El TSJC critica la concentració de polítics a favor dels imputats pel 9-N
El tribunal català creu que les “estratègies de pressió” són un “atac” a la independència dels jutges
Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no li agraden les concentracions que s’estan celebrant avui a les portes del Palau de la Justícia en solidaritat amb els dirigents polítics imputats per la consulta del 9-N. Un miler de persones han anat avui a donar suport, entre crits d’“independència”, a la consellera d’Ensenyament Irene Rigau i a l’exvicepresidenta Joana Ortega. El TSJC considera que aquestes manifestacions són “un atac directe i sense pal·liatius a la ...
Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no li agraden les concentracions que s’estan celebrant avui a les portes del Palau de la Justícia en solidaritat amb els dirigents polítics imputats per la consulta del 9-N. Un miler de persones han anat avui a donar suport, entre crits d’“independència”, a la consellera d’Ensenyament Irene Rigau i a l’exvicepresidenta Joana Ortega. El TSJC considera que aquestes manifestacions són “un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial” i posa “en dubte un dels fonaments essencials de l’Estat Constitucional”.
“La Sala de Govern” del TSJC, diu la nota, “no pot quedar-se impassible quan constata que es convoquen manifestacions i concentracions a la porta del Palau de la Justícia amb l’objectiu de qüestionar la legitimitat dels jutges i a més pretendre influir en la seva presa de decisions”. En una nota difosa aquest dimarts a la tarda, mentre es produeix la declaració d’Ortega davant el jutge instructor del 9-N, la Sala de Govern creu que qüestionar la independència judicial és “inadmissible”. I encara més quan, afegeix, “respon a una estratègia afavorida, dissenyada i encapçalada per representants públics, alguns dels quals amb funcions de govern”.
El TSJC rebutja que es vinculin les seves decisions “a interessos polítics”. Aquestes acusacions, afegeix la nota, promouen “la desconfiança social”. Les “estratègies de pressió”, agrega, “constitueixen una negació de les bases de la nostra convivència política”.