Per què els malalts d’alzheimer deixen de reconèixer els familiars?

Tot comença oblidant on són les claus o qui ha trucat per telèfon. Després, l'orientació i els records es veuen afectats, i s'acaba depenent totalment d'una altra persona per fer les activitats més habituals, com menjar o arreglar-se. L'alzheimer és una alteració neurodegenerativa generalment coneguda pels problemes associats a la pèrdua de memòria a curt i llarg termini. Les persones que pateixen la malaltia no són capaces de recordar cap de les experiències que han tingut al llarg de la vida i deixen de reconèixer els seus ...

Tot comença oblidant on són les claus o qui ha trucat per telèfon. Després, l'orientació i els records es veuen afectats, i s'acaba depenent totalment d'una altra persona per fer les activitats més habituals, com menjar o arreglar-se. L'alzheimer és una alteració neurodegenerativa generalment coneguda pels problemes associats a la pèrdua de memòria a curt i llarg termini. Les persones que pateixen la malaltia no són capaces de recordar cap de les experiències que han tingut al llarg de la vida i deixen de reconèixer els seus éssers estimats, cosa que dificulta les relacions amb els seus familiars.

Un estudi recent ha demostrat que la pèrdua de memòria i la capacitat de percepció visual de les cares no només es manifesten en la fase severa de la malaltia, sinó que ja s'observen alguns símptomes en l'etapa inicial. Això explicaria per què aquestes persones deixen de reconèixer els fills, la parella o els amics. En aquesta investigació de la Universitat de Mont-real, Canadà, es comparen els resultats de 25 persones afectades amb els de 23 persones grans sense cap tipus de problema neuronal. Els participants es van sotmetre al test de reconeixement facial de Benton (BFRT, per les seves sigles en anglès), unes proves utilitzades per neuròlegs i neuropsicòlegs per determinar les habilitats de reconeixement facial. El procediment és simple: es presenten una sèrie de rostres i objectes comuns, en aquest cas, cotxes en diferents posicions i el subjecte ha d'assenyalar quines imatges són iguals.

Els resultats han revelat que les persones amb alzheimer processen d'una manera menys eficaç les cares en posició normal que els rostres invertits i els cotxes. "El reconeixement de rostres invertits depèn de tècniques d'estratègia local (observar els ulls, el nas i la boca de forma individual), mentre que nosaltres pensem que quan processem cares en posició normal, les múltiples parts d'un rostre es perceben integrades, com a representacions holístiques de les cares, i és en aquest últim punt on s'ha trobat menys eficiència en persones amb alzheimer", afirma l'investigador principal del projecte, Sven Joubert.

Una possible explicació que ofereix l'estudi per a les dificultats que presenten els malalts és que hi ha regions específicament associades amb la percepció facial que es poden veure afectades durant el curs de la malaltia. Diverses anàlisis del volum de matèria grisa del cervell han detectat que les persones que tenen alzheimer acostumen a tenir atròfia del gir fusiforme dret, encarregat d'identificar les persones conegudes.

Una malaltia irreversible

"Generalment pensem que la visió es fa únicament amb els ulls, amb el que es veu, però això no és veritat. El cervell interpreta la informació que veuen els ulls", afirma Teresa Moreno, directora d'Edicions de la Societat Espanyola Neurologia. Explica que l'alzheimer és una degeneració neuronal progressiva, que va afectant diferents funcions gradualment.

Els símptomes de la malaltia poden variar depenent de les zones del cervell que estiguin perjudicades. "Una persona pot reconèixer la cara dels familiars però no la veu, o pot ser que no reconegui la veu però sí la manera de parlar", explica Moreno. Això es deu al fet que les connexions neuronals que relacionen unes regions del cervell amb altres es troben danyades. "La visió és molt complexa, els ulls poden funcionar correctament, però si les connexions neuronals no funcionen bé, la percepció del món exterior es distorsiona", diu la neuròloga.

Malgrat que encara no existeix tractament o medicació per combatre l'alzheimer, Teresa Moreno defensa els exercicis de rehabilitació cognitiva, que tenen com a finalitat alentir els efectes de la malaltia. A més, recomana estimular diverses parts del cervell amb activitats simples, com parlar molt amb els malalts, tractar-los afectuosament o, fins i tot, escoltar música amb ells.