Wert, un dels nostres
La credibilitat de les institucions exigeix que s'evitin casos com el nomenament de l'exministre per a l'ambaixada davant l'OCDE
El nomenament de l'exministre d'Educació José Ignacio Wert com a ambaixador d'Espanya davant l'OCDE ha provocat un justificat malestar a l'Administració pública, una indissimulada irritació entre els diplomàtics i el recel dels ciutadans, aclaparats pels persistents casos d'amiguisme o protecció corporativa de membres del gabinet i alts càrrecs. L'Executiu ha decidit el que en moltes ocasions s'ha fet amb anterioritat: concedir a un exmembre del Govern un lloc de prestigi i ben remunerat en qualitat de pagament “als serveis prestats” sense tenir en compte la qualificació del nomenat ni les con...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
El nomenament de l'exministre d'Educació José Ignacio Wert com a ambaixador d'Espanya davant l'OCDE ha provocat un justificat malestar a l'Administració pública, una indissimulada irritació entre els diplomàtics i el recel dels ciutadans, aclaparats pels persistents casos d'amiguisme o protecció corporativa de membres del gabinet i alts càrrecs. L'Executiu ha decidit el que en moltes ocasions s'ha fet amb anterioritat: concedir a un exmembre del Govern un lloc de prestigi i ben remunerat en qualitat de pagament “als serveis prestats” sense tenir en compte la qualificació del nomenat ni les conseqüències polítiques del seu nomenament. Es tracta d'“un dels nostres” i per al Govern aquesta condició és suficient perquè se li garanteixi una remuneració pública, és a dir, a càrrec dels contribuents.
Fins i tot encara que es deixi al marge la qualitat de la gestió de Wert com a ministre d'Educació, que deixa bastant a desitjar, resulta encertat el dictamen de l'Associació de Diplomàtics Espanyols, molt alarmada pel nomenament: falta de “qualitats ressaltables per al lloc d'ambaixador”. És un exemple més de “premi als càrrecs propis”, fent cas omís a qualificacions o perfils, que tants diners costen a les arques públiques, obligades periòdicament a sufragar paradisos funcionarials adjudicats a dit. Això sense tenir en compte el perjudici que causa a la imatge exterior d'Espanya un nomenament discrecional per connectar amb una organització de tant de prestigi com l'OCDE.
La credibilitat de les institucions democràtiques exigeix que s'acabi la pràctica de maltractar-les com a cementiris d'elefants, refugis públics i fonts de sous blindats. Les protestes pels nomenaments de senadors o la voluntat de posar fi als consells consultius autonòmics indiquen que l'opinió pública no tolera les prebendes públiques concedides per a ells mateixos i per “als nostres”.