Marta Ferrusola va eludir a Panamà el pagament d’impostos andorrans
El fill de l'expresident admet que la seva mare es va beneficiar d'una "estructura" per evitar una taxa
Marta Ferrusola, la dona de l'expresident català, es va beneficiar també d'una estructura a Panamà per eludir el pagament d'impostos andorrans. Ho va acabar admetent, malgrat que ho havia negat inicialment i després d'un dur interrogatori del jutge, el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. La matriarca del clan va ser beneficiària d'un dels quatre comptes de Kopeland Foundation, una "estructura jurídica" que va permetre a diversos membres de la família pagar menys taxes per la fortuna d'Andorra, qu...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
Marta Ferrusola, la dona de l'expresident català, es va beneficiar també d'una estructura a Panamà per eludir el pagament d'impostos andorrans. Ho va acabar admetent, malgrat que ho havia negat inicialment i després d'un dur interrogatori del jutge, el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. La matriarca del clan va ser beneficiària d'un dels quatre comptes de Kopeland Foundation, una "estructura jurídica" que va permetre a diversos membres de la família pagar menys taxes per la fortuna d'Andorra, que al mateix temps ja era opaca a la Hisenda espanyola.
En una declaració de més de tres hores, a què ha tingut accés EL PAÍS, el fill gran va explicar que la Banca Privada d'Andorra (BPA) "li va plantejar" crear una estructura a Panamà el desembre del 2012. En aquell moment, la Policia ja havia iniciat les investigacions sobre els negocis de Júnior. Segons la seva versió, tanmateix, va ser el banc qui va prendre la iniciativa. "Em van dir que s'havia creat un impost nou sobre l'estalvi andorrà i que la manera d'eludir-lo era muntar això". El primogènit va afegir que es tractava d'una "pràctica habitual" que en aquell moment es va proposar a molts altres clients.
"La seva mare era beneficiària de Kopeland? Tenia un compte corrent dels que estaven associats a Kopeland?", li va preguntar el jutge José de la Mata en un moment de l'interrogatori. "Jo diria que no. Jo tenia tres comptes i cap no era de la meva mare", va contestar Jordi Pujol Ferrusola. El magistrat li va fer notar llavors que existia un quart compte i li va fer llegir, a més, un correu electrònic intercanviat amb Joan Miquel Prats, conseller delegat del BPA.
"Només per estar segurs que no l’espifiem", escriu el conseller i llegeix Pujol, "a la Fundació Kopeland hi ha quatre comptes. En la documentació és sempre Jordi, però realment en un dels comptes els fons que s'ingressen són els que venien del numerat a nom de la mare. Per això és la part que enviem a nom de la mare, però els altres tres comptes de Kopeland es queden al saldo de BPA. És correcte?". El correu acaba amb una sola paraula del fill gran: "Correcte".
"Resulta que la seva mare sí que era titular d'un compte a Kopeland", li retreu el jutge. "Sí (...) És que no ho recordava. Crec que va ser durant un temps i després la vam treure del compte", va provar de justificar el primogènit, imputat per blanqueig de capitals. De la Mata li va fer notar de nou que hi ha una sol·licitud de transferència a l'estranger l'11 de juliol del 2014 per part de Marta Ferrusola. La data coincideix amb la cancel·lació de comptes del BPA (que van passar a Banca Madrid) i la regularització de la fortuna oculta. "No me'n recordava, senyoria", només va saber dir el més gran dels set germans.
"La meva mare la posem amb mi... Aquest tsunami que fa tres anys que portem l'ha deixat tocada. Ella era molt reticent a fer-ho i jo la vaig acompanyar perquè sabés el que havia de fer", va afegir. El primogènit tampoc no va aclarir si altres germans es van acollir també a l'estructura panamenya per eludir el pagament d'impostos andorrans. "En vam parlar, però no sé si alguns ho van obrir i d'altres no. Sé que en Josep i l’Oleguer ja no van decidir tirar-ho endavant perquè van decidir regularitzar els diners".
Pujol també va explicar com, a partir del 1992, va passar a gestionar el suposat llegat que el seu avi Florenci havia deixat a la jove i els set néts. I com distribuïa les quantitats de manera més o menys equitativa entre els germans. En el cas de la seva mare, la majoria dels rendiments, va admetre, els hi passava "en efectiu". Per augmentar l'import d'aquest llegat, els primers anys va invertir en "làmines financeres" opaques que, segons la seva opinió, van donar una gran rendibilitat i expliquen per què va créixer de forma exponencial la fortuna acumulada a Andorra.