Europa torna a preocupar a Davos
Els banquers centrals admeten que la disparitat en la política monetària entre els EUA i la zona euro posarà a prova el sistema financer dissenyat després de la crisi
Davos no es caracteritza pel seu bon ull per fixar l'agenda. Com recordava Larry Fink, president de BlackRock, la gestora d'actius més gran del món, “el 2014 ningú va parlar aquí d'Ucraïna, ni dels preus del petroli ni de l'extremisme gihadista i les perspectives apuntaven que Europa estava en procés de recuperació. A veure si l'encertem més aquest any”, bromejava. Cignes negres al marge, el que s'entreveu ara com ara és que l'agenda europea està més plena de dubtes que de certeses en els propers mesos: les conseqüències de la nova política monetària del BCE; ...
Habitualment les trobades importants del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les seves sigles en anglès) tenen lloc fora del Centre de Congressos de Davos, als nombrosos hotels que hi ha a la luxosa estació d'esquí i al marge dels ulls públics. Però en aquesta edició el realment important passava més enllà de la frontera suïssa i arribava a Frankfurt, Atenes i fins i tot Moscou. Els homes de Davos estaven tan pendents del que passava fora del Fòrum, que el mateix president del WEF, Klaus Schwab, va ser l'encarregat d'anunciar dijous passat per megafonia des de la principal tribuna del Fòrum la decisió adoptada pel Banc Central Europeu (BCE), minuts després que ho fes el seu president, Mario Draghi, un dels habituals d'aquestes trobades.
Davos no es caracteritza pel seu bon ull per fixar l'agenda. Com recordava Larry Fink, president de BlackRock, la gestora d'actius més gran del món, “el 2014 ningú va parlar aquí d'Ucraïna, ni dels preus del petroli ni de l'extremisme gihadista i les perspectives apuntaven que Europa estava en procés de recuperació. A veure si l'encertem més aquest any”, bromejava. Cignes negres al marge, el que s'entreveu ara com ara és que l'agenda europea està més plena de dubtes que de certeses en els propers mesos: les conseqüències de la nova política monetària del BCE; les eleccions a Grècia d'aquest diumenge; els comicis que se celebren a diferents països europeus al llarg del 2015, el referèndum sobre la possible sortida del Regne Unit de la Unió Europea o els riscos geopolítics derivats del conflicte entre Rússia i Ucraïna.
“Estem en un moment de transició en diversos àmbits que poden concretar-se al llarg del 2015”, advertia el governador del Banc d'Anglaterra, Mark Carney, en una taula rodona sobre les perspectives de l'economia global. “Les divergències en política monetària provocaran una reubicació dels fluxos de capital a tot el món, amb conseqüències per a molts mercats i no exempta de turbulències. Però, sobretot, posarà a prova el nou sistema financer que hem dissenyat després de la crisi del 2008”, assenyalava al costat del membre del consell de govern del BCE, Benoît Coeuré. “És cert que la nova regulació financera engegada després de la crisi encara no ha demostrat la seva efectivitat, no tenim la seguretat que realment sigui la legislació que necessitem. Aquesta situació exigeix més coordinació per evitar l'emergència de proteccionismes financers entre els mercats més afectats per les turbulències”, assenyalava el banquer francès.
L’agenda geopolítica europea aixeca més dubtes que certeses
Un bon exemple d'aquesta inestabilitat que es veu a venir és la que ha provocat la inesperada decisió del Banc Nacional de Suïssa de deixar cotitzar lliurement el franc contra l'euro, acordada la setmana passada, i que ha revaloritzat la divisa helvètica aproximadament un 20% respecte a la moneda única. Dinamarca ha abaixat els tipus dels dipòsits dues vegades en una setmana, per situar-los en un terreny encara més negatiu (-0,35%), i alleujar així les pressions sobre la seva divisa. L'or ha recuperat el seu estatus de valor refugi i la seva cotització s'ha disparat aquest mes un 10% fins als 1.300 dòlars l'unça (1.160 euros). Els països emergents es preparen. “Estarem molt atents i crec que, en efecte, la coordinació és més imprescindible que mai”, admetia el ministre de Finances brasiler, Joaquim Levy.
“Es recol·locaran capitals. I hi haurà turbulències”, avisa Mark Carney
La decisió d'emprendre una política de compra de deute per part del BCE suposa, a més, la constatació que els bancs centrals pràcticament han esgotat les seves eines per reactivar el creixement i combatre l'amenaça de deflació, que la bala de plata de la política monetària, si és que era així, ja s'ha disparat. “La política monetària ha complert, els altres han de fer ara la seva feina i adoptar les reformes necessàries”, apuntava Coeuré. L'abaratiment de l'energia, recorden els banquers centrals, també hi hauria d'ajudar. “No hi ha cap dubte que ens endinsem en terrenys desconeguts”, admetia aquests dies la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde.
El que ha emergit en aquesta edició de Davos és la renovada amenaça que representen els riscos geopolítics per a l'economia global. Molts bancs internacionals han acudit a la trobada amb especialistes en l'anàlisi geoeconòmica i els executius de Davos situen aquesta amenaça en el primer lloc de la llista de riscos a mitjà termini de l'economia mundial. Precisament Rússia, un dels grans focus de tensió geopolítica, era en els últims anys una de les grans estrelles de la reunió. És el que Moisés Naím, soci sènior del Carnegie Endowment for International Peace a Washington, anomena el mal de Davos, perquè habitualment els països que participen com a grans protagonistes a les reunions del Fòrum entren en crisi pocs anys després.