracle" el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.
La setmana passada vaig presenciar un succés alhora estrany, extraordinari i meravellós. Vaig assistir per primera vegada a la festa de Sant Jordi a Barcelona.
Resulta que, cada any, el 23 d'abril, les Rambles de la capital de Catalunya s'omplen de roses, llibres i gent.
La celebració del dia de Sant Jordi, patró d'aquesta regió, és, per descomptat, molt antiga. Vinculada a la llegenda del sant, al segle XV es va popularitzar el costum que els homes regalin a la seva estimada una rosa vermella. A partir dels anys trenta del segle passat, la festivitat va coincidir amb la celebració del Dia del Llibre. I llavors es va iniciar la pràctica que, a canvi de la rosa, les dones regalin un llibre al seu home.
Afirmar que aquests costums han calat no fa justícia al que succeeix a Barcelona aquest dia. A la capital catalana, el dissabte 23 d'abril es van vendre un milió sis-cents mil llibres i gairebé 6 milions de roses. Gairebé mil llibreries van muntar parades a les Rambles, per on s'estima que van passejar més d'un milió de persones. Centenars d'autors, molts arribats d'altres països, es van instal·lar a firmar exemplars per als seus lectors. Aquest dissabte les llibreries van facturar prop de 21 milions d'euros, que equival al 10% de les seves vendes de tot l'any.
La multitud de persones, de parelles de joves i d'ancians, famílies completes, mares amb els seus bebès i gent molt variada i de totes les edats interessades en llibres, en conversar amb els seus autors preferits —o amb nous autors de qui mai abans havien sentit parlar— o en simplement passejar per carrers plens de roses i llibres va crear un ambient meravellós. En altres parts del món, els esdeveniments a l'aire lliure que atreuen milions de persones acostumen a anar acompanyats tant d'un alt consum d'alcohol com d'una certa inseguretat. No passa per Sant Jordi. No vaig veure ningú passat de glops ni en actituds amenaçadores o agressives. I si bé, igual que la resta d'Europa, Espanya està en alerta elevada davant l'amenaça de nous atemptats terroristes, aquest perill semblava ser el més distant de la ment dels que van sortir al carrer. Aquest dia la criminalitat de carrer, la violència o el terrorisme no existien. Aquesta era una festa de convivència i cultura com és difícil trobar-la en altres parts.
Tant és així, que Markus Dohle, un dels participants estrangers, em va comentar que el seu somni seria tenir un esdeveniment com el de Sant Jordi a Manhattan, on viu. "T'imagines Broadway ple de parades venent llibres?", em va dir. No és un desig desinteressat. Dohle és el màxim responsable de Penguin Random House, un dels imperis editorials més grans del món, i les seves oficines principals estan a Broadway. Dohle no va ser l'únic visitant estranger que va viure amb enveja l'experiència de Sant Jordi. Molts dels qui venim d'altres països ens imaginem la possibilitat de promoure alguna cosa igual d'ambiciosa a les nostres ciutats. Hi ha moltes fires i festivals de llibres. Algunes són fins i tot més grans. Però en cap es respira l'aire d'alegria i civilització que hi ha per Sant Jordi. Per això sorprèn que aquest esdeveniment sigui relativament poc conegut fora d'Espanya. L'oportunitat de convertir-lo en una destinació internacional s'ha d'aprofitar.
Una altra de les raons per les quals vaig notar que a Barcelona s'estava vivint un miracle és que, en teoria, la passió pel llibre, i concretament pel llibre de paper ja no hauria d'existir —o almenys no amb la força que la vaig percebre per Sant Jordi. Avui se'ns diu que els llibres en paper estan en vies d'extinció. Que no poden competir en cost i comoditat amb els llibres electrònics, i que en el futur només seran peces decoratives o relíquies de museu. Els experts també ens diuen que les xarxes socials i altres revolucions en la tecnologia de la informació fan que la nostra atenció estigui cada vegada més fragmentada i que tinguem distraccions constants, i tot això no condueix a la lectura. En aquesta època dominen els 140 caràcters de Twitter, no les 500 pàgines d'un bon llibre. Qui té temps avui per llegir llibres?
Però sembla que els apassionats lectors que van sortir al carrer per Sant Jordi no s'han assabentat de res d'això. Ells segueixen llegint. I en paper. I, així, cada any creen una "cosa estranya, extraordinària i meravellosa".
Aquesta setmana no em segueixi a Twitter. Llegeixi un llibre.