Quadern

Itàlia rescata 1.300 immigrants al Mediterrani en un dia

La Marina va llançar quatre operacions per salvar embarcacions que anaven cap a Sicília

RAQUEL GARCÍA
Roma -
Whatsapp
Facebook
Twitter
Linkedin
Dues africanes donen a llum a bord en deu dies. Kate, una nigeriana que va ser mare d'un nen el 25 de desembre a l''Etna', un vaixell de la Marina italiana, s'ha convertit per al país en un símbol de la immigració clandestina. A la imatge, una dona eritrea que va parir al mateix vaixell el 16 de desembre posa amb els infermers i el seu fill acabat de néixer.afp

La desesperació no entén de fred ni de marejades. En les últimes 24 hores han arribat a les costes italianes a bord de naus de la Marina militar al voltant de 1.300 immigrants rescatats en quatre operacions de salvament al Canal de Sicília, que separa Itàlia de l'Àfrica. La xifra pot impressionar, però marca només un petit pic en una estadística terrible: de l'1 de gener al 17 de desembre, 167.462 immigrants van arribar a Itàlia per mar (l'equivalent a la pob...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites
Seguir leyendoSeguir leyendo
Ya soy suscriptor

La desesperació no entén de fred ni de marejades. En les últimes 24 hores han arribat a les costes italianes a bord de naus de la Marina militar al voltant de 1.300 immigrants rescatats en quatre operacions de salvament al Canal de Sicília, que separa Itàlia de l'Àfrica. La xifra pot impressionar, però marca només un petit pic en una estadística terrible: de l'1 de gener al 17 de desembre, 167.462 immigrants van arribar a Itàlia per mar (l'equivalent a la població de Castelló), segons el Ministeri d'Interior. La mitjana és de 477 al dia.

A bord d'una de les naus de rescat, l'Etna, dotada de serveis mèdics, una dona nigeriana va donar a llum a un nen el dia de Nadal. Es diu Kate, té 28 anys i va deixar a Algèria el seu marit i els seus dos fills grans (6 i 10 anys) per intentar arribar a Europa, embarassada de nou mesos i portant als braços la Destiny, la seva filla petita d'un any i tres mesos. La Destiny no s'ha separat de la seva mare i el seu germanet, batejat Testimony Salvatore pels infermers, a petició de Kate, cristiana. Ella i el nadó estan sans. I són, per als mitjans italians, la imatge més empàtica que ningú pogués imaginar per a un drama que adquireix cada any i independentment de les polítiques adoptades, proporcions més grans. L'arribada de Kate dijous cap a mitja tarda a Messina (Sicília), al costat de 900 immigrants més, obria els informatius de les principals cadenes de televisió italianes.

Un mar mortífer

  • Segons el Ministeri d'Interior italià, des de començaments del 2014 fins a mitjans de desembre van arribar a les seves costes 167.462 immigrants, una mitjana de 477 al dia. Els dos principals països d'origen són Síria i Eritrea, seguits de Mali i Somàlia.
  • Des del gener almenys 3.419 immigrants han perdut la vida al Mediterrani, en el que l'agència de l'ONU per als Refugiats qualifica com "la ruta més mortífera del món". Aquest any, segons les seves xifres, 207.000 immigrants han intentat travessar el mar, gairebé el triple del rècord del 2011, en què amb la primavera àrab 70.000 persones van intentar abandonar les zones en conflicte. Gairebé el 80% surten de Líbia, amb Itàlia i Malta com a meta.

Els altres 400 immigrants rescatats van arribar també ahir a Pozzallo (Sicília). Entre ells hi viatjava un cadàver: un més dels morts al Mediterrani, el mar que cada any engoleix més nàufrags a tot el món, segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats. Entre pròrrogues i estudis tècnics, el centre d'acolliment d'immigrants de Pozzallo encarna un altre dels grans problemes de la immigració: el de l'acolliment. Després d'un tancament de 15 dies i amb el personal sense sou des de fa set mesos, el conveni signat entre la prefectura de Ragusa i l'Ajuntament de Pozzallo té validesa només fins al 31 de desembre. I ni tan sols és una novetat: l'operativitat del centre no és contínua en virtut del caràcter d'“emergència” amb què es gestiona cada desembarcament i, sobretot, de la falta de fons.

El ministre d'Interior, Angelino Alfano (Nuovo Centrodestra) insisteix que el fenomen de la immigració ha canviat els últims anys: “S'ha passat dels que fugien per raons econòmiques als que ara vénen de zones de guerra, i la majoria demana asil polític”. Raó per la qual Itàlia ha exigit en repetides ocasions a la UE més solidaritat.

Perquè el gran problema a Itàlia continua sent el rescat a alta mar. Frontex, l'agència de la Unió Europea per a la gestió de fronteres, va susbtituir l'1 de novembre amb l'operació Tritó el programa italià Mare Nostrum, que es va engegar després de la commoció causada per la tragèdia de Lampedusa el 3 d'octubre del 2013. Llavors prop de 400 persones van morir en el naufragi d'un pesquer libi davant de la petita illa italiana. Els 41 taüts blancs col·locats a l'hangar de l'aeroport per als cadàvers dels nens van sacsejar les consciències dels mateixos polítics italians que havien tipificat com a delicte la “immigració clandestina”, cosa que convertia en delinqüent l'immigrant il·legal.

Amb Mare Nostrum, la Marina italiana disposava de desenes de naus i fins i tot de dos submarins per patrullar el Canal de Sicília i socórrer els immigrants. En només un any es van salvar 150.000 vides. Però el cost, 9 milions d'euros al mes, resultava massa alt per a un país en crisi i amb Brussel·les exigint retallades. A càrrec de la UE, la nova operació Tritó, amb un terç del pressupost (3 milions d'euros al mes) limita el radi d'acció a 30 milles (42 quilòmetres) de les costes italianes. Els rescats sense el paraigua de Tritó es continuen fent en aigües internacionals i fins i tot de Líbia. Quan la Marina va decidir intervenir, la barcassa a la deriva en què viatjava la Kate amb la seva filla Destiny estava més enllà d'aquestes 30 milles.

Arxivat A